Bones notícies per la societat argentina gràcies a un nou projecte de gas i petroli que s'ha posat en marxa, i a la baixada de l'índex d'inflació que ha patit el país. Sembla que les notícies a l'Argentina són favorables aquesta setmana, gràcies a dues actualitzacions que afecten, principalment al sector econòmic. Es tracta del projecte 'Vaca muerta Sur', una producció de gas i petroli no convencional que permetrà cinc-cents mil barrils de petroli per a l'any 2027. Les obres estan previstes per aquest desembre.
Segons informacions privades es preveu que l'índex d'inflació d'aquest novembre, a l'Argentina, torni a ser per sota del 3%. Una notícia que dona un glop d'aire fresc a la societat del país que fa anys que pateix de les pujades massives d'aquest índex. Parlem dels premis L'Oreal-UNESCO dedicats a les Dones en el Món de la Ciència i també coneixem l'entrada de Javier Mascherano com a nou tècnic oficial de l'Inter de Miami. Entrevistem Dani Gutiérrez, un periodista català que treballa al programa "Ebrencs pel món", i que actualment està viatjant pels països de l'Amèrica Llatina en cerca de persones originàries de Les Terres de l'Ebre. Tanquem el programa, d'enguany, parlant amb el Centre Català de Venado Tuerto, de la província de Santa Fe, i amb el seu president, Daniel Jubilla per conèixer de la història d'aquest casal i les seves actualitats. Conversem amb Jordi Cluet i Joana Peralta, membres de la Colla Castellera de Zúric En aquest nou DE MADRID AL CEL ens desplacem fins a Zúric, Suïssa, on ara just fa un any que es va crear la Colla Castellera de Zúric. En Josep Ramon, del Cercle Català de Madrid, conversa amb un dels seus fundadors i copresident, Jordi Cluet, i amb la Joana Peralta, cap de la colla, per parlar de com es fa fundar. Parlen del suport que reben des del Casal Català de Zúric i tota la comunitat catalana que han aconseguit crear.
La peruana sempre havia imaginat Espanya plena de cases blanques llavors va arribar a Barcelona i va descobrir la cultura i llengua catalanes que s’ha fet seves. Milagros Reyna és originària de Laredo i diu que quan plou aquí, recorda la seva terra. Té dos fills, un de 15 i un de 18, i ens explica que estudia el català per donar-los ganes a ells també d’aprendre’l, vol que s’hi comprometin perquè tots dos són nascuts aquí.
Ella es planteja opositar per treballar a Correus i la seva paraula preferida en català és prou, “curta i que s’assembla al francès”, diu. Una llengua que també parla un xic. “Cap avall i cap abaix”, diu que són expressions que també li agraden. La COP29 ja ha arribat a un acord definitiu. Repassem el per què de la victòria del partit prorús a Romania i descobrim el Nadal a Alemanya, Luxemburg, Euskadi i Itàlia. Antoni Montserrat ens porta quatre temes d'actualitat: l'acord definitiu de la COP29, el gir de la primera volta a les eleccions de Romania amb la decisió de fer un segon recompte de vots, la sentència per part de la justícia italiana sobre el tancament del centre de migració d'Albània i l'alto al foc que s'ha declarat entre Israel i el Líban.
A l'entrevista, Josep Miquel Viñals, cònsol honorari d'Espanya a Timisoara, que ens explica com ha arribat a guanyar la primera volta el candidat del partit prorús, Calin Georgescu, quan no sortia a les enquestes i com es preveu la segona volta. Va ser una entrevista enregistrada abans de conèixer la notícia de la repetició del recompte. Al reportatge, encetem el Nadal! Com se celebra i qui porta regals a Euskadi, Alemanya, Luxemburg i Itàlia? Marta Vilaró, Imma Faud, Gotzon Egia i Laia de Luca ens ho expliquen. Descobrim personatges com la Befana, el Sant Nikolas o l'Olentzero. Jordi Gairín també ens parla de la celebració a Eslovàquia, que encara és més diferent de la resta. L'Efemèrides d'aquesta setmana va carregada de personatges i grans fets històrics. Des de l'enlairament de l'Apolo 17 a la sessió d'obertura del Parlament de Catalunya amb Francesc Macià i Lluís Companys, passant per la fundació de la Institució Catalana d'Història Natural. Les primeres publicacions de la revista Cavall Fort i el dominical The Observer (amb més de 200 anys d'història). També commemorem el naixement de la soprano Maria Callas, les morts de Nelson Mandela y Dulce Chacón i l'assassinat de John Lennon.
Repassem l'actualitat d'una setmana que commemora el Dia internacional contra la violència masclista. Nou programa de CONNEXIÓ CATALUNYA amb l'actualitat del cas Gordillo, del qual ja s'ha presentat una sentència. Parlem d'una nova espècie invasora per als bestiars i les pastures de les muntanyes catalanes, el Cap de Seneci. Al bloc de cultura parlem de noves exposicions del Museu Picasso, els premis internacionals de Catalunya i Ramon Llull, d'Andorra i descobrim les dates i la ciutat que acollirà la 37a edició de l'Aplec Internacional d'ADIFOLK. Al descompressor, parlem dels Sonny Angels i el perquè de la seva popularitat.
Jordi Puntí visita els estudis de RAB Ràdio per parlar de “Confeti”, el seu últim llibre guardonat amb el Premi Sant Jordi 2024. Una biografia novel·lada que se centra en la vida del músic català Xavier Cugat. Acabem amb un reportatge especial. Repassem el 25N a través d'Emma Doris López Rodríguez, fundadora de la Càtedra UNESCO, que pretén donar visibilitat i reconeixement al tema de la violència cap a les dones, des de les organitzacions socials. L’aeroport de Barcelona protagonista d’aquest nou episodi de Món Verd. Analitzem totes les conseqüències de la seva ampliació. Fa llargs mesos que l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona està en boca de tots els residents tant de la Capital com de les àrees metropolitanes. Les zones més afectades són les poblacions del Baix Llobregat, tot i que les enquestes s’han centrat en la població resident de Barcelona ciutat.
Aquest nou episodi de Món Verd tracta de posar sobre la taula totes les conseqüències, avantatges i desavantatges que pot ocórrer amb la creació d’una tercera terminal. Els debats es concentren entre ampliar la pista d’aterratge o redistribuir i reconfigurar els trajectes per tal que les dues pistes funcionin de manera independent. Ivan Sunyé afirma que cal trobar un balanç just que beneficiï tant el medi ambient com l’economia del país. La FIL a Guadalajara, els grups criminals organitzats i la guerra comercial de Donald Trump enceten un programa especialment dedicat al país mexicà. A CONNEXIÓ MÈXIC, Leonardo Alvarado ens presenta l'actualitat encapçalada per la Fira Internacional del llibre, que se celebrarà del 30 de novembre al 8 de desembre a la ciutat mexicana de Guadalajara. Enguany, Catalunya tindrà una molt bona rebuda dins del certamen, i nosaltres hi serem per presenciar-ho.
Les revoltes i comportaments violents a Mèxic encara són quelcom a debatre. Avui en dia les diferents xarxes de delinqüència criminals han començat a infiltrar-se dins els diferents nivells socials de la societat mexicana i del govern, despertant una alerta constant per la població. Discutim sobre les decisions comercials de Donald Trump. El president amenaça Mèxic amb una ordre executiva que apujaria els aranzels fins a un 75%, per a tots els productes provinents del país. En el programa d'avui dediquem uns minuts a tractar algunes de les expressions i paraules més significatives del dialecte mexicà, així com "chusma", "chido", "chela", "me cayó el veinte" o "la neta del planeta". Dimarts 26 de novembre, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, va viatjar a Portugal per participar de la UNAOC, el Fòrum Global de l'Aliança de les Civilitzacions. Enguany se celebra la desena edició a Cascais. Aquest Fòrum es va establir el 2005 arrel d'una proposta dels governs d'Espanya i Turquia per tal d'explorar la polarització entre les societats i cultures de les Nacions Unides i abordar les mancances que hi hagués en aquest àmbit. Treballen en cinc àrees que consideren prioritàries com a mediadors de pau: Educació, Joventut, Migració, Mitjans de Comunicació i Dones. Enguany posen el focus en les dues dècades de diàleg per la humanitat.
A la Roda de Premsa posterior al Consell de Govern hem preguntat del per què d'aquest viatge, l'agenda programada que té el conseller Duch i si pretén reunir-se amb institucions portugueses. Al Món Digital d'aquesta setmana, Carles Mateo ens explica dues fites mèdiques relacionades amb la immunoteràpia CAR-T. La primera és del Regne Unit, on han aconseguit curar un càncer que semblava incurable i que bàsicament afecta a infants. Un dels infants que s'ha sotmès al tractament ha aconseguit combatre la malaltia i la resta també han tingut èxits. Per altra banda, uns científics catalans han aconseguit crear un mètode per erradicar un dels càncers de mama més agressius.
Finalment, ens parla sobre les ulleres lleugeres que estan creant diverses empreses com META, Apple i Snapchat amb realitat augmentada. Aquestes ulleres, que estaran al mercat a partir de 300 euros, permeten jugar, dibuixar amb les mans i, fins i tot, aconseguir "matchs" a través de les cares que veuen al carrer. Condemnen a 20 anys de presó a Dominique Pelicot, al reportatge expliquem d'on ve la data del 25 de novembre i com ha avançat la societat entorn les violències masclistes. Al bloc d'actualitat parlem sobre el nou quadre de Caravaggio que han trobat a Roma, els acords als quals han arribat a la COP29 i la condemna pel cas Giselle Pelicot. També expliquem la prohibició de la llengua corsa a les institucions de Còrsega per part de la justícia francesa i de l'esfondrament d'un mur d'una escola de Massanassa afectada per la DANA.
A l'entrevista parlem amb Carles Sans, actor i membre de Tricicle. Ens explica l'obra de "Por fin solo!" que estrena avui a Madrid, també explica la seva trajectòria i com entomen el premi Santiago Rusiñol 2024 que els otorga el Cercle Català de Madrid. Finalment, al reportatge, Belén ens explica el per què del dia 25 de novembre com a Dia Internacional en Contra de les Violències Masclistes. Fa un repàs de com estem ara amb el tema, parlant de casos concrets i de les mesures que s'estan duent a terme per part del govern. Acaba valorant què falta tractar per tal d'erradicar totalment aquestes violències. L'actualitat de la setmana encapçalada per la G20 i l'oposició de Javier Milei a l'agenda 2030 Des del Casal dels Països Catalans de La Plata, Rosita Torres ens porta l’actualitat d’Amèrica del Sud. Argentina participa en el Fòrum Anual de la Cooperació Econòmica Internacional, la G20, a la ciutat de Rio de Janeiro. La Universitat Nacional de La Plata anomenada millor universitat d’Argentina segons la Times Higher Education. Repassem el primer pont que va unir les províncies de Río Negro i Buenos Aires, el 1931.
A l’entrevista parlem amb el duet de tangos i boleros, compost per Alejandra Torres Rovira i Osvaldo Burucuá. Finalitzem el programa en connexió amb el Casal Català de Córdoba, a l’Argentina, amb Juan Carlos Nieva i Gladys Gallione, que ens expliquen la història i actualitat del casal. Nascut a Guinea Equatorial, és enginyer químic i viu a Barcelona des del 2018. El Jesús Rigoberto Nzo Abeso, de 32 anys, va arribar a l'Estat Espanyol, concretament a Almeria, quan tan sols era un nen. Va estudiar enginyeria química per la Universitat de Granada, però el 2018 va fer un salt professional i va traslladar-se a Barcelona, on actualment és director adjunt d'una de les fàbriques de l'empresa TEVA, dedicada a crear torres de refrigeració per a grans superfícies.
La seva llengua materna és una llengua africana, tot i que, a causa de la colonització, un dels seus idiomes referents ja era l'espanyol. Així i tot, abans de venir a Catalunya, en Jesús tenia consciència que per a integrar-se en la societat catalana havia d'aprendre el català, és així que va començar a interessar-se per l'idioma des de l'inici. Amb qui més té l'oportunitat de parlar-lo és amb el seu cap. «Petó» és la seva paraula preferida. I, actualment, té l'objectiu d'aconseguir el nivell C1. L'actualitat del nord d'Europa amb les vagues a França, la COP29 i el G20 i la guerra a Ucraïna. Després, programa especial sobre les cooperatives d'habitatge des de tres punts d'Europa. Antoni Montserrat ens porta, un dilluns més, l'actualitat del nord d'Europa. Amb Jordi Gairín, fem un programa especial sobre una altra manera de viure. Des dels casos concrets de Cal Blanxart, Sostre Cívic, Zusammenstehen Bonn i Bizikoop (Catalunya, Alemanya i Euskadi), desgranem com funcionen les cooperatives d'habitatge, la necessitat de crear-les i quin futur hi veuen. Conversem amb Soles Velázquez, José Téllez, Heike Keihlofer i Xabier Pagaldai, que ens expliquen la seva experiència.
Aquesta setmana commemorem la fundació del Futbol Club Barcelona, l'any 1988. Celebrem, també, que La Patum és reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Parlem de literatura amb escriptors com Shakespeare, Zweig o Lope de Vega. Ens endinsem en la història per tractar la Primera Croada i l'inici de la Independència de Portugal. I, sobre música repassem del millor àlbum de pop, 'Thriller', de Michael Jackson, i de les entremaliadures de dos components de The Beatles. Recordem que el dia 1 de desembre és el Dia Mundial contra la SIDA i el 25 de novembre el dia Internacional per l'eliminació de la violència masclista.
Aquest dissabte, 23 de novembre de 2024, Móra d'Ebre ha estat l'escenari de la 7a Gala de l'Any organitzada per Adifolk. Amb el Teatre Municipal La Llanterna com a epicentre de l'esdeveniment, la jornada ha estat una gran celebració de la cultura popular catalana.
La prèvia de la Gala ha començat amb una acollida calorosa a la Plaça de l'Ajuntament, seguit d'una cercavila amb grups locals que han omplert els carrers de música i color. A la tarda, davant del teatre, els assistents han pogut gaudir d’una mostra del bo i millor de les tradicions de la comarca, acompanyat d’un photocall on es respirava la màgia de l’esdeveniment. El moment àlgid de la Gala ha estat, sens dubte, l’anunci de la seu del proper Aplec Internacional. Després d’un emotiu repàs de la trajectòria d’Adifolk durant aquest 2024, s’ha revelat que el 37è Aplec Internacional de Cultura Popular Catalana tindrà lloc a Bàstia, Corsega, una localitat que promet ser l’escenari ideal per mostrar al món la riquesa de les nostres tradicions. La proclamació ha estat rebuda amb entusiasme per part del públic, que ja espera amb il·lusió la propera cita internacional. Durant l’acte, també s’han lliurat els Premis Adifolk 2024, reconeixent la feina de grups i personalitats que han destacat en la difusió i preservació del folklore català. Durant la gala també es van lliurar els guardons Adifolk d'enguany. Els premiats han estat Estelladors de Prats de Lluçanès, com a Grup de l’Any; i l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, com a Federació de l’Any, i el periodista Quim Miró, d'Exterior.cat, com a Personalitat de l'Any. Des de RAB Ràdio volem felicitar Adifolk per l’organització d’aquesta jornada memorable i agrair-los la seva feina incessant en la promoció de la cultura popular catalana arreu del món. Esperem acompanyar-vos també amb una nova temporada de Camí a... el pòcast que presentarà un a un tots els grups participants del 37è Aplec Internacional a Bàstia per seguir explicant al món les històries que ens uneixen com a poble. Gràcies, Móra d'Ebre, per la vostra hospitalitat i per recordar-nos, un cop més, la força de la cultura catalana!
El Pensaveus Compartides d'aquest divendres passat, vam poder escoltar una teatralització d'una part molt important de la història de Mèxic amb tots els personatges implicats i així poder endinsar-nos una mica més a la cultura i a la història de Mèxic.
El 20 de novembre és una data clau a Mèxic que commemora l’inici de la Revolució Mexicana de 1910, un moviment que va marcar la lluita contra la desigualtat social i el poder concentrat en mans de l’elit. Aquesta revolució va canviar el rumb de la història mexicana, donant lloc a reformes agràries, drets laborals i la modernització de l’estat. Cada any, aquest dia s’honora amb desfilades, dramatitzacions i actes culturals.
En aquest marc, RAB Ràdio presenta un episodi especial de Pensaveus Compartides, dirigit per Míriam Aymamí amb la col·laboració de Leonardo Alvarado. Aquest programa recrea el Dia de la Revolució a través d’una dramatització on els personatges clau del període cobren vida i interactuen amb el Mèxic actual. Figures com Francisco Villa i Emiliano Zapata, líders populars i símbols de la lluita per la justícia social, es creuen amb personatges polítics com Venustiano Carranza, Álvaro Obregón i Plutarco Elías Calles, responsables de les bases institucionals postrevolucionàries. A més, el programa dóna veu a altres figures rellevants, com les Soldaderes, dones valentes que van lluitar al costat dels revolucionaris, i personatges com Salvador Pérez, Elsie Iris i els periodistes nord-americans John Reed i Alexis Reed, que van documentar el conflicte i van portar la Revolució Mexicana al panorama internacional. Aquest especial ofereix una mirada que connecta el passat i el present, reflexionant sobre l’impacte i el llegat dels ideals revolucionaris en el Mèxic contemporani. Si vols escoltar-lo en format pòdcast, recupera'l aquí: Política, cultura i habitatge al bloc d'actualitat, parlem amb Adrià Salas sobre l'any sabàtic que es pren La Pegatina i al reportatge parlem sobre la nova llei pel català a Andorra Al bloc d'actualitat parlem de la presència d'Illa al Comitè de les Regions, la denúncia d'Irídia i Òmnium cultural per les tortures que van patir les germanes Serra entre el 1977 i el 1982, l'espectacle de Bérénice que s'estrena al Temporada Alta i de la manifestació per l'habitatge convocada a Barcelona demà, 23 de novembre.
A l'entrevista conversem amb Adrià Salas, cantant de La Pegatina. Ens explica com ha estat el grup des dels seus inicis, la seva evolució i què farà durant aquest "any sabàtic" que es prenen de descans. Finalment, al reportatge, Júlia Net Valiente, ens explica la nova llei que s'ha creat a Andorra per frenar el retrocés de la llengua al país. Maria Cucurull, filòloga, escriptora i presidenta de Cultura Activa ens parla a fons d'aquesta llei i Gerard Mur Solé, membre de Plataforma Andorrana per la Llengua, també ens explica com viu la situació del català al Principat. El xat GPT “beu” mig litre d’aigua cada vegada que hi converses. El preu de la IA a MÓN VERD21/11/2024
L'agència internacional de l'energia assegura que el 2030 viurem plenament en l'era de l'electricitat El doctor Sunyé ho considera un pronòstic molt optimista però destaca que hem de celebrar deixar les tèrmiques enrere pel nefast impacte que te la crema de carbó. Els súper computadors que són al mig de la terra necessitem molts litres d'aigua per refrigerar-se. El problema és aquesta refrigeració que ha de concentrar tot el hardware per poder gestionar les preguntes que cada usuari fem des de casa, Alguns científics estan firmant per tal d'enviar els ordinadors fora la terra. La instal·lació és molt cara però una vegada estiguin a una estació espacial a l'univers no necessitaran l'aigua per refrigerar, ni fonts d’energia de la terra perquè fora l'atmosfera no hi ha tronades, ni núvols i hi ha 24 hores al dia de sol, ens recorda l'Ivan, també és un espai molt més fred. Per tant, la refrigeració i la font d'energia semblaria que a l'espai ja les tindrien.
Els temes que marquen l'actualitat política actual de Mèxic i la seva relació amb el món. Parlarem de la polèmica reelecció de Rosario Piedra Ibarra a la CNDH, passant pel significat històric del 20 de novembre, Dia de la Revolució Mexicana, fins als descobriments culturals que el col·laborador Alfredo Castro fa en un viatge recent a Buenos Aires. En aquest episodi, Miriam Aymamí juntament amb Leonardo Alvarado, analitzaran els temes clau que marquen l'agenda política de Mèxic. Fem un anàlisi sobre la reelecció de Rosario Piedra Ibarra a la CNDH, que ha estat reelegida com a presidenta de la Comissió Nacional dels Drets Humans. Una decisió que ha generat debat per les acusacions de manca d’autonomia i transparència. El tema de Trump segueix sent el protagonista de l'actualitat.
Ahir es va commemorar el Dia de la Revolució Mexicana, i parlarem d'aquest moment històric que va transformar Mèxic. Per acabar, parlarem de les curiositats culturals i experiències viscudes sobre el recent viatge que ha realitzat per Argentina el nostre col·laborador Alfredo Castro. |
Qui som?RAB Ràdio és una emissora de ràdio en línia que va néixer el 2019 amb la voluntat de connectar a tots els catalans que viuen a l'exterior amb Catalunya. Aquest lloc web fa servir tecnologies de màrqueting i seguiment. Si ho rebutges, renunciaràs a totes les galetes, excepte les que són imprescindibles per fer anar el lloc web. Alguns dels productes pot ser que no funcionin tan bé sense les galetes de seguiment. Dona de baixa les galetesAmb el la col·laboració de:
|