Al programa d’avui de Connexió Mèxic, Miriam Aymamí conversa amb Leonardo Alvarado sobre les mares buscadores, dones que encarnen una lluita radical per la veritat i la memòria col·lectiva en un Estat mexicà marcat per la desaparició forçada i la inacció institucional. També analitzem com les pressions del govern dels EUA, especialment sota l’administració Trump, condicionen la sobirania mexicana en qüestions clau com la migració i la seguretat.
En la segona part del programa, parlem amb Silvana Forti, directora del Laboratorio Urbano i especialitzada en planificació urbana integrada i mobilitat sostenible. També és impulsora del projecte Cafè Ciutat, un projecte que vol recuperar la memòria urbana i fomentar la participació ciutadana activa. Ens plantejarem per què és important conèixer la ciutat on vivim i si estem prou implicats en la seva vida pública.
Tanquem amb una nova entrega de Camí de Bastia 2025, amb Josep Vilà i els Bastoners Estelladors de Prats del Lluçanès.

Vador Lladó enceta La Taverna del Barça amb el resultat global dels gols que ha marcat el Barça al Real Madrid durant aquesta temporada. Setze gols en quatre partits que posicionen el club blaugrana en la primera posició de gols marcats als merengues en tan sols un any. Oriol Clavell arriba incendiari amb una secció que ha preparat sobre l'arbitratge i la ingerència madridista en què es veu immers. A través de talls de veu d'àrbitres i figures representatives del futbol, exposa l'anomenat “Madridisme Sociològic”.
Enric Masip és l'entrevistat d'aquest programa. Masip explica que ell sempre ha parlat clar i diu el que pensa. Segons explica, amb el cas Negreira han intentat embrutar el club blaugrana, però no ho han aconseguit perquè no és veritat. Per altra banda, però, també diu que aquesta lliga l'està gaudint molt i ha acceptat que la imitació d'Alan Lillo sobre el president Laporta és molt semblant.
A la tertúlia, amb Alan Lillo, Aina Cerdà i Òscar Pérez-Dolz, s'ha parlat de les renovacions anunciades: Flick i Raphinha, i dels possibles moviments que podria fer el Barça de cara al mercat d'estiu, com Ronald Araujo, Christensen o Dani Olmo. A la Secció News, Cora Alavedra, en absència de Júlia Net Valiente, porta el debut de Cristiano Jr., el fill de Cristiano Ronaldo; les set denúncies recollides per la Liga durant el Clàssic; i el gol de Christian Stuani, que ha tornat a fer guanyador el Girona i ja estan més a prop de la permanència. Finalment, descobreixen la Penya Barcelonista de Petrer, d'Alacant.

El programa de Món Digital de RAB Ràdio d'aquest dimecres va carregat de notícies sobre robots. A la Xina es va celebrar una mitja marató de robots i humans, però hi va haver molts problemes tècnics. Carles Mateo explica algunes de les anècdotes més sonades. S'hi va poder veure molts robots que queien i, fins i tot, un que va perdre el cap, tot i que va poder seguir la marxa. D'altres que corrien contra direcció o que s'estampaven contra les tanques que marcaven el recorregut i, fins i tot, algun que no va sortir del punt d'inici de la cursa.
Fora d'aquesta carrera, també parla sobre un robot que va perdre els papers quan el van connectar. En engegar-se, es va tornar boig i semblava que volgués atacar els seus creadors, movia els braços amb molta força i semblava, fins i tot, que volgués escapar. Per sort, el van poder apagar. Tot i això, no tot són males notícies. També ens explica la creació d'un nou robot que té rodes i dues potes articulades, fet que li permeten superar obstacles i pujar i baixar escales. Aquest robot, a més a més, és molt resistent a les empentes i, si cau, sap tornar-se a aixecar.
Mateo informa, també, sobre l'implant d'un xip cerebral als Estats Units que compta amb intel·ligència artificial i permet, a un home amb paràlisi, controlar els moviments d'un braç robot. Aquest aparell detecta, a través de la tecnologia, si vol un got d'aigua i és capaç de preparar-li. Finalment, el programa acaba explicant la denúncia que ha rebut ChatGPT amb l'última actualització. Segons explica Mateo, l'empresa O'Reilly l'hauria denunciat per estar fent ús d'alguns dels seus llibres per extreure'n informació sense la llicència per a poder-ho fer.

El Connexió d'aquest dimecres 14 de maig inclou l'habitual secció d'actualitat amb la treva aranzelària de Donald Trump. També explica els entrebancs que posen els jutges del TC per resoldre l'aplicació de la llei d'amnistia als líders independentistes i la crema d'una imatge de Felip VI a Girona com a protesta per l'obligació de penjar-ne la foto a la sala de plens, ordenada per un jutge a instàncies de Vox. Repassem també les intervencions del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, en el cicle "Converses amb el degà" del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
En la secció de l'entrevista, la jove soprano barcelonina Alba Valdivieso ens explica la seva irrupció en el món de l'òpera, en conversa amb la Júlia Net Valiente.
La secció que ens prepara per a l'Aplec Internacional d'Adifolk de Bastia (Còrsega) ens porta el president de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Miquel Audí, per parlar amb la Cora Alavedra de com arribaran a la cita més important del calendari de la cultura popular i tradicional catalana.

La portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha assistit a la roda de premsa posterior al Consell Executiu com cada dimarts. Aquesta roda de premsa ha estat marcada per la signatura del Pacte Nacional per la Llengua que ha tingut lloc hores abans a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de RAB Ràdio hem volgut preguntar si hi hauria mesures destinades a l'aprenentatge de la llengua a l'exterior. La consellera ha destacat que dins l'àmbit educatiu, que preveu una millora del català, no centraven les accions únicament als estudis reglats, com són primària o secundària, sinó que també volen posar en relleu els adults. En aquest sentit, les mesures també anirien encarades a l'exterior.

“Només el 10% de les exportacions catalanes van cap als EUA, però cal trobar alternatives als mercats asiàtic i llatinoamericà”, va explicar ahir el conseller Jaume Duch en sessió del cicle “Converses del degà” del Col·legi d’Economistes de Catalunya que el va tenir com a convidat. La situació política i econòmica del país, el continent i el món han centrat bona part de la seva exposició i de les preguntes dels assistents.
Duch considera que l’ampliació de la UE cap als Balcans, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia “és indispensable en termes geopolítics”. Alhora, creu que cal esperar una evolució en la línia marcada pels informes Letta I Draghi, encarregats pel Consell Europeu i la Comissió Europea, respectivament. “Són informes amb vida, no es desaran en un calaix, sinó que s’implementaran”, va assegurar.
Pel que fa al paper de Catalunya, el conseller va explicar que cal augmentar-ne la visibilitat i la influència a Brussel·les. “De vegades sembla que ens posem a on no ens toca, però l’acció exterior de Catalunya –presència a Brussel·les inclosa– és un mandat estatutari que no podem defugir”, va dir. A continuació va desgranar les accions concretes que duu a terme el govern en general i  el seu departament en particular en aquesta direcció. Va destacar la presència activa al Comitè de les Regions, a les reunions del Consell i el Parlament europeus, i la presidència catalana dels Quatre Motors d’Europa, entitat que representa més del 10% del PIB comunitari.
Duch va detallar que “hi haurà una mobilització extraordinària de capitals europeus per a la digitalització de l’economia, les energies renovables i la seguretat”, i que “hem d’estar preparats per aprofitar les oportunitats que oferirà al teixit empresarial català”.


Trump, atropellat per la realitat
Sobre els nous escenaris en matèria de seguretat i comerç internacionals, el conseller va opinar que “la realitat està atropellant el president Trump”, però alhora va fer una crida a trobar alternatives al mercat nord-americà, malgrat que només representa un 10% de les exportacions catalanes. En aquest sentit, va destacar Àsia i l’Amèrica Llatina com dues opcions molt atractives, i va fer una crida als empresaris, patronals i sindicat per explicar les bondats de l’acord d’integració UE-Mercosur.
El creixement de la despesa europea en Defesa pot esdevenir una oportunitat per a Catalunya, “no en les indústries d’armament, on no tenim presència, però sí en l’àmbit de la seguretat informàtica, els satèl·lits, drons i altres elements que permetin el desenvolupament d’indústries duals d’ús civil i militar”.

A més a més, les vendes també han superat les de l'any passat amb un 20% o 30% més. Enguany celebraven la 49a edició amb més de 45.000 metres quadrats d'exposició i la participació d'uns 1.500 expositors que representaven més de 40 països. Amb el tancament d'aquesta edició s'han pogut saber les dates de la següent, que se celebrarà entre el 21 d'abril i l'11 de maig de 2026 i commemorarà el mig segle de l'esdeveniment.
Al programa de Connexió d'aquest dimarts, s'hi poden veure alguns titulars destacats, com el de la Fira del Llibre, o el descobriment de 83 caixes que contenien propaganda nazi, entre d'altres. Aquesta troballa estava als arxius de la Cort Suprema de Justícia de l'Argentina des de 1941, hi portava vuitanta-quatre anys. Sembla que les haurien amagat les mateixes autoritats argentines per evitar un escàndol diplomàtic i el compromís de la neutralitat argentina.
El programa també compta amb el descompressor, on repassem l'eufòria de Travis Scott durant el Clàssic celebrat a l'Estadi de Montjuïc. L'entrevista, per part de Rosita Torres, descobreix el Casal de Catalunya de Paranà amb Luciana Zapata, secretària del casal. Conversen sobre el tancament de l'any 2024 per part del casal, la nova seu, que van estrenar l'any passat, i parlen del plantejament de la temporada que va engegar després de les vacances d'estiu. Finalment, l'emissió tanca amb una nova entrevista del programa “Camí de Bastia”, on RAB Ràdio descobreix les entitats que formaran part de l'Aplec Internacional que organitza Adifolk el setembre. Marc Centelles, l'Associació Cultural de Ferreries Llampec Nois, qui portarà l'Àguila de Tortosa a Còrsega, explica la història de l'Associació, les particularitats de l'Àguila i com plantegen la seva participació en l'aplec d'enguany.

Dissabte 26 d'abril es va celebrar una diada castellera a la Plaça Espanya de Madrid amb motiu de la Festa Major del Cercle Català de Madrid. Enguany la colla d'honor que va participar-hi va ser Els Saballuts, una colla sabadellenca amb trenta-un anys d'història. Des del Cercle Català de Madrid ens han acostat a la jornada, on es va poder veure castells de cada una de les colles, per una banda, els Saballuts i per l'altra, Los Gatos de Madrid. També van fer estructures conjuntes i van passar una jornada extraordinària. Els caps de colla parlen de la il·lusió que els feia la diada.
Per altra banda, l'equip de RAB Ràdio va desplaçar-se fins a Berlín per a cobrir la cinquena diada internacional que se celebrava a la ciutat alemanya el dia 3 de maig. Aquesta jornada va acollir més de 600 castellers de 10 colles d'arreu d'Europa, en la que es va convertir en la més multitudinària de la història. La presidenta de la colla de castellers de Berlín explicava la satisfacció i la sorpresa amb la qual van rebre totes les colles participants. “La gent fa molts mesos que hi treballa”, explica un membre dels Xiquets de Copenhaguen. Martí Estruch, cap de comunicació de Catalunya Internacional, per la seva banda, explica que fa molt de temps que aposten pels castells com a eina d'internacionalització de Catalunya.

En Jorge Ortiz és madrileny, treballa en un mitjà de comunicació com a operador de grafismes, i parla un català amb un marcat accent valencià. Però el més sorprenent no és només com el parla, sinó per què ho fa: per amor. Amor a la llengua, a la cultura i a la gent que ha conegut a través d’ella. “Jo me la considere com a llengua pròpia”, explica, i afegeix que mai ha viscut ni a Catalunya ni al País Valencià. L'aprenentatge va ser del tot voluntari: veia continguts en català, va fer amistats valencianes i els va demanar que li parlessin en valencià. A força d’esforç, constància i correccions, va acabar integrant la llengua en el seu dia a dia. Tot i que la seva família —amb arrels andaluses— es va sorprendre, avui en dia se senten orgullosos d’ell. En Jorge és conscient de la situació fràgil del català i lamenta que, en alguns llocs del País Valencià, no pugui parlar-lo amb normalitat. Per a ell, parlar català és una manera d’enfortir la cultura i connectar amb les arrels. La seva paraula preferida? “Xiqueta”: dolça, propera i identitària. Coincideix amb ell la presentadora, Júlia, que aprofita per rescatar una anècdota de quan treballava amb valencians.

Marcel Buisan porta les novetats audiovisuals de la setmana, al programa de CRISPETES, presentat per Júlia Net Valiente. Per iniciar aquesta setmana que precedeix el festival de Cannes, Buisan apropa Pressumpció d'innocencia. Dirigida per un veterà de la pantalla francesa, aquesta intriga judicial segueix un advocat que, malgrat jurar renunciar als casos penals, accepta defensar un home acusat d’assassinar-hi la seva esposa. 
El cielo de los animales, és també una de les produccions més sonades en la pantalla de l'estat espanyol. Es tracta d'una coproducció hispanoromana que adapta quatre relats breus de David James Poissant amb una mirada de realisme màgic. La direcció combina sensibilitat i surrealisme per connectar passatges i personatges sense perdre coherència. 
El cineasta de RAB Ràdio ha volgut castigar l'audiovisual català, després que un dels films més esperats Esto también pasará, escrit per Milena Busquets, no estigui disponible en català. Així que Buisan opta per recomanar El Kapo, un documental que revifalla la polèmica figura de l’anarquista valencià César Orquín Serra, deportat a Mauthausen, i la divisió d’opinions sobre el seu paper dins el camp. 
Poques novetats rellevants hi ha a les plataformes degut al festival de Canes que està a punt de tenir lloc. Així i tot, el programa destaca The Assessment, a Amazon Prime Video. En un futur devastat pel canvi climàtic, l’Estat regula qui pot ser pare o mare. Una parella s’enfronta a un test psicològic per tenir un fill. Intel·ligent i claustrofòbic, amb un tercer acte una mica més fluix, és una òpera prima de ciència‑ficció que planteja un debat sobre el control estatal i la llibertat personal.
La recomanació d'en Marcel, de l'episodi d'avui és tracta de l'obra mestra de Max Ophüls que adapta relats de Guy de Maupassant en tres històries d’amor i decadència, Le Plaisir, de 1952. Elegant, irònica i emotiva, amb una direcció d’actors impecable, és un clàssic imprescindible disponible a Filmin.

El programa CONNEXIÓ arranca amb les novetats del moment, en el país català i del món amb l'anunci del nou papa de Roma. Robert Francis Prevost és el nou Papa. El cardenal estatunidenc ha estat elegit com a 267è Pontífex de l’Església catòlica amb el nom de Lleó XIV.
En àmbit nacional el Govern aprovarà dimarts un decret amb caràcter retroactiu per ajornar l’entrada en vigor de la nova taxa turística, després que el Parlament hagi rebutjat aplicar-la a l’octubre. La consellera Alícia Romero ha demanat a Junts que convalidi el decret, però el partit no garanteix el seu suport i acusa l’executiu d’amagar una mala gestió. En matèria d’habitatge, el president Salvador Illa ha anunciat que s’han identificat 665 solars per construir més de 21.000 habitatges públics, prop de la meitat dels 50.000 promesos fins al 2030. Illa ho considera un pas important, però insuficient. A Madrid, el govern espanyol ha aprovat un pla de 14.100 milions d’euros per protegir les empreses afectades pels aranzels de Trump. Inclou nous finançaments, avals i l’extensió de la moratòria comptable fins al 2026. A Venècia, l’estudi EMBT ha inaugurat una instal·lació sobre l’aigua invisible a la Biennal d’Arquitectura. I a Itàlia, estudiants han traduït el musical Mar i cel, amb sorpresa final: Dagoll Dagom va interpretar “L’himne dels pirates” en italià.
En la secció EL GRA I LA PALLA, Robert González i Germà Capdevila conversen sobre el nou decret de jornada laboral aprovada al Consell de Ministres, el passat dimecres, i repassen la Reunió al Cercle d'Economia, l'edició d'enguany és la 40, i es va celebrar durant el 5 i el 7 de maig, sota el lema "Europa, ¿wake-up call? Com respondre en aquest moment de disrupció geopolítica."
El programa cedeix l'espai per parlar amb Domènec Guasch, tècnic amb una àmplia trajectòria al FC Barcelona, que ha fet les maletes per impulsar el projecte del BOS Nation FC, un nou club de la primera divisió del futbol femení dels Estats Units.
Per acabar, Cora Alavedra conversa amb Manel Andreu, president de la Colla Sardanista Tarragona Dansa, que es presentaran a la pròxima edició de l'Aplec Internacional d'Adifolk, a Bastia.

​El passat 1 de maig, cap a les 12:33 h del migdia, una pèrdua sobtada de 15 gigawatts va provocar una apagada gairebé total a l’Estat espanyol, a excepció de les Illes Balears, Ceuta i Melilla. L’incident, que també va afectar Portugal a causa de la seva dependència energètica d’Espanya, continua generant incertesa, ja que a dia d’avui encara no se n’ha identificat la causa exacta. Tot i que inicialment es va especular amb la possibilitat d’un ciberatac, Red Eléctrica va desmentir aquesta hipòtesi, i també altres causes com fenòmens meteorològics. Així i tot, justícia ha obert una investigació per determinar si podria haver-hi darrere algun tipus de sabotatge o atac informàtic.
Alguns experts, com Pere Palacín, exdirector general d’Energia de la Generalitat, han apuntat que l’origen més probable és una manca d’inèrcia a la xarxa elèctrica, i no pas una acció externa. En aquest context, també s’ha qüestionat el paper de les energies renovables, com la solar i l’eòlica, sovint assenyalades erròniament com a font de la inestabilitat. Ivan Sunyé, el geòleg de RAB Ràdio, analitza el que s'ha anat explicant en els diferents mitjans de comunicació, amb especial atenció en el que es rumoreja sobre les energies renovables i eficients. 
​Les renovables són clau per fer front al canvi climàtic, ja que generen electricitat a partir de fonts netes i inesgotables. Tanmateix, presenten un repte: la seva producció és variable i depèn de factors naturals, fet que complica l’equilibri constant que necessita la xarxa. Per això, calen infraestructures que en regulin la producció i distribució, com bateries d’emmagatzematge o sistemes intel·ligents. La Comissió Europea afirma que no hi ha proves que vinculin l’incident amb aquestes fonts netes. El problema podria ser, de fet, una falta d’inversió en infraestructures capaces de gestionar la seva intermitència. L’increment accelerat de renovables no ha anat acompanyat de millores en sistemes de protecció, emmagatzematge ni interconnexions amb Europa, cosa que augmenta la vulnerabilitat de la xarxa peninsular. Ni tan sols les llars amb plaques solars van tenir electricitat, ja que sense inversors d’illa, no poden operar de forma autònoma. Només un 5% de les instal·lacions domèstiques a Espanya tenen aquesta capacitat. Així doncs, cal una inversió seriosa per fer la transició energètica segura, ràpida i resilient.

El programa de CONNEXIÓ d'aquest dijous, 8 de maig, en Leonardo Alvarado analitza dos temes centrals de l’actualitat mexicana, que han ressonat molt els últims dies: el recent congrés de Morena i les declaracions públiques de l’expresident Ernesto Zedillo. El debat planteja si Morena viu un veritable exercici democràtic intern o si, en canvi, avança cap a una centralització que pot comprometre la pluralitat política. D’altra banda, s’interroga la legitimitat de Zedillo per criticar la situació actual del país, tenint en compte les greus conseqüències socials de les seves reformes neoliberals durant els anys noranta. En l’àmbit econòmic, la incertesa global fa difícil predir el creixement, però el govern aposta pel Pla Mèxic per reactivar el mercat intern i reformar l’àmbit duaner, arran dels escàndols de contraban de combustible (guachicol fiscal).
En política internacional, s'ha criticat un anunci discriminatori dels EUA envers migrants. Això ha reobert el debat sobre la llei de telecomunicacions i l'ús privat dels mitjans, amb preocupacions per la censura i la creació d'una nova agència de control digital. Pel que fa al partit governant, Morena, el seu recent congrés ha mostrat un intent de reorganització interna. Sheinbaum, tot i voler separar-se del partit, ha hagut d’intervenir per evitar pràctiques irregulars. 
Miriam Aymamí, parla sobre la situació que es va viure a l'Estat Espanyol amb l'apagada general. Un col·lapse elèctric va paralitzar recentment Espanya i Portugal, deixant ciutats senceres sense energia ni connexió; mòbils apagats, trens aturats i semàfors inoperatius van mostrar fins a quin punt depenem de la tecnologia. La vida quotidiana es va suspendre sobtadament, revelant una vulnerabilitat inesperada. Sense pantalles ni internet, molts van sentir angoixa, però també van redescobrir el silenci i la conversa. L'apagada no només va ser una fallida tècnica, sinó una sacsejada simbòlica que obliga a preguntar-nos com habitem el temps i fins on arriba la nostra autonomia. Potser desconnectar és el nou gest radical.
Seguidament, l’arqueòloga Dalia Paz és entrevistada per parlar de les activitats de Ximbalcaix, una associació que promou la divulgació arqueològica entre les infàncies. Amb motiu del Dia de les Infàncies, celebrat el 30 d’abril a Mèxic, Ximbalcaix va organitzar tallers al Gran Museu del Món Maia de Mérida, on infants i famílies van participar en jocs i activitats lúdiques per aprendre sobre arqueologia i cultura maia. Paz va destacar la importància d’aquests espais per reconnectar amb les identitats locals i fer visible la presència viva del poble maia. També va assenyalar els desafiaments logístics i de convocatòria, especialment després de la pandèmia. 
Per acabar el programa, Cora Alavedra conversa amb Victor Baroja, president de la Federació Catalana de Jocs i Deports Tradicionals, que participaran a l'Aplec internacional d'Adifolk, durant el 26, 27 i 28 de setembre, a Bastia.

Tot i la derrota del Barça al Giuseppe Meazza, Josep Pedrerol ho té clar: Lamine Yamal és el millor jugador del món de l'actualitat. Però, què diuen els tertulians de LA TAVERNA DEL BARÇA? En el programa d'avui, Vador Lladó apuja els ànims de la culerada acompanyat d'Alan Lillo, Òscar pérez-Dolz, Josep Salvat i Júlia Net Valiente. 
El FC Barcelona de Hansi Flick ha quedat fora de la UEFA Champions League 2024/25 després d’un duel èpic davant l’Inter de Milà, que es va decidir al límit del temps afegit. Tot i la derrota, l’equip surt reforçat: el Barça ha tornat a competir al màxim nivell, amb nens que no deixen d'il·lusionar. Els col·laboradors debaten quin ha sigut el causant que va fer que el millor equip de Flick perdés un partit dominat; els errors en defensa, la falta de picardia, el duel individual contra un Yan Sommer mai vist, etc. Tots ells, però, han estat d'acord en el fet que la controvèrsia arbitral va marcar el desenllaç. El polonès Szymon Marciniak va prendre diverses decisions polèmiques que van encendre l’afició culer. Inclús, Hansi Flick, tot i mantenir un to contingut en roda de premsa, va deixar entreveure el seu descontentament, assenyalant amb elegància la influència del col·legiat en el resultat final.
Dins del drama, però, hi ha noms que il·luminen el futur. Lamine Yamal, amb només 17 anys, va ser el millor jugador del Barça. El seu desplegament va deixar bocabadat el món: desequilibri, visió, intensitat i una personalitat que recorda, inevitablement, a Leo Messi. La comparació amb el mite ja comença a circular, però també desperta dubtes. 
Un altre nom propi és el de Raphinha. L’extrem brasiler ha tancat la seva millor temporada com a professional i ha estat el màxim golejador de la Champions amb 13 dianes, implicat en 21 gols del torneig. El seu rendiment el situa com a candidat claríssim a la Pilota d’Or 2025, superant registres de llegendes com Messi i Cristiano Ronaldo.
Enmig d’aquesta eufòria agredolça, una veu estimada del panorama cultural català, Tomeu Penya, celebra 45 anys de carrera musical amb una gira per Catalunya i les Illes. Culer declarat, Penya viu amb intensitat tant la passió pel seu club com per la seva terra. En conversa amb Connexió, reflexiona sobre aquest Barça de contrastos, que emociona i fa patir alhora, però que, com la seva música, connecta amb el poble des de l’ànima.
I es connecta al programa, Ton falqués, un català resident de Suècia que tot i no tenir una penya amb la qual compartir els moments més vívids del futbol, com el partit d'ahir, viu el Barça dia a dia. En Vador conversa amb ell per saber com és viure uns semifinals de Champions històrica, com la que es va viure el passat dimarts 6 de maig.

El nou delegat del Govern als Estats Units i al Canadà serà el politòleg David Andrés Viñas. Després de cinc mesos sense delegat a l'Amèrica del Nord, finalment, segons ha explicat la portaveu en roda de premsa, han trobat "el perfil adequat" per assumir aquest càrrec. Viñas té una llarga trajectòria en organitzacions internacionals, especialment en l'àmbit de les Nacions Unides. Des del govern de la Generalitat consideren que l'experiència del nou delegat és adequada pel repte que comporta la situació política global actual.
Mitjans com l'Ara, l'Agència EFE o Vilaweb han preguntat sobre l'elecció del nou delegat. Per una banda, Martina Alcobedas ha preguntat si el nou delegat no tenia cap dificultat migratòria per a poder-se incorporar immediatament i Sílvia Paneque ha respost que no. Aquest era un dels requisits que posava el conseller Duch i això va influir en la tria d'Andrés Viñas com a delegat. Per altra banda, Martí Puig, de l'Agència de notícies EFE, ha preguntat sobre el perquè de la tardança a nomenar-lo i per què s'ha escollit el perfil d'un expert en ajuda humanitària. Paneque ha explicat que el procés de nomenament ha estat tan llarg perquè buscaven un perfil que fos molt adequat tenint en compte la situació global i que Viñas ha destacat l'ajuda humanitària, però també en “la llarga experiència en les diferents institucions d'àmbit internacional” concretament als Estats Units. Finalment, Ot Bou, de Vilaweb, ha preguntat sobre el procés de selecció del delegat. La portaveu ha explicat que el termini de presentació de candidatures es va ampliar per a poder tenir més perfils i donar major difusió i que la tardança de l'elecció és fruit de què les persones que s'hi havien presentat no s'adequaven al perfil que buscaven. A més a més, també ha posat en relleu que les entrevistes del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, són l'etapa final, fet que no comporta cap aspecte negatiu en el concurs públic.