Fa poc més d'una setmana que els Estats Units, concretament a l'estat de California va patir l'atac d'uns incendis focalitzats en sis zones de Los Angeles, entre elles la costa de Malibú i Palisades.
Parlem amb Ivan Sunyé sobre el tema, les incògnites que encara ressonen i sobretot la pregunta més important, com van originar-se els focs i com van propagar-se tan ràpid.
El clima d'aquella zona és molt sec a causa de la sequera que pateix l'estat, la qual ha anat en creixement durant aquests dos últis anys, això també ha fet que la temperatura mitjana de Los Angeles sigui 1,4 graus, sent la més alta des de 1985. En definitiva, estem davant de la catàstrofe més costosa en l'àmbit econòmic dels Estats Units, i això ens ha de servir per adonar-nos que inclús les zones menys empobrides, també pateixen els efectes del canvi climàtic.

Comencem el dijous amb un nou episodi de CONNEXIÓ MÈXIC, amb la bentornada i recuperada Miriam Aymamí, acompanyada com sempre de Leonardo Alvarado.
En aquest programa ens dediquem a parlar de l'actualitat del moment, sobretot seguint de prop la relació dels Estats Units amb Mèxic, ara que Donald Trump és a escassos dies d'iniciar la seva investidura com a president. També repassem els primers cent dies al capdavant del govern, de Claudia Sheinbaum. La presidenta ha incorporat algunes mesures per poder fer front a les polítiques de Trump.
La Miriam dedica aquest episodi a parlar del context històric de la regió del Panamà. Ens explica la seva conquesta el 1501, en mans de Rodrigo de Bastidas, i l'assentament espanyol que va ser creat dues dècades després, i l'estreta relació amb Colòmbia. També se centra a parlar de la importància geopolítica que té el canal del Panamà, el qual torna a ser motiu de conversa per part del govern estatunidenc.
Acabem amb Lluís Rius qui ens parla del seu nou llibre, recentment publicat El Espia de Franco, tot just ara que fa cinquanta anys de la mort del dictador espanyol. El llibre tracta l'assassinat de José Gallostra, conegut per ser un dels espies de Franco i recordat per ser un dels causants de les relacions diplomàtiques entre Mèxic i l'Estat Espanyol.

Nou any i nou programa de RAB Ràdio! Torna LA TAVERNA DEL BARÇA amb Vador Lladó al capdavant, per parlar de totes les polèmiques i exclusives blaugranes del moment. 
En aquest primer programa ens acompanya un equip d'estrelles de la ràdio; Alan Lillo de Rac105, Mireia Ruiz comentarista del Barça per CatRàdio, Carles Pérez, del Matí i la mare que el va parir i Òscar Pérez-Dolz, d'Esports3. Comptem, també, amb la col·laboració de Júlia Net Valiente i Cora Alavedra per parlar de tot el que succeeix a les xarxes socials i el que diuen els madridistes. 
Avui portem un convidat especial per parlar del tema del moment, "ha sigut exemplar la gestió de Jan Laporta?" Toni Freixa, ex-executiu i excandidat a la presidència del FCB, respon algunes preguntes sobre la polèmica Olmo, el fair-play i les estratègies de l'equip del president actual del club.
Un programa carregat de tertúlies èpiques com el repàs tàctic i tècnic del Barça al Madrid o la botifarra amb mongetes de Laporta, que no us deixarà pas indiferents. 
​Arrenca LA TAVERNA DEL BARÇA!

Carles Mateo enceta el 2025 amb un Món Digital ple de descobriments i novetats. Engeguem aquest programa amb la troballa de centenars de gravats al desert de Nazca, al Perú. També ens centrem en dues fites mèdiques. La primera és que l'Hospital Clínic ha creat una eina que funciona amb Intel·ligència Artificial per a detectar càncers i ben aviat els hospitals més petits podran obtenir-la. La segona fita és que han descobert una teràpia que ha aconseguit fer caminar a dos homes que tenien lesions medul·lars.
Ens explica dos invents, la creació d'un plàstic que es desfà en tan sols unes hores amb aigua de mar i no deixa microplàstics, per tant seria un avenç de cara a la sostenibilitat. Per altra banda, ens fa descobrir el "Rat Car 2", un quadricicle pensat perquè les rates condueixin, cosa que els encanta!

Com cada dimarts, RAB Ràdio ens hem desplaçat a la sala de premsa de la Generalitat de Catalunya per fer acte de presència a la Roda de Premsa posterior al Consell Executiu. Avui s'han exposat tres acords. El primer anava en relació al traspàs de Rodalies. S'ha acordat iniciar el traspàs amb l'R1, la línia del Maresme que va de La Sagrera a Maçanet Massanes i la intenció és acabar adquirint la totalitat de competències del transport públic. El segon acord ha estat la creació d'un nou programa temporal de l'oficina de renda bàsica universal per tal de donar coherència entre la renda garantida de Catalunya i l'ingrés mínim vital. L'últim acord ha estat sobre l'aprovació de les ajudes destinades als danys que va causar la DANA als cultius i a l'horta de les comarques del Montsià, el Baix Ebre i el Baix Llobregat.
Les preguntes dels periodistes han anat, bàsicament, encarades a la situació dels pressupostos, a l'acord del traspàs de Rodalies i també s'ha preguntat sobre la opinió del Govern sobre el documental emès al 30 minuts, de TV3 i La Directa, sobre les infiltracions de Policies Nacionals en espais de militància arreu del país.

Encetem la primera setmana de l'any amb un nou ToCATs pel Català. En aquest primer programa coneixem a Ryo Kakumoto, procedent d'Osaka, Japó, dissenyador de webs i assessor per a empreses de professió, ens explica com ha arribat a aprendre el català; per amor.
Viu a Osaka actualment, amb la seva dona, l'Anna, de Terrassa, i amb qui comparteixen la passió per la ceràmica i, ara també, per Catalunya.
El nostre tocat ens explica la dificultat que tenia al principi per aprendre la llengua, ja que en japonès les lletres R i L sonen i es pronuncien igual. Però, tot i el repte que li ha suposat, a vegades, aprendre el català, és un home que li agrada prendre riscos i és per això que la seva expressió preferida en català és "pit i collons".

Nou any, nou dilluns i noves EFEMÈRIDES, del 13 al 19 de gener! 
Al programa d'avui portem un repàs d'aquells fets històrics i culturals que més ens han impactat com a societat. Parlem de la creació del Monestir de Poblet o la descoberta del Papir de Derveni, així com la troballa de Laocoont i els seus fills, a Grècia.
The Beatles van presentar Yellow Submarine, i anys abans, però del mateix dia, es posava fi a la guerra de Successió, a Catalunya. Celebrem la natalitat d'escriptors com Edgar Allan Poe, Anne Brontë o el colombià Fidel Cano Guitiérrez. També fem honor a personalitats tan destacades com Susan Sontag, Alan Rickman, Josep Trueta, repassant les seves necrològiques.

RAB Ràdio ha anunciat el rellançament de La Taverna del Barça, el programa de referència per als culers d’arreu del món que es torna amb un nou format més fresc, participatiu i global. L'espai, que combina actualitat blaugrana, entrevistes exclusives i debat, s'estrenarà el pròxim dimecres 15 de gener a les 20:00 h i es podrà seguir en directe a rab.cat, al canal de YouTube de l’emissora i a totes les plataformes de pòdcast.

Vador Lladó, nou capità de la Taverna
El carismàtic presentador i locutor Vador Lladó torna a la ràdio per liderar aquest nou capítol de La Taverna del Barça. Amb més de 20 anys d’experiència en ràdio i televisió, Lladó aportarà el seu estil dinàmic i proper per connectar amb l’audiència culer de tots els continents, des de l’aficionat més apassionat fins al seguidor ocasional. El programa comptarà alhora amb un equip de col·laboradors de luxe encapçalat per Alan Lillo, que aportarà el seu humor i les seves anàlisis incisives.
La Taverna del Barça es presenta com un espai inclusiu que aposta per donar veu als culers de tot el món. A través de les xarxes socials, les connexions amb penyes d’arreu i els missatges en directe, els espectadors podran compartir opinions, anècdotes i inquietuds. El programa mantindrà un to distès i divertit, tot creant una atmosfera única on la passió pel Barça serà protagonista.

L’aposta de RAB Ràdio per la innovació i la professionalització
Amb aquest rellançament, RAB Ràdio consolida el seu compromís amb la millora contínua dels seus continguts, apostant per formats innovadors i la professionalització del seu equip. Segons explica Germà Capdevila, director de l’emissora, “La Taverna del Barça és un exemple clar del que volem ser, i oferirà una experiència única que uneixi esport, entreteniment i interacció amb l’audiència, sota la batuta d’un director d’orquestra inimitable, com és Vador Lladó”.
No us perdeu el primer programa el proper dimecres 15 de gener i viu l'experiència blaugrana com mai abans.

• Ara sí que ja han passat uns quants mesos de gestió i m'agradaria, per començar, fer una mica de balanç tant a nivell personal com a nivell de la feina desenvolupada. Com ha anat aquest canvi, no diré dràstic, però important, en la feina?  

Dràstic, no. Important, per descomptat. Volia dir un canvi bastant radical, de tipus de feina. Passar de fer una feina d'alt funcionari de la Unió Europea, a passar a fer una feina política, quan ets membre d'un govern, tot i que no estiguis afiliat a un partit. I després també un canvi, des d’un punt de vista personal. Eren 35 anys de vida entre Luxemburg i Brussel·les, des que vaig començar, fa molts anys. De la nit al dia t'has de traslladar a Barcelona i has de canviar la teva manera de viure. Però estic molt content, portem més de 100 dies i val a dir que tinc tota la il·lusió, compromís absolut, i que estic molt content de les coses que hem pogut anar fent aquestes primeres setmanes. Estic molt content de la decisió, que no era necessàriament una decisió automàtica. Hi havia moltes coses a sobre de la taula, però estic content d'haver-la pres i crec que el que estem fent té tot el sentit del món.

• Quan us van nomenar conseller, una part de l'independentisme, diria jo, va fer la lectura de què venia a desmuntar l'acció exterior de Catalunya perquè no li interessa. En aquests 100 dies, creu que això ha quedat desmentit?  

Jo crec que si es fixen amb el que hem fet aquests dies, aquestes setmanes, veurà que no estem desmuntant res. El que estem fent és organitzar, reforçar, donar coherència, posar les prioritats on les hem de posar, coordinar. És a dir, el que estem fent és una feina positiva i jo crec que qui s’ho miri objectivament s'adonarà que és així.

• Un dels canvis inicials, i que va ser com una mica d'avís pels navegants, és aquest canvi de nom. La Unió Europea, va passar d'estar darrere del nom a estar davant. El govern no fa gaire dies va aprovar. Què vol dir això?  

Volíem llançar el missatge que en aquest moment ens hem d'ocupar molt directament i molt en profunditat de la Unió Europea. Per descomptat, també de tota l'acció exterior, però començant pel més proper. Per això diem Unió Europea i Acció Exterior. Entre altres coses perquè la Unió Europea no és acció exterior, la UE és el nostre terreny de convivència com a catalans. I per tant, efectivament, volíem posar l'accent en la feina que s'ha de fer a Brussel·les, que s'ha de fer a Estrasburg, que s'ha de fer amb les institucions europees, la interlocució amb aquestes institucions, la visibilitat, la presència, i jo sempre dic, també, la influència. A Brussel·les no només s'hi ha d'anar perquè et vegin, sinó a influir, a participar de decisions que probablement són les que ens marquen una mica el recorregut, el camí que tindrem com a ciutadans europeus, que som els catalans, en els propers anys. Per tant, efectivament, això no vol dir no fer acció exterior, en farem tanta o més que abans, probablement més, però volem posar l'accent a la Unió Europea.  

• I del Pla Europa, quines són les prioritats?  

Bé, aquest pla, de fet, és donar coherència i contingut a tots els elements que tenen a veure amb aquesta presència i aquesta influència a la Unió Europea. I són moltes coses. Això va des del reforçament de la delegació de la Generalitat, del govern de la Generalitat a Brussel·les, que ha de jugar un paper important, fins a reforçar els coneixements d'una part del funcionariat de la Generalitat aquí, a Barcelona, per poder seguir els temes europeus amb més deteniment i amb més aprofitament per la pròpia acció de govern. Vol dir, també, presència a diferents institucions europees, començant pel Comitè de Regions, però també Parlament Europeu, Comissió, Consell... Vol dir moltes coses, però, per assumir-ho tot, l'element global és posar en marxa una nova etapa pel que fa a la presència de la Generalitat en les relacions europees.

• De totes maneres, l'Unió Europea, en els últims temps, donaria la sensació que els estats tenen reticència a cedir competències a la Unió. Semblaria que després d'unes dècades de desenvolupament accelerat, en un moment donat, la UE o els estats van dir fins aquí arribem. En aquest escenari, els governs subestatals, com és la Generalitat, tenen algun paper a jugar o han de picar molta pedra?  

Les dues coses. Els estats sempre són reticents a perdre competències, tant sigui per dalt com per baix, competències per la part europea, és a dir, competències cedides a la Comissió Europea, al Parlament Europeu o al Consell, però, al final, la realitat s'imposa, i, per tant, aquestes competències es van cedint a mesura que és indispensable fer-ho, i ho hem viscut amb la crisi de l'euro, sempre que s'ha hagut de fer front a aquestes crisis, hi ha hagut un moment on ha calgut traspassar competències a les institucions europees, i quan s'ha hagut de fer, s'ha fet. I també és veritat que hi ha molts estats que són reticents a cedir competències per baix. De fet, hi ha estats que simplement no ho fan. Si posem l'exemple de França, que és un país molt centralitzat, quina és la sessió de competències cap a les regions que hi ha. En el nostre cas, estem en un estat de les autonomies que és un estat quasi federal, això no vol dir que, efectivament, les competències, per entendre, s'han de discutir políticament, s'han de lluitar.  

• Això va de la mà d'un altre dels temes que us volia posar sobre la taula, que és que heu manifestat explícitament la voluntat d’ajudar al món local a fer acció exterior, a obrir la porta al món exterior, a estar ajudant els estats europeus, per exemple. De quina manera plasmareu aquesta voluntat?  

Primer de tot, hem d'entendre que avui dia l'acció exterior la fa tothom, i d'alguna manera l'ha de fer tothom, no només les administracions estatals. L'acció exterior, finalment, és una part de la teva pròpia acció política interna. No pots posar en marxa determinades polítiques  
si no tens en compte els factors exteriors. En un món on tot està molt més lligat, on hi ha interdependències enormes, i per tant tothom ha de tenir alguna vessant de cara a l'exterior. I això també succeeix en el cas dels ajuntaments, dels poders locals, de diferents poders territorials. Hi ha ajuntaments importants que tenen els seus propis mitjans i que desenvolupen la seva presència internacional. L'Ajuntament de Barcelona potser és un cas típic, d'ajuntament amb molta presència fora de les fronteres, no només a nivell europeu, a nivell mundial, amb xarxes internacionals de grans ciutats, etcètera. Però aquí hem de tenir en compte també que a Catalunya hi ha al voltant de 950 municipis, i la major part d'aquests municipis són petits o potser mitjans, però no grans. Aquests municipis també han de tenir la seva vessant europea, que per mi té dos factors importants. Un és l'accés als fons, als recursos de la Unió Europea, i a tots aquells projectes que la Unió Europea pugui posar en marxa i que, d'alguna manera, puguin afavorir el benestar de les persones, de la gent que viuen en aquests municipis més petits o mitjans. I el segon element és assegurar-nos que la gent també sent la seva europeïtat, és a dir, que entenen el que vol dir ser ciutadans europeus quan vius en el món rural o quan vius en petits municipis. I aquí el que nosaltres volem fer és ajudar tots aquests municipis a trobar també el seu recorregut europeu. A l'accés a fons europeus, perquè hi ha molts diners en joc, si les coses es fan bé, però també aquest sentit de pertinença a Europa.  

• Heu encarat una reorganització del departament.  

Sí.  
​

• I això no ho vau fer a l'inici, sinó després d'aquests 100 dies. Per què heu fet aquests canvis i amb quins objectius?  

Primer de tot els hem fet ara, perquè abans de fer canvis has d'estudiar la realitat que tens al davant i has de veure què és el que funciona i què no funciona i, per tant, si es fan canvis la primera setmana és canviar per canviar. Jo crec que les coses s'han de fer sobre la base de la realitat. I hem trigat aquests tres mesos a presentar un pla de reorganització parcial d'aquest departament que, fonamentalment, justament el que busca és que l'organització interna es correspongui amb les prioritats. En aquest cas concret, és una de les coses que ja hem esmentat. Una és la consolidació de les delegacions. Hem creat una direcció general que s'encarregarà de la coordinació d'aquestes delegacions, de donar suport tècnic a les delegacions i, per tant, de permetre a les delegacions fer la seva feina. D'alguna manera, és el suport de la feina que han de fer aquestes delegacions. Fins ara, les delegacions depenien d'un programa temporal, donar aixopluc i ajudar aquesta coordinació. Això és el que posem en marxa ara. I és una prova més que hem vingut a fer la feina de manera seriosa. Segon element, precisament el que estàvem parlant ara, aquest pla d'apropament del món municipal als temes europeus. Per això també hi ha una subdirecció general que s'ocuparà especialment d'aquest tema. Aquests són dos canvis importants. Una altra cosa que crec que és significativa és que la delegada del govern a Brussel·les dependrà directament del conseller. No depèn d'una part de la conselleria. És una manera de demostrar que aquesta és una feina que ha de ser transversal i que s'ha de connectar a les diferents unitats de la conselleria i no només a una part.

• Ara parlàveu de transversalitat. Hi ha una realitat de l’acció exterior de Catalunya, que, deixi’m dir-ho, cap conseller ha sortit a solucionar, i és la coordinació dels diferents ens que fan acció exterior. Tenim Prodeca, que fa la seva guerra, tenim Acció, tenim les delegacions de la Generalitat, les de l'Institut Ramon Llull, la de l'Institut Català d'Empreses Culturals. A vegades, sobretot a les ciutats del món on hi conviuen tots, no funcionen coordinadament. Això té solució? Perquè depèn de molts departaments.  

Sí, però té solució, entre altres coses, perquè les delegacions no són delegacions del departament, són delegacions del govern, i per tant, les delegacions del govern. Això també es pot llegir en el decret de reorganització del departament. Aquestes delegacions tenen també una tasca de coordinació i d'harmonitzar la feina que puguin fer altres entitats representatives del govern en el mateix país, i això s'ha de fer de manera cordial, de manera consensuada, i no crec que sigui massa difícil. De fet, tenim exemples que jo crec que funcionen bastant bé, per exemple, a Londres, totes les entitats de la Generalitat estan situades en el mateix edifici, la Catalonia House, i el cap de la delegació és qui s’encarrega d'assegurar-se que tot el que passa en aquella casa té un sentit, té una lògica funcional i una lògica, des del punt de vista del que és la representativitat i la imatge de Catalunya, al Regne Unit. Per tant, jo crec que és una cosa que amb una mica de temps i amb bona disposició de tothom és un tema en el qual es pot avançar. Jo no crec que sigui excessivament complicat si cadascú fa la seva feina i tothom sap que la feina de cadascú també depèn de la feina dels altres.  

• Hi ha un tema que a mi en el seu moment em va cridar l'atenció. El primer discurs públic que fa Jaume Duch com a conseller no està dirigit a altres governs, no està dirigit al cos diplomàtic, sinó a les persones de la Catalunya exterior. I una de les funcions del departament és assistir a aquesta comunitat, que diríem que és la segona ciutat de Catalunya si hi visquéssim tots junts. Quin paper juga la Catalunya exterior en la vostra visió del departament? 

Té un paper important i jo crec que també es comença a veure que l'estem reforçant. Hi ha una direcció general específica de la Generalitat per la Catalunya exterior que el que està fent ara és passar revista en quin estat i en quina situació es troben, quin tipus de serveis la Generalitat -amb aquest departament- ha pogut donar als catalans que viuen a fora per intentar millorar i completar aquest ventall. Però, sobretot, és el missatge i efectivament això és el que jo vaig aprofitar amb motiu de la diada. Que els catalans que viuen a l'exterior sàpiguen que el govern considera com a responsabilitat estar pendents d’ells d'alguna manera, poder ser útils, ajudar-los en la seva vida professional, en la seva vida privada amb aquelles qüestions que tinguin a veure amb l'administració de Catalunya, que tinguin a veure amb el seu possible retorn a Catalunya o simplement qüestions en les quals pensem que puguem ser útils. Li donem molta importància a la comunitat catalana a l'exterior perquè, de fet, aquesta és la veritable ambaixada de Catalunya a l'exterior. Els catalans i les catalanes que viuen a altres països i que d'alguna manera quan parlen de Catalunya ens representen i si parlen en positiu ens representen en positiu. Per tant tota la feina que puguem fer de recolzament d'aquesta comunitat a l'exterior la farem amb moltes ganes.  

• Hi ha un tema que no és competència exclusiva del Departament, què és el català a Europa, un objectiu marcat pel govern de la Generalitat i negociat per partits a l'oposició amb el govern espanyol. Vos, que coneixeu bé els mecanismes alambicats de la Unió Europea, li veieu futur a aquest tema?  

Jo sí que li veig futur i ho he dit ja a diverses entrevistes. Jo soc optimista amb aquest tema. Sabem que estem perseguint dos objectius al mateix temps. Un objectiu, que és el principal i final, que és l'oficialitat del català a les institucions europees. I que, efectivament, és una negociació en la qual bona part de la responsabilitat l'assumeix el govern de l'Estat, el ministeri o el ministre d'Afers Exteriors. Però una feina en la qual nosaltres també estem col·laborant, cada vegada que jo surto a un altre país i em reuneixo amb secretaris d'Estat o amb algun ministre, com fa poc en el cas de Portugal, o cada vegada que rebo cònsols o ambaixadors en aquest despatx, parlem d'aquest tema. Fem aquesta feina que, finalment, consisteix a aconseguir que 26 governs de 26 països i de colors polítics diferents votin a favor d'aquesta proposta. Però també hi ha, a més curt termini, aquesta possibilitat que el govern espanyol i el Parlament Europeu firmin un conveni, com el que el govern espanyol ja té des de fa 20 anys amb pràcticament la resta de les institucions europees, perquè es pugui parlar català al Parlament Europeu. Això no treu, insisteixo, que l'objectiu principal i el més important és l'oficialitat. Però si aconseguim que es pugui parlar català al Parlament Europeu i que se senti el català a l’hemicicle del Parlament Europeu, això també ajuda. I sobretot ajuda, d'alguna manera, a aquests països a entendre la lògica i, en el fons, la normalitat que hi ha al darrere de la petició de fer el català una llengua oficial europea.

• Deixeu-me aprofitar que ens n’hem anat a la política internacional, per parlar d’un tema que considero molt preocupant, que és l'anul·lació de les eleccions a Romania per ingerència d’un estat estranger, que no havia passat mai a la Unió Europea. Se'n parlava molt, d'aquests temes, de les ingerències, els vots, les xarxes socials... Ja és una realitat, hi ha un estat que ha dit que aquestes eleccions no són netes, les hem de tornar a fer. Ens hem de preparar perquè això sigui una situació corrent? 

Ens hem de preparar perquè això no passi. No ens hem de preparar per haver d'anul·lar. Ens estem preparant, des de fa temps, per evitar ingerències en els processos electorals. Que s'ha viscut clarament a Romania, que s'ha viscut també fa poca Geòrgia i que, malauradament, s'ha viscut també algun altre país d'Europa de l'est en aquests últims anys, de manera bastant clara i evident. Però també, de manera més difosa, es veu quan s’examina el que passa a les xarxes socials. Com determinades forces polítiques, normalment molt extremes, comparteixen un tipus de continguts, de desinformació, que el que intenten aconseguir és polaritzar i crear enfrontament dins de la societat de països, en aquest cas, els països de la Unió Europea, i que això pugui tenir conseqüències des del punt de vista electoral. És un tema molt seriós, és una guerra a les xarxes socials de debilitament de les estructures democràtiques dels nostres països.

• Hi ha un altre tema que també va en aquesta direcció que debilita les estructures democràtiques dels països, que és aquest discurs anti-immigració, que és molt populista i que fa camí molt ràpidament. Aquesta setmana, The Economist, en un article explicava que la meitat de creixement de l'economia espanyola, que és la que més creix Europa, és deguda a l'aportació de la immigració. Però no aconseguim que aquest discurs pugui contrarrestar l'altre.

Perquè s'han de dir les coses amb molta claredat i aquí tenim molta responsabilitat les persones que participem de la gestió pública o de la gestió política. A Catalunya la immigració representa el 17% de la població. Si parlem de la població, no sé qui dona la impressió que estem al 50 o 60%, estem al 17%. Aquest 17% de la població representa el 30% de la força de treball de Catalunya. El paper positiu que juga aquesta immigració a l'hora de donar empenta a l'economia catalana és enorme. Si no fos per l'arribada d'aquests nous catalans estaríem, des d'un punt de vista econòmic, en una situació molt per sota de l'actual.  

• Per anar acabant, tornem al departament. Dèiem que aquests 100 dies us han servit per situar-vos i veure on estava parat, encarar aquesta reorganització. Per al 2025, quins són els objectius que us plantegeu?  

Hem de desenvolupar els grans objectius que jo vaig presentar a l’inici del mandat davant de la comissió parlamentària al Parlament de Catalunya. La incidència en els temes europeus. Aquí ens hi juguem moltes coses. Els pressupostos de la Unió Europea, com una part d'aquests pressupostos ha de venir cap aquí via fons estructurals, fons socials, fons regionals, fons per la recerca, fons per l'educació. Aquest és un tema fonamental. Segon, tot el tema de la política de reindustrialització de la Unió Europea. Aquí també tenim molt a guanyar si ens preparem i si fem bé les coses, si tenim influència en els llocs on es prenen les decisions. Hem d'estar més presents a organismes internacionals que ens poden obrir fàcilment les seves portes, com l'UNESCO, com algunes altres organitzacions del món de Nacions Unides, o com l'OCDE, i aquí hi estem treballant. Hem de modernitzar i donar-li més visibilitat a la nostra feina en matèria de cooperació al desenvolupament. Amb aquest objectiu d'arribar al 0,7% al 2030. Això es pot fer. És una qüestió de voluntat política i, per tant, també una decisió pressupostària. És un tema en el qual hem d'anar de la mà de moltes organitzacions existents a Catalunya que es dediquen al món de la cooperació, al món de l'ajut humanitari. Hem de posar en marxa aquesta política de contacte entre municipis i realitat europea. I després hi ha tot el tema de la Catalunya exterior. Són sis objectius, finalment, tots molt importants, i que tenen sentit quan se'ls veu en conjunt.  

• M'havia quedat una pregunta al tinter. Dins d'aquesta reorganització vau decidir cessar dos delegats de l'exterior. Per què aquests dos i no altres?  

Doncs perquè hi ha d'haver una certa renovació. Els contractes dels delegats són contractes externs, els delegats no són funcionaris de la Generalitat i en funció de les circumstàncies concretes hi ha llocs on veus que és necessari donar-li una nova empenta a la feina que fa la Generalitat i això és el que hem fet amb tota normalitat. Jo no sé si l'any vinent, o d'aquí dos, o d'aquí tres, o quan sigui, hi haurà altres canvis, hi haurà gent que no arribarà al final del seu període de 4 anys, això és normal i tothom ho ha d'entendre com tal. 
 

• A RAB Ràdio, sabeu que ens ocupem d'informar la Catalunya exterior del que passa a Catalunya i el que passa a la Catalunya exterior també. Si voleu aprofitar per enviar a tota aquesta gent que ens segueix una salutació.  

Doncs sí, per descomptat, són dates segurament molt propícies per a un missatge una mica més humà i que va en la línia del que deia abans. Els catalans que viuen a fora són molt importants per nosaltres, tant o més que els catalans que viuen a Catalunya. Per qui s'encarrega de l'acció exterior, per qui s'encarrega de la política internacional de la Generalitat de Catalunya, el paper que pot jugar aquesta gent, cadascú en el seu país, amb la seva professió, amb els seus cercles de treball, amistat, familiars, etcètera, és molt important. Tots plegats serien la segona ciutat més important de Catalunya, estem parlant de gairebé mig milió de persones, a diferents llocs del món, i jo crec que aquest és un potencial al qual li hem de donar tota la importància. Per tant, jo els voldria saludar, els voldria desitjar el millor per aquestes festes i per l'any vinent, i sobretot dir-los que estem aquí també per ells i que les portes d'aquest departament estaran sempre obertes pels catalans de l'exterior. 

• Com cau el règim d'Al Assad?

Va ser una sorpresa perquè després de 14 anys de guerra, sempre penses que això acabarà en algun moment, però el fet que finalitzés en menys de deu dies a mi em va xocar. Perquè un règim que aguanta tants anys, una guerra, un conflicte,... que col·lapsi en menys de deu dies va ser molt fort per mi, la veritat.

• Justament aquesta caiguda sorprenent, si la volem dir així, no és tampoc una qüestió que es pugui jutjar únicament pel que passava a l'interior de Síria, sinó que tots tenim bastant clar que hi havia diverses potències estrangeres amb interessos i intervenint d'una manera directa en el desenvolupament del conflicte a Síria. Turquia per una banda, Israel com hem vist després, Rússia per una altra, Iran per una altra. Creus que l'actitud o els interessos polítics de cadascuna d'aquestes potències ha tingut una importància decisiva amb aquesta caiguda tan ràpida?

Sí, jo crec que sí. De fet, la majoria dels polítics kurds de la zona nord-est de Síria diuen que és un pla de totes aquestes potències que tenen paper en la crisi van participar en la crisi de Síria, especialment Turquia, com has dit.
També parlen de rússia i Iran després del conflicte de Hezbollah i Israel al Líban, i també la guerra d'Ucraïna i Rússia, que va fer que aquests dos aliats del règim. No és que el deixéssin sol o sense suport, si no que va ser un suport molt menor que al principi d'aquest conflicte. I Turquia crec que ara mateix és un dels guanyadors i protagonistes d'aquest conflicte.

• Portaven més de 50 anys de dictadura, però què passa ara? Com s'ha d'actuar? Què toca fer?

El que veiem aquests dies fa una mica de por i preocupa perquè veiem cares que potser per la gent de Síria, o algú que coneix una mica el tema, són una mica estranyes per a nosaltres. Quan vaig néixer hi havia l'Assad pare al govern, després el fill, Baixar Al Assad. No hem conegut un altre règim. No sabíem què era la democràcia, no sabíem què era la votació, no sabíem què són els drets humans o com s'actua amb els drets de les dones. Però el que veiem ara és una mica diferent, perquè un règim islamista a un país com Síria, que és divers d'ètnies, de religions, fa por i és molt alarmant. Veiem molts vídeos, imatges d'execucions, de vulneració de drets humans, de segrests de dones, i tot això fa por, preocupa, i no sabem realment què passarà. Com actuarà aquest govern? Quins seran els seus primers passos? Però totes les senyals diuen que no serà bo o millor que Al Assad.

• De fet, el partit que, teòricament, prendrà el poder a la Síria, Hayad Tahrir al Sham, i en particular al seu líder, Al Jawlani, s'han presentat aquests darrers dies a les entrevistes que han fet a la CNN i altres mitjans internacionals, com a moderats, respectuosos de la diversitat i de les minories, disposats al pacte, etcètera. És una cosa tan angelical que sembla quasi difícil de creure. Creus que en aquests moments els passos a donar són els del diàleg entre totes les forces, tant del nord, del sud, per intentar formar una espècie de govern d'unitat per afrontar aquest període de transició? O realment creus que amb la gent de Hayad Tahrir al Sham és impossible pensar que hi pugui haver aquest tipus de govern de la diversitat?

Precisament d'això, ahir parlava una amiga síria. Des que van formar el govern amb dirigents polítics, que abans estaven a la província de Idlib, que ja estava controlada per Hayat Tahrir al Sham des del 2016. La majoria dels actuals ministres de Síria eren d'allà i la majoria eren professors o mestres de religió a les escoles. Van formar aquest govern sense tenir en compte les minories del país, de 14 o 15 ministres que hi ha, només hi havia una dona, amb els kurds del nord-est encara no hi han tingut cap contacte. El govern es va formar a partir d'aquest grup i van posar la bandera d'independència, o de la "revolució", com ho diuen ells. Tampoc van tenir en compte les minories religioses del país, ni cristians, ni els xiïtes, etcètera. Només es van tenir en compte ells mateixos, un règim islamista sunnita. Fet que és alarmant.

• Ara parlaves de les minories, quin futur els espera?

Tot i que és una situació una mica complicada, encara tinc una mica d'esperança. Esperem que això acabi bé i que tothom pugui tenir representació en aquest nou govern, o, més ben dit, pel proper govern, ja que aquest només serà per tres mesos. És de transició. No sé com anirà, si seguirà així. Crec que acabarà malament. Potser, fins i tot, pitjor que el d'Al Assad. Però desitjo que estiguem equivocats i que aviat sortim als mitjans per dir: ens havíem equivocat, són bons. Però ara per ara no se sap. Si parlem del que ha passat els darrers dies, particularment els atacs de l'exèrcit turc i de les seves milícies amb Antlip, al nord de Rojava, i els intents de bombardejar Raqqa, d'acostar-se i d'intervenir dins el territori que ara és de l'administració autònoma de Rojava, no dona la impressió que almenys la part de l'exèrcit siri més proper a Turquia tingui moltes ganes de compromís.

• Creus que la situació de la població kurda de Rojava és una situació d'amenaça vital?

Sí. De fet, crec que, des que va caure el règim, són uns dels pitjors dies per l'administració de Rojava. Van haver-hi moltes operacions militars turques des del 2018, quan van ocupar la ciutat d'Afrin, a l'oest de Síria, i van acabar al 2019 amb altres ciutats. Milers de persones van fugir de casa seva per aquests bombardejos i atacs de Turquia. Però ara mateix són dies pitjors que aquelles operacions militars, perquè no hi ha un govern central amb qui es pugui comptar. Els aliats i els Estats Units encara no han donat cap pas ni una garantia als kurds de què seguiran amb la seva administració. Les seves bases encara estan a la zona nord i nord-est de Síria, però els turcs estan aprofitant aquest buit del país per amenaçar, per atacar i per ocupar més ciutats. De fet, la ciutat de Manbij, va ser ocupada fa dos dies per aquests grups islamistes recolzats per Turquia i la seva intenció és destruir la presa de Tishreen, que és de les més importants del país. De fet, crec que és l'única que subministra electricitat a milions de persones. L'administració avui ha anunciat que la presa està gairebé fora de servei. La ciutat de Kobani també està molt amenaçada perquè volen posar-la en un setge. Com es pot veure, la situació dels kurds és molt vulnerable ara mateix.

• Ara parlàvem d'aquests atacs de Turquia cap a la població kurda. Creus que tenen suport per part de la Unió Europea i dels Estats Units?

Potser suport com a tal no, però els EUA va dir clarament que a l'oest del riu Eufrates, els kurds no tindrien el seu suport. Que si hi ha algun atac a l'est del riu, pot ser que facin alguna cosa, però atacar a Turquia no ho faran mai, perquè és un dels seus aliats a l'OTAN. Però potser podrien ser mediadors entre l'administració autònoma i Turquia. De fet, avui publicaven la notícia de què n'hi ha una de francesa i estatunidenca entre aquestes dues administracions per veure si arriben a un acord o que comencin a negociar per fer un alto foc i que deixin de bombardejar les zones de Rojava.

• Has parlat de la necessitat de tenir aliats. Potser els més importants que té la gent de Rojava sou vosaltres, la diàspora kurda. O també altres minories, com els catalans, que us donem un suport absolutament necessari i convençut. Creus que més enllà d'aquest suport de la diàspora i d'altres minories, podem tenir l'esperança que el Kurdistan tindrà aliats en aquest moment tan difícil de la seva història?

Catalunya sempre ha estat un aliat i un suport adicional per al poble Kurd, especialment per al poble de Rojava, perquè el Parlament de Catalunya és l'únic del món que va reconèixer l'administració autònoma com una entitat política. Els Kurds van agrair-los-ho d'una forma brutal a través de les xarxes socials amb el hashtag de gràcies Catalunya. Ara mateix, un ministeri d'exteriors d'Israel va dir que s'havien de protegir totes les minories de Síria, inclús els Kurds i tindran el nostre suport. Els Estats Units sempre ho diuen, però realment, a part de fer un paper de mediador, no fan res més. I la diàspora kurda, el que estem fent i podem fer és ensenyar tot el que està passant a Rojava perquè els mitjans ara estan més centrats a Damasc. Hi ha molts pocs mitjans occidentals ara mateix a la zona de Rojava i tots aquests atacs no els veiem.

• Per què creus que no hi ha aquesta presència informativa en aquests moments a Rojava? 

Crec que ara mateix el que més els interessa o el que més ven als mitjans és Damasc. Les imatges d'horror de la presó de Sednaya, o tot el que està passant a Alep. Quan totes les fronteres de Síria estaven tancades, tothom anava a Rojava. Era un dels somnis de gairebé tots els corresponsals, entrar a l'Administració. Però després, el Líban i Jordània van obrir les fronteres i els grups de HTS i altres, com que volen que tothom parli bé d'ells i que blanquegin la seva imatges, van deixar que tothom hi entrés i féssin la seva feina. De fet, hi havia dos equips de corresponsals occidentals a Rojava els primers dies del conflicte d'Alep, però quan van obrir les fronteres de Damasc, van marxar i van entrar a Síria des del Líban.

• I la pregunta indispensable, Amina, què podem fer per ajudar?

Podem parlar més de Rojava, als mitjans. Que tothom parli d'aquests atacs i donar més suport i solidaritat. Potser és una de les coses més importants que podem fer en aquests dies tan difícils pel poble kurd.

Arriba la temporada de Nadal i en Marcel Buisan ens porta les millors novetats audiovisuals per passar unes festes, sobretot, terrorífiques. Comencem parlant de Nosferatu, la nova adaptació de Robert Eggers, que compta amb la figura estel·lar de Willem Dafoe. 
Dos mestres de la bellesa audiovisual retornen a la pantalla gran amb dues estrenes molt esperades: Parthenope, de Sorrentino i Queer, de Luca Guadagnino. Obrim el debat de si aquests dos films estaran a l'altura de les dues pel·lícules estrella dels dos directors. Seguim amb novetats esperades, com la segona temporada d'El joc del calamar, a Netflix. Parlem de terror sociològic amb Heretic, una pel·lícula de Scott Beck, Bryan Woods que compta amb la participació d'Hugh Grant.
En català, Buisan ens porta el documental d'El liverpool Català, un llargmetratge que rendeix homenatge a l'onada musical que va viure Osona, durant els anys vuitanta. 
Per acabar, portem dues pel·licules que recomanem veure durant aquest Nadal; la primera Carol, de Todd Haynes, i finalment, Trading faces, de John Landis. Dos films que parteixen de dos desconeguts que Nadal ajuntarà de casualitat, a Carol per enamorar-se i a Trading Faces per intercanviar-se els llocs de treball i ser part d'un objecte d'estudi secret. 

Últim programa de CONNEXIÓ CATALUNYA del 2024! Com sempre, donem espai a l'actualitat del moment per parlar de com el Govern ha fet marxa enrere sobre el canvi d'assignatures que havia anunciat. Parlem també de les actualitzacions del jaciment d'Els Pedrets, de Blanes, amb una nova descoberta d'una sitja del s. I dC, i també avancem alguns detalls del nou Museu Thyssen que obrirà a la capital catalana, l'any 2027.
En aquest programa comptem amb la visita dels membres de BONA GENTS, la productora catalana que s'encarrega d'apropar la música del país a la comunitat catalana que viu a Londres. Després de la Julieta, The Tyets, Els pets i La Ludwig Band, venen als nostres estudis per parlar del projecte i com afronten l'any vinent.
El Nadal és protagonista des de fa ja unes setmanes. Això és degut a una alta demanada de Nadal cada any més anticipat, perquè la societat any rere any reclama que la temporada nadalenca perduri molt més, és per això que cada any, les llums de Nadal tenen un protagonisme més elevat. Parlem amb Jaume Escofet i Enric Llarch, especialista en contaminació lumínica i economista, respectivament, per tal de parlar sobre quina relació tenen les llums de Nadal i el consumisme extrem que es genera durant aquestes dates.
Per acabar i tancar aquest CONNEXIÓ CATALUNYA, especial de Nadal, visitem el despatx del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior per tal de fer un balanç d’aquests primers mesos de gestió i repassar alguns dels objectius fixats de cara al 2025.

El nostre vulcanòleg, Ivan Sunyé, ja és de tornada a Roma. En aquest últim episodi de l'any ens centrem a fer un repàs de la DANA, els huracans de Florida i la desforestació i incendis de l'Amazones com a catàstrofes conseqüents de l'escalfament global i el canvi climàtic. 
Sunyé ens explica que l'escalfament global fa que hi hagi un augment d'energia que es descarrega en forma d'esdeveniments atmosfèrics que es produeixen amb molta més freqüència. L'Escalfament global també fa que els incendis forestals augmentin de manera dràstica, així com passa a l'Amazones. El pulmó de la Terra està al límit dels seus recursos, i segons Sunyé, s'ha d'aplicar urgentment nous objectius que frenin aquesta desforestació; ens explica el que es va parlar a la COP16, dedicada a la protecció de la seva biodiversitat.
Aquest és un programa en el qual parlem de les guerres les quals també tenen un gran impacte que afecta més enllà de l'àmbit social i urbà, així com a la biodiversitat o l'atmosfera. Declara Sunyé que aquests impactes són completament evitables.
Acabem amb algun consell sobre com fer un 2025 més sostenible de manera individual.