La diada de Sant Jordi d’enguany ha batut rècords de participació i vendes, tot reforçant-se com la gran festa cultural i cívica dels Països Catalans. Segons dades provisionals de la Cambra del Llibre, s’han venut dos milions de llibres, amb una facturació de 26 milions d’euros, cosa que podria convertir aquesta edició en la més exitosa de la història. La jornada també ha estat marcada per la reivindicació lingüística. Més de 15.000 persones, segons l’organització —i 2.000, segons la Guàrdia Urbana—, van manifestar-se sota el lema d’un “futur íntegrament en català”, convocats per la Plataforma Sant Jordi per la Llengua. El portaveu Adrià Font va denunciar la situació de crisi i censura que viuen els catalanoparlants, especialment en territoris com el País Valencià i les Illes Balears.
En l'àmbit internacional, la iniciativa #BooksAndRoses impulsada per Catalunya Internacional ha coordinat més de 170 actes en més de 40 països, des de Brusel·les fins a Rio de Janeiro. Martí Estruch, director de comunicació del consorci, ha destacat la bona acollida d’aquesta edició i la presència de set periodistes internacionals convidats, que han pogut viure la Diada en directe a Barcelona. Explica al programa CONNEXIÓ que la rebuda dels periodistes internacionals sempre és molt gratificant, sobretot enguany que s'han batut tants rècords de participació. Estruch defensa que no es pot explicar Sant Jordi si no es viu des de dins, és per aquest motiu que any rere any conviden als periodistes d'arreu perquè puguin explicar la Diada als seus països. 
Per altra banda, i com bé ha destacat el politòleg Robert Gonzàlez, a la secció del programa EL GRA I LA PALLA, fa anys que la diada de Sant Jordi té dues cares de la mateixa moneda. Per una banda, defensa que sigui una jornada i festivitat cultural tan potent i que posa en relleu editorials i literatura; però, per altra banda, es complau de la falta d'efectivitat a l'hora de garantir una bona cultura catalana arrelada a la tradició de la diada, amb celebracions folklòriques o cerimònies d'entrega de premis, com les Creu Sant Jordi. González mencionava que enguany, una de les Creus de Sant Jordi, s'ha atorgat a l'actriu Loles León, qui fa no massa, rebutjava fer una entrevista en català, perquè l'havia oblidat. També destaca el parlament en castellà de l'alcalde barceloní, i lamenta que aquestes actituds taquin una diada com és la de Sant Jordi. Aprofita per parlar sobre la manifestació "Per un futur en català" organitzada pe Plataforma Sant Jordi per la llengua, i en destaca la rellevància i força que tenen aquests actes socials per tal que les arrels catalanistes no es desdibuixin en jornades com aquesta.
Finalment, el reportatge del programa se centra a explicar el nou Congrés Cultura Catalana 2025, per commemorar el cinquantè aniversari del Congrés Cultura Catalana 1975-1977. Presidit per Esteve Plantada, el Nou Congrés ja ha començat a teixir la xarxa de manera cultural social i política. L'objectiu principal pretén articular una mobilització transversal de la societat civil, amb vocació de país, i contribuir decisivament en assentar les bases de les estructures, els consensos i les institucions que guiaran, d'ara endavant, Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans.

El 2024 ja és oficialment l’any més càlid a Europa des que hi ha registres. Segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus i l’Organització Meteorològica Mundial, el continent s’escalfa gairebé el doble que la mitjana global: un augment de 2,92 °C respecte als nivells preindustrials, davant l’1,6 °C global. Catalunya ja va viure el seu estiu més tòrrid, però és que Europa ha superat límits històrics: onades de calor de 13 dies, rècords de temperatura marina al Mediterrani i un dels anys amb més pluges intenses des del 1950. Per afegir llenya al foc, els incendis, inundacions i la pèrdua de gel glacial també han agreujat respecte als anys anteriors.
Per fer-hi front, el 51% de les ciutats europees ja treballen en plans d’adaptació: més zones verdes, fonts, ombra i reformes d’edificis. Alemanya, Dinamarca o els Països Baixos aposten per la recuperació d’ecosistemes naturals, mentre que Espanya i Itàlia inverteixen en dessaladores i reutilització d’aigua per tal de revertir una possible sequera estructural. França, per exemple, es manté positiva amb el seu compromís amb les energies nuclears, mentre que Portugal i Grècia reforcen la lluita contra els incendis, i Suècia lidera en l'aplicació d'energies renovables. La Unió Europea, per la seva banda impulsa el Pacte Verd Europeu i promou assegurances contra catàstrofes per protegir les zones més vulnerables.

Leonardo Alvarado comenta l’actualitat geopolítica de la regió, recordant les personalitats internacionals de Mario Vargas Llosa i el Papa Francesc, per relacionar les seves figures amb la situació crítica que viu tota l’Amèrica Llatina. El col·laborador analitza les eleccions de l'Equador i la victòria del president Daniel Noboa, molt reconegut per altres presidents com el de Chile, o Lula da Silva, del Brasil. En canvi, pel que fa a Mèxic, Claudia Sheinbaum es va mostrar reaccionària a treballar conjuntament amb Noboa, i per tant posa en qüestionament aquella unió llatinoamericana que va proposar la presidenta, en la CELAC.
Alvarado també parla sobre el nou programa anomenat “Vida Saludable”, un projecte llançat recentment pel govern mexicà, en el que prohibien el menjar ràpid i ultraprocessat a les escoles. Aquest projecte pretén evitar algunes malalties que es deriven, a causa de la ingesta inadequada del menjar. D’aquesta manera el govern vol afavorir la bona alimentació als més menuts, i dignificar el país de saludable.
Leonardo analitza les estratègies d’aquest nou pla i les qüestiona, a través dels recursos i aliances que vol atorgar el govern, les quals poden semblar, insuficients per dur a terme el projecte.
El programa continua amb la intervenció de Miriam Aymamí, la qual parteix de la diada de Sant Jordi, del 23 d’abril, per parlar sobre la Festa de la rosa i el llibre a la ciutat de Mèxic. Una jornada creada per la UNAM, que ja s’ha consolidat com una de les fites literàries més importants de la ciutat.
Alonso Leal, un dels altres col·laboradors de RAB Ràdio, s’introdueix en la història i biografia de Clara Eugènia Lidia, especialista dels orígens de l’anarquisme i el socialisme. Els seus estudis se centren sobretot en l’exili republicà espanyol, a Mèxic. Leal aprofita per analitzar les seves influències, sobretot en els moviments anarquistes i socialistes de finals del s. XIX i principis del XX.

Com cada any, les comunitats catalanes de l'exterior i les delegacions del Govern de la Generalitat han organitzat actes a diverses ciutats amb motiu de la diada de Sant Jordi. Enguany, les ciutats on es feien activitats eren 76 distribuïdes en 25 països. ​​En ciutats franceses i italianes, com Marsella, Lió, París, Torí, Milà o Roma, han destinat una vitrina a la literatura catalana en moltes llibreries i a Londres han decidit recrear la diada a la ciutat de Camden. En aquest acte s'han pogut veure els castellers de Londres i també un recital del Cor Català de la ciutat. Per altra banda, la capital francesa també ha muntat parades de llibres, tallers de llengua catalana, sardanes i castells a la Plaça Catalunya de la ciutat. Portugal, Alemanya Suècia o Bèlgica també han acollit actes.
Al continent asiàtic també han celebrat la diada. Al Japó, tenint en compte l'any Catalunya-Japó, han organitzat xerrades, exposicions i tallers infantils a cinc ciutats. A Corea del Sud, també hi ha hagut activitats. S'ha presentat un còmic sobre la Llegenda de sant Jordi que és en línia. Alguns països de l'Amèrica Llatina també han estat protagonistes d'aquesta diada. A Mèxic han organitzat una taula rodona sobre la literatura i l'exili catalans a la Universitat Nacional Autònoma de Ciutat de Mèxic i a Rio de Janeiro, al Brasil han aixecat un estand de llibres i roses aprofitant la inauguració de la ciutat com a Capital Mundial del Llibre 2025 de la UNESCO. Buenos Aires i Bogotà també han estat dues ciutats on han acollit activitats amb motiu de la diada.
Finalment, a l'Àfrica també hi ha països on s'ha celebrat la diada. Dakar i Senegal en són un exemple, on la Delegació hi han presentat unes dragones elaborades pels Gegants Bojos de Terrassa, amb contacontes i la participació al Festival de Malika, on Catalunya n'és la convidada d'honor.

Al programa d’avui, Carles Mateo comença amb un consell útil per donar una segona vida als ordinadors antics: si algun dels ordinadors va lent, no cal llençar-lo, només cal instal·lar Ubuntu, un sistema operatiu lliure i lleuger. Amb ell es pot recuperar el rendiment i allargar-li la vida útil de l'ordinador!
El col·laborador continua parlant de futur, en concret amb Mercedes-Benz, la companyia automobilística que ja ha començat a incorporar robots humanoides a les seves línies de producció. També destaca Neura Robotics, que ha creat un dels robots més avançats del món, i General Motors, que s’ha aliat amb Nvidia per introduir la intel·ligència artificial al sector automobilístic.
Mateo viatja fins a l’espai, per recuperar un reportatge de la BBC en què s'analitzen els efectes i conseqüències que pot patir el cos humà quan ha de passar nou mesos fora de la Terra, una realitat que afecta òrgans, músculs i ossos dels astronautes.
Juntament amb ell, Cora Alavedra posa en detall el ciberatac que va patir recentment, El Corte Inglés que ha ocasionat robatori de dades de milers de clients. Finalment, el programa tanca amb la notícia que la NASA ha detectat unes pedres inusuals a Mart a través del Curiosity Rover, que podrien aportar nova informació sobre el passat geològic del planeta vermell.

La setmana del 21 al 28 d'abril és una setmana en què se celebren moltes efemèrides. El 21 d'abril del 1989 es va comercialitzar la primera Game Boy, la consola prèvia a la conegudíssima Nintendo DS. Va ser el sistema més venut fins que va arribar la Nintendo. També va ser un 21 d'abril, però de 1594 quan va néixer un dels bandolers més famosos del principat: Joan de Serrallonga. Serrallonga va viure molt de temps a les Guilleries i se'l coneix com el cap del bandolerisme català.
El 22 d'abril és recordat per la mort de Miguel de Cervantes, un dels escriptors més importants de l'Estat Espanyol. Cervantes va tenir una vida militar molt intensa i li van tallar una mà per una condemna que va rebre. La seva obra més coneguda és Don Quixot de la Manxa. Va morir aquell dia, tot i que durant molt de temps es va creure que havia mort el 23 d'abril, dia en què sí que van morir William Shakespeare i Josep Pla. En commemoració a les morts d'aquests autors, entre d'altres, se celebra, arreu del món, el dia internacional del Llibre. Aquest dia, també coincideix amb el naixement de Llucia Ramis, escriptora i periodista, el 1977.
Finalment, d'aquesta setmana també cal destacar el naixement del dissenyador de moda Jean-Paul Gaultier. Actualment, és un dels dissenyadors més prestigiosos del món, tot i que havia nascut a un suburbi de París i no va poder estudiar moda a cap escola especialitzada. La mort d'Oliver Tambo, el 24 d'abril de 1993. Tambo va ser un dels propulsors de la lluita antiapartheid i company de Nelson Mandela, l'activisme va marcar la seva vida. O l'accident nuclear de Txernòbil, que és considerat l'accident més greu de la història, el 26 d'abril de 1986.​

Després de la seva nova irrupció a l’escena política, Trump ha reprès moltes de les línies d’acció que ja va impulsar durant el seu primer mandat. El seu enfocament capitalista i ultraconservador considera la sostenibilitat i les polítiques verdes com una ideologia contrària al model econòmic tradicional basat en la indústria fòssil i el consum massiu. Trump va tornar a retirar els Estats Units de l’Acord de París, desmarcant-se del compromís internacional per limitar l’escalfament global. Aquesta acció debilita seriosament la cooperació global contra el canvi climàtic i deixa un buit polític i simbòlic que pot alentir les accions d’altres països.
A més a més, des del seu retorn, ja ha eliminat o relaxat més de 100 regulacions ambientals. Entre aquestes, hi ha la protecció de les aigües subterrànies, les restriccions d’emissions per a vehicles i els límits de contaminació industrial. Aquestes decisions afavoreixen els grans lobbies energètics i industrials, però posen en perill la salut ambiental i humana.
Trump ha xocat amb estats com Califòrnia i Nova York, que lideren polítiques de transició ecològica. Intenta bloquejar lleis estatals favorables a l’energia neta, retallant competències i recursos destinats a la innovació climàtica. 
Les últimes retallades del populisme anticientífic del magnat, ha acabat amb programes valorats com l’agricultura sostenible i climàticament intel·ligent, amb un pressupost de 3.000 milions de dòlars. També ha acusat la investigació climàtica de difondre “amenaces exagerades i poc creïbles”. Una de les accions més alarmants és l’eliminació de la branca de recerca climàtica de la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), amb una retallada de 1.600 milions de dòlars del seu pressupost. Aquestes funcions es transferiran parcialment al Departament de l’Interior, allunyant la ciència ambiental de la gestió especialitzada. També es veuen afectats serveis com la pesca, els oceans i el monitoratge de fenòmens extrems.

Els aranzels de Trump agafen un nou rumb, mentrestant a Mèxic, es valora positivament les actuacions del govern, no només en aquesta guerra sinó en altres esdeveniments. Leonardo Alvarado, l'informador de política de Mèxic per RAB Ràdio, recupera un dels temes programa anterior, sobre la CELAC i la visita de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum a Hondures. Explica que la visita va ser molt profitosa en l'àmbit estratègic per tal de crear una regió o congregació basada en principis de l'humanisme que provenen de les lluites per la independència dels països.
Davant d'aquestes actuacions governamentals, Leonardo també comenta el sector comercial i com s'estan dibuixant noves línies de comerç entre Mèxic i Rússia o el gegant Asiàtic. El col·laborador ho explica positivament, tenint en compte les actituds de Trump, ja que Mèxic encara és un líder regional en tot aquest enrenou d'aranzels, tot i la dependència amb els EUA.
En la secció de Miriam Aymamí, on l'arqueòloga teixies ponts i camins entre cultures, parla sobre el nou projecte de Mèxic a favor de la diversitat lingüística. Aquesta iniciativa l'ha dut a terme l'acabada de crear, secretaria per ciència, humanitats, tecnologia i informació, en unes jornades que es van fer al Museu Universitari d'Art Contemporani de Mèxic. S'hi van reunir fins a dues-centes persones de nombrosos col·lectius per a la defensa de les llengües indígenes i originàries.
Aymamí descriu les trobades com una estratègia nacional per donar més sentit i profunditat a les convocatòries de projectes estratègics d'investigació científica i humanística que donarà suport a, a partir d'ara, aquesta nova secretaria, per tal de suplir les necessitats dels col·lectius. D'aquesta manera es preveu recuperar i preservar arts i oficis a través de la recerca, per tal d'unificar els ponts entre els parlants de llengües minoritàries i artesans d'antics oficis, amb el sector més acadèmic.
El programa conclou amb la intervenció d'Alonso Leal explicant la desaparició de les obres de Frida Khalo, una investigació que ha sortit recentment a la llum, però que data des dels 50 fins als 90, i explica per què les autoritats no han actuat fins ara.

L'escàndol de la decisió sobre la sanció a Mbappé després de l'entrada al partit de Lliga contra l'Alavés. Només se saltarà un partit, mentre que en altres ocasions molt menys greus han arribat a suspendre jugadors durant tres partits, com en el cas de Lewandowski o, fins i tot, de l'entrenador Hansi Flick, que el van sancionar a dos partits per protestar. Al programa de La Taverna del Barça, també parlen sobre la derrota del club blaugrana a la tornada de quarts de finals de la Champions contra el Borussia Dortmund. Segons diuen els tertulians, era el millor partit per perdre, ja que portava molt avantatge després del 4 a 0 a l'Estadi de Montjuïc. A més a més, l'equip amb l'arribada de Szczesny encara no havia perdut cap partit durant el 2025.
Álvaro Arché, futbolista de la Kings League, ha visitat l'estudi de La Taverna per a parlar de la competició. Arché, actualment, està defensant els colors de Kunisports, l'equip de Kun Agüero, i ha marcat als 5 splits de la Kings League. El jugador, abans d'entrar a la Kings League havia jugat a diversos equips dels Estats Units i abans d'entrar a l'equip de Kun Agüero, havia estat amb El Barrio. Segons explica Arché, però, ser jugador d'aquest torneig no serveix per viure i ha de treballar fora de la Kings League.
El programa acaba amb una conversa amb Xavi Carbó, membre de la Penya Blaugrana “Un Crit Valent”, de la ciutat de Puebla, Mèxic. Carbó explica que són 160 membres associats i que la Penya funciona des del 2013. La diferència horària moltes vegades és un impediment perquè es puguin reunir els penyistes a l'hora de veure els partits, a menys que caiguin en cap de setmana, ja que els cauen, normalment a la una del migdia. Fins i tot, explica, alguna vegada l'han de veure a les vuit del matí perquè a Catalunya són les quatre de la tarda.

Per tal d'aconseguir aquesta fita, agafen ADN de les espècies extingides i les insereixen en espècies existents. No només han fet la prova amb els ratolins, aconseguint un pèl tres vegades més espès, sinó que també han aconseguit crear llops gegants blancs. Estan intentant esbrinar de quina manera aconseguirien fer reviure aquests animals extingits i el discurs que utilitzen és que tenen l'obligació moral de tornar-les a la vida per l'afectació dels humans que hauria pogut fer extingir aquestes espècies.
​Carles Mateo, al programa de Món Digital, també explica dues notícies relacionades amb sostenibilitat. Per una banda, hi ha un seguit d'empreses que estan treballant amb uns dispositius que s'alimenten a través de l'energia de l'ambient. Aquests dispositius aconsegueixen funcionar a través de sensors que capten a través de vibracions, canvis de temperatura, ones de ràdio... fet que aconsegueix utilitzar l'energia que desprenen altres dispositius per a funcionar.
Per altra banda, també ens explica la notícia que l'any 2024 914 pescadors van recollir, només a Catalunya, 67.687 quilos de residus del fons marí. Aquesta recollida està dins el projecte Upcycling Oceans​ per tal d'aconseguir un mar menys contaminat.

Andrés García va visitar l'estudi de RAB Ràdio amb motiu de la roda d'entrevistes als portaveus de tots els grups parlamentaris que formen part de la Comissió d'Unió Europea i Acció Exterior del Parlament. García es mostrava preocupat per l'auge de l'extrema dreta que hi ha arreu del món i també al Parlament de Catalunya, fet que porta el grup parlamentari a tenir uns objectius concrets de cara a la Comissió. Un dels objectius de cara als casals catalans, segons García, és veure de quina manera es pot millorar la xarxa de l'exterior.
Al programa també s'expliquen els titulars destacats, com l'advertència de la UGT sobre la reducció de jornada prevista pel Govern Espanyol. Òscar Riu, secretari de Política Sindical, va presentar l'informe de l'evolució del temps de treball dels convenis registrats a Catalunya, amb el qual van arribar a la conclusió que no arribaria fins d'aquí a vint anys. Per altra banda, també s'hi destaca que Catalunya s'ha situat en la cinquena posició amb més potència de renovables dins l'Estat Espanyol.
El programa acaba amb un reportatge sobre la diada de Sant Jordi, per la qual només falta una setmana. S'ha dedicat aquest espai a difondre de quina manera se celebra la diada arreu del món. Compta amb els testimonis de Jordi Gairín, des de Luxemburg, Rosita Torres, des de la Plata, Belén, des de Madrid i Míriam Aymamí, des de Mèrida, Mèxic. Els quatre col·laboradors de RAB Ràdio expliquen la seva experiència amb la celebració de Sant Jordi, la preparació de les activitats especials que faran des dels casals catalans i l'explicació de les que s'hi faran aquest any 2025.

Avui, dimarts, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat la revalidació del delegat de Portugal, Rui Reis, i la designació del nou delegat del sud-est d'Europa, Alexandre Fernández Llopart. Fernández Llopart és llicenciat en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universitat de Granada, Màster en Anàlisi Política per la UOC i s'ha especialitzat en projectes de cooperació al desenvolupament i en protocol empresarial i institucional. Segons s'explica a la nota de premsa emesa pel govern de la Generalitat, des del 2019 ha treballat a l'Oficina Econòmica i Comercial de l'Ambaixada d'Espanya a Turquia com a responsable i analista de les relacions comercials i institucionals amb l'Iraq. També va ser assessor del Ministeri d'Afers Exteriors de l'Estat Espanyol a Turquia (2016-2017), entre altres càrrecs.
Aquest nomenament ha desencallat la vacant de la delegació del govern al sud-est d'Europa, que restava buida des de la destitució, al desembre, d'Eric Hauck. Tot i que encara no han cobert la vacant del delegat dels Estats Units i el Canadà, que també resta buida des del desembre de l'any passat.

El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el seu Pla d’Acció per al període 2024-2028, un document estratègic que defineix les prioritats i línies de treball per reforçar la presència i incidència de Catalunya en l’àmbit internacional.
El pla s’estructura en set objectius departamentals, amb un total de 21 mesures concretes, i s’alinea amb les prioritats del Pla de Govern de la XV legislatura.

Els principals àmbits d’actuació inclouen:

• Millorar la presència de Catalunya a la Unió Europea, tant a nivell institucional com en l’àmbit de les polítiques públiques comunitàries. Es vol incidir en qüestions com el marc financer pluriennal, la transició verda i digital, o la cohesió territorial.
  
• Participar en organismes multilaterals, com l’ONU, per reforçar el paper de Catalunya en la definició de les agendes globals.
  
• Promoure la projecció econòmica internacional de Catalunya, especialment en sectors estratègics com la innovació, la digitalització, l’energia verda o la gastronomia.
  
• Impulsar la cooperació al desenvolupament, amb l’objectiu d’arribar al 0,7% d’ajut oficial el 2030 i amb un enfocament basat en els drets humans, la igualtat de gènere i la justícia global.
  
• Enfortir la dimensió europea del món local, facilitant l’accés dels municipis als fons europeus i promovent la seva participació en projectes internacionals.
  
• Consolidar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior, amb accions que van des de l’ensenyament del català a la millora dels serveis digitals per als residents a l’estranger.
  
• Reforçar l’estructura institucional del Govern en matèria d’acció exterior, amb la consolidació de la xarxa de delegacions i la creació d’un cos especialitzat en afers europeus i internacionals.
  

El Departament ha anunciat que es farà un seguiment anual del desplegament del pla a través d’indicadors i memòries d’actuacions, amb l’objectiu de garantir transparència i rendiment de comptes.
Aquest pla s’inscriu en un context marcat per transformacions globals —econòmiques, digitals, geopolítiques i ambientals— que, segons el document, requereixen una acció exterior més proactiva i coordinada des de les regions.