Ivan Sunyé desengrana alguns dels dubtes més sonats durant aquesta primera setmana dels incendis. Fa poc més d'una setmana que els Estats Units, concretament a l'estat de California va patir l'atac d'uns incendis focalitzats en sis zones de Los Angeles, entre elles la costa de Malibú i Palisades.
Parlem amb Ivan Sunyé sobre el tema, les incògnites que encara ressonen i sobretot la pregunta més important, com van originar-se els focs i com van propagar-se tan ràpid. El clima d'aquella zona és molt sec a causa de la sequera que pateix l'estat, la qual ha anat en creixement durant aquests dos últis anys, això també ha fet que la temperatura mitjana de Los Angeles sigui 1,4 graus, sent la més alta des de 1985. En definitiva, estem davant de la catàstrofe més costosa en l'àmbit econòmic dels Estats Units, i això ens ha de servir per adonar-nos que inclús les zones menys empobrides, també pateixen els efectes del canvi climàtic. Els cents primers dies de Claudia Sheinbaum i el context històric de Panamà, al CONNEXIÓ MÈXIC16/1/2025
Repassem els conflictes interns entre el govern de Trump i Mèxic, abans de la investidura del president dels Estats Units, el següent 20 de gener. Comencem el dijous amb un nou episodi de CONNEXIÓ MÈXIC, amb la bentornada i recuperada Miriam Aymamí, acompanyada com sempre de Leonardo Alvarado.
En aquest programa ens dediquem a parlar de l'actualitat del moment, sobretot seguint de prop la relació dels Estats Units amb Mèxic, ara que Donald Trump és a escassos dies d'iniciar la seva investidura com a president. També repassem els primers cent dies al capdavant del govern, de Claudia Sheinbaum. La presidenta ha incorporat algunes mesures per poder fer front a les polítiques de Trump. La Miriam dedica aquest episodi a parlar del context històric de la regió del Panamà. Ens explica la seva conquesta el 1501, en mans de Rodrigo de Bastidas, i l'assentament espanyol que va ser creat dues dècades després, i l'estreta relació amb Colòmbia. També se centra a parlar de la importància geopolítica que té el canal del Panamà, el qual torna a ser motiu de conversa per part del govern estatunidenc. Acabem amb Lluís Rius qui ens parla del seu nou llibre, recentment publicat El Espia de Franco, tot just ara que fa cinquanta anys de la mort del dictador espanyol. El llibre tracta l'assassinat de José Gallostra, conegut per ser un dels espies de Franco i recordat per ser un dels causants de les relacions diplomàtiques entre Mèxic i l'Estat Espanyol. Laura Fa entra en trucada exclusiva per explicar-nos tots els detalls de la separació de Pep Guardiola i la seva dona. Ens connectem fins a Madrid per parlar amb el presentador i culer, Xavi Rodríguez. Nou any i nou programa de RAB Ràdio! Torna LA TAVERNA DEL BARÇA amb Vador Lladó al capdavant, per parlar de totes les polèmiques i exclusives blaugranes del moment.
En aquest primer programa ens acompanya un equip d'estrelles de la ràdio; Alan Lillo de Rac105, Mireia Ruiz comentarista del Barça per CatRàdio, Carles Pérez, del Matí i la mare que el va parir i Òscar Pérez-Dolz, d'Esports3. Comptem, també, amb la col·laboració de Júlia Net Valiente i Cora Alavedra per parlar de tot el que succeeix a les xarxes socials i el que diuen els madridistes. Avui portem un convidat especial per parlar del tema del moment, "ha sigut exemplar la gestió de Jan Laporta?" Toni Freixa, ex-executiu i excandidat a la presidència del FCB, respon algunes preguntes sobre la polèmica Olmo, el fair-play i les estratègies de l'equip del president actual del club. Un programa carregat de tertúlies èpiques com el repàs tàctic i tècnic del Barça al Madrid o la botifarra amb mongetes de Laporta, que no us deixarà pas indiferents. Arrenca LA TAVERNA DEL BARÇA! Carles Mateo enceta el 2025 amb un Món Digital ple de descobriments i novetats. Engeguem aquest programa amb la troballa de centenars de gravats al desert de Nazca, al Perú. També ens centrem en dues fites mèdiques. La primera és que l'Hospital Clínic ha creat una eina que funciona amb Intel·ligència Artificial per a detectar càncers i ben aviat els hospitals més petits podran obtenir-la. La segona fita és que han descobert una teràpia que ha aconseguit fer caminar a dos homes que tenien lesions medul·lars.
Ens explica dos invents, la creació d'un plàstic que es desfà en tan sols unes hores amb aigua de mar i no deixa microplàstics, per tant seria un avenç de cara a la sostenibilitat. Per altra banda, ens fa descobrir el "Rat Car 2", un quadricicle pensat perquè les rates condueixin, cosa que els encanta! Engeguem l’any parlant d’actualitat amb la golejada del Barça al Madrid, la mort de Jean-Marie Le Pen i espectacles teatrals a Madrid. Al bloc d’actualitat del primer programa de l’any expliquem les noves mesures d’impacte sobre l’habitatge anunciades per Pedro Sánchez, l’intent de Macron per millorar la crisi política a França, la visita de Georgia Meloni a Donald Trump i un museu nou sobre el riure a Croàcia.
Al reportatge, Jordi Rotllan, president del Casal Català de Nantes, ens parla sobre l’evolució de l’extrema dreta a França. El 7 de gener va morir Jean-Marie Le Pen, fundador de Front Nacional. Ens explica com està la situació al país i com ha canviat des de la destitució de Le Pen pare del partit. A l’entrevista descobrim l’actor i director valencià, Sergio Brotóns. Ens parla de la seva trajectòria en el món de l’espectacle i de la gran pantalla. A més a més, també ens parla sobre les 3 obres que té en cartellera a Madrid. El traspàs de Rodalies, un nou programa temporal de renda bàsica universal i les ajudes pels danys causats per la DANA a les comarques catalanes: els acords d'aquest dimarts. Com cada dimarts, RAB Ràdio ens hem desplaçat a la sala de premsa de la Generalitat de Catalunya per fer acte de presència a la Roda de Premsa posterior al Consell Executiu. Avui s'han exposat tres acords. El primer anava en relació al traspàs de Rodalies. S'ha acordat iniciar el traspàs amb l'R1, la línia del Maresme que va de La Sagrera a Maçanet Massanes i la intenció és acabar adquirint la totalitat de competències del transport públic. El segon acord ha estat la creació d'un nou programa temporal de l'oficina de renda bàsica universal per tal de donar coherència entre la renda garantida de Catalunya i l'ingrés mínim vital. L'últim acord ha estat sobre l'aprovació de les ajudes destinades als danys que va causar la DANA als cultius i a l'horta de les comarques del Montsià, el Baix Ebre i el Baix Llobregat.
Les preguntes dels periodistes han anat, bàsicament, encarades a la situació dels pressupostos, a l'acord del traspàs de Rodalies i també s'ha preguntat sobre la opinió del Govern sobre el documental emès al 30 minuts, de TV3 i La Directa, sobre les infiltracions de Policies Nacionals en espais de militància arreu del país. Recuperem dues de les entrevistes més reproduïdes d’aquesta temporada del CONNEXIÓ ARGENTINA Arribat el 2025, encetem un nou programa de CONNEXIÓ ARGENTINA, però des de Catalunya! La Cora Alavedra i la Júlia Net s’encarreguen del bloc d’actualitat de la regió, suplint a la Rosita i la Tamara que actualment estan gaudint de les seves vacances. Parlem del nou cas resolt per l’agrupació de Las Abuelas de Plaza de Mayo, es tracta del net 138. Continuem amb les declaracions de José Mujica qui després d’anys lluitant contra el càncer, ha decidit acomiadar-se perquè no vol continuar patint. Parlem de la trobada entre Rossana Surballe, Cònsol de la República d’Argentina a Barcelona i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. I acabem amb la millora de la qualificació del risc creditici a l’Argentina. Tanquem el bloc amb un descompressor sobre la llengua catalana.
En aquest CONNEXIÓ especial, portem dos moments estel·lars de la temporada; l’entrevista a l’arxivista Camila Del Portal Millar, i la xerrada amb Rodrigo Alves, president de l’Associació Catalonha de Sao Paulo. Irene Reina, castellera des de petita que va començar a Vilafranca i va seguir a Los Gatos de Madrid, i Francesc Moreno, conegut com el Melilla, cap de colla dels Castellers de Vilafranca durant molts anys, ens obren les portes per explicar-nos la seva experiència. Tots dos, l’una de castellera i l’altre de cap de colla, formaven part dels Castellers de Vilafranca el dia que van aconseguir aixecar el 3de10. Ens parlen de la seva història, com van arribar a la colla i experiències concretes.
La connexió d’en Ryo amb el català i Catalunya ve de l’amor, és un enamorat de la llengua, de les seves tradicions i d’una catalana, la seva dona. Encetem la primera setmana de l'any amb un nou ToCATs pel Català. En aquest primer programa coneixem a Ryo Kakumoto, procedent d'Osaka, Japó, dissenyador de webs i assessor per a empreses de professió, ens explica com ha arribat a aprendre el català; per amor.
Viu a Osaka actualment, amb la seva dona, l'Anna, de Terrassa, i amb qui comparteixen la passió per la ceràmica i, ara també, per Catalunya. El nostre tocat ens explica la dificultat que tenia al principi per aprendre la llengua, ja que en japonès les lletres R i L sonen i es pronuncien igual. Però, tot i el repte que li ha suposat, a vegades, aprendre el català, és un home que li agrada prendre riscos i és per això que la seva expressió preferida en català és "pit i collons". Carles Riera ens explica com està la situació al Kurdistan Sirià i David Minoves ens acosta a la situació política d’Europa parlant de l’extrema dreta. Al bloc d’actualitat desgranem la situació política de diversos països europeus: França, Bèlgica, Romania i Àustria. Antoni Montserrat també ens parla de què espera Ucraïna del govern dels EUA amb Trump al poder de cara a la guerra amb Rússia.
A l’entrevista, David Minoves, president del CIEMEN, explica més a fons la situació d’Àustria. Què significa tenir un partit d’extrema dreta al capdavant del govern, com afecta això arreu del món i què caldria fer per frenar-ho. Acabem amb el reportatge. Tornem a la situació del Kurdistan Sirià. Carles Riera, sociòleg, va ser a Rojava del 14 al 20 de desembre per donar suport a un projecte polític democràtic. Ens explica com va veure la zona, què proposa aquest projecte polític i com està ara mateix la situació a l’Administració. Les EFEMÈRIDES d'avui venen carregades d'escriptors, cultura i sobretot un repàs del Principat, a través dels esdeveniments més populars de la seva història. Nou any, nou dilluns i noves EFEMÈRIDES, del 13 al 19 de gener!
Al programa d'avui portem un repàs d'aquells fets històrics i culturals que més ens han impactat com a societat. Parlem de la creació del Monestir de Poblet o la descoberta del Papir de Derveni, així com la troballa de Laocoont i els seus fills, a Grècia. The Beatles van presentar Yellow Submarine, i anys abans, però del mateix dia, es posava fi a la guerra de Successió, a Catalunya. Celebrem la natalitat d'escriptors com Edgar Allan Poe, Anne Brontë o el colombià Fidel Cano Guitiérrez. També fem honor a personalitats tan destacades com Susan Sontag, Alan Rickman, Josep Trueta, repassant les seves necrològiques. El pròxim 15 de gener i tots els dimecres a les 20 hora catalana, uneix-te a “La Taverna del Barça” i viu l’experiència blaugrana com mai abans. RAB Ràdio ha anunciat el rellançament de La Taverna del Barça, el programa de referència per als culers d’arreu del món que es torna amb un nou format més fresc, participatiu i global. L'espai, que combina actualitat blaugrana, entrevistes exclusives i debat, s'estrenarà el pròxim dimecres 15 de gener a les 20:00 h i es podrà seguir en directe a rab.cat, al canal de YouTube de l’emissora i a totes les plataformes de pòdcast.
Vador Lladó, nou capità de la Taverna El carismàtic presentador i locutor Vador Lladó torna a la ràdio per liderar aquest nou capítol de La Taverna del Barça. Amb més de 20 anys d’experiència en ràdio i televisió, Lladó aportarà el seu estil dinàmic i proper per connectar amb l’audiència culer de tots els continents, des de l’aficionat més apassionat fins al seguidor ocasional. El programa comptarà alhora amb un equip de col·laboradors de luxe encapçalat per Alan Lillo, que aportarà el seu humor i les seves anàlisis incisives. La Taverna del Barça es presenta com un espai inclusiu que aposta per donar veu als culers de tot el món. A través de les xarxes socials, les connexions amb penyes d’arreu i els missatges en directe, els espectadors podran compartir opinions, anècdotes i inquietuds. El programa mantindrà un to distès i divertit, tot creant una atmosfera única on la passió pel Barça serà protagonista. L’aposta de RAB Ràdio per la innovació i la professionalització Amb aquest rellançament, RAB Ràdio consolida el seu compromís amb la millora contínua dels seus continguts, apostant per formats innovadors i la professionalització del seu equip. Segons explica Germà Capdevila, director de l’emissora, “La Taverna del Barça és un exemple clar del que volem ser, i oferirà una experiència única que uneixi esport, entreteniment i interacció amb l’audiència, sota la batuta d’un director d’orquestra inimitable, com és Vador Lladó”. No us perdeu el primer programa el proper dimecres 15 de gener i viu l'experiència blaugrana com mai abans. Sílvia Paneque l’ha presentat a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, dient que té com a objectiu preservar la memòria democràtica i lloar-ne els valors, sobretot en relació a l’entrada de l’extrema dreta a governs d'arreu. La consellera portaveu Sílvia Paneque ha explicat avui, en la roda de premsa posterior al consell de Govern, que es constituirà un grup de treball que elaborarà un programa d'actes i esdeveniments per celebrar els 50 anys de la fi del franquisme. Segons la consellera, en formaran part representants de tots els departaments del Govern de la Generalitat, entitats culturals, memorialístiques i socials, ajuntaments, universitats. Hi ha un acte confirmat, la inauguració del Memorial del Camp de la Bota, que estarà a punt durant aquest primer trimestre. La resta, va explicar Paneque, no els tenen dissenyats. Des de RAB Ràdio hem volgut saber si preveuen fer alguna activitat fora de Catalunya, tenint en compte totes les famílies de fills i néts de catalans que hi ha arreu del món a causa de l’exili.
Bona Gents, una productora formada per Benet Aragay i Oriol Vidal, van decidir acostar la música catalana a Londres i han organitzat dos concerts amb entrades esgotades. El primer va ser dels Tiets i la Julieta, i el segon dels Pets i la Ludwig Band. Avui comptem amb ells per tal que ens parlin d'aquest projecte, dels concerts que s'hi han fet i del premi rebut.
Benet: L'Oriol i jo treballàvem junts a l'oficina d'acció de la Generalitat a Londres, ajudant moltes empreses catalanes que volien anar comercialitzar allà. En el meu cas, eren més aviat petites, familiars. I l'Oriol ajudava, o seduïa, més aviat, empreses més multinacionals per tal que s'instal·lessin a Catalunya. Arrel de treballar en aquesta feina i també d’integrar-nos dins les diferents entitats catalanes que hi havia al Regne Unit, vam pensar: per què no fem alguna cosa? I anava rondant pel cap fins que un dia l'Oriol em va proposar el següent. Oriol: Sí, era un diumenge una mica de ressaca, que va sortir una conversa súper esporàdica amb el Xavier Coca, el cantant dels Tiets. Parlant i més fent broma que altra cosa, li vaig dir: “escolta, veniu a tocar a Londres”. Ja ens coneixíem. Ens vam conèixer al Cruïlla. Estàvem a la barra, fent un d’aquests “curros” que fas per guanyar quatre duros quan estàs estudiant a la universitat. Jo estava allà de cap de barra, i el Xavi era un dels que servia. Aquí ens vam conèixer, ens vam caure bé, vam seguir l'amistat, i aquesta conversa es va donar 6 anys després a Londres, un diumenge. El dilluns jo vaig anar a veure el Benet i li vaig dir “tu, crec que tenim alguna cosa”. Estem molt connectats a la cultura catalana, ara ja tenim una excusa per fer un projecte, que és amb el que el Benet m'insistia i anàvem parlant. I d'aquí, de les ganes i d'aquesta conversa, neix el que és Bona Gents.
Benet: És un camí ple d’aprenentatges. A nosaltres ens agrada portar un artista més consolidat i un una mica més emergent. També hem de tenir molt en compte el tipus de públic que tenim a Londres. Ara potser m'equivoco, però és la segona comunitat catalana resident a l'exterior, o la tercera, potser. Però també s’han de tenir en compte els que no estan empadronats, perquè també hi són. Bàsicament, s’ha d'entendre una mica el públic al qual et pots dirigir. A nosaltres potser ens agradaria portar a certes altres bandes, però després seríem quatre gats. I la vida a Londres és complicada, no pots anar portant gent per amor a l'art. I pel concert del 2023 ens agradaven molt els Tiets, i en la Julieta hi vèiem molt de potencial. Oriol: El fet de fer dos artistes és una cosa que neix de les ganes, i també a nivell estratègic. Perquè no en sabíem res de la indústria. Partíem de zero. Als dos ens encantava la música, però que t'agradi la música i conèixer com funciona la indústria són dos mons diferents. I allà dèiem... Els Tiets són molt coneguts, però potser si fem dos artistes, ataquem dos públics diferents, i per tant aconseguim portar més gent. Encara que ens pugui suposar una mica més de cost, però com que és el primer que fem, hem d'assegurar l’espectacle, i volem un èxit rotund, que sigui entrades esgotades. Teníem ganes d'atacar diferents grups i edats, sabíem que els Tiets eren més transgeneracionals, i potser la Julieta atacava un públic més jove. A partir d’aquí, vam anar construint aquest concepte d'emergent i consolidat, que poder un dia en són dos consolidats, o dos emergents. Jo crec que ens hi sentim bé, portant-ne dos.
Benet: No, però quasi, perquè vam tenir la sort que treballàvem a la Catalonia House. A baix hi ha la delegació, hi ha l’Institut Ramon Llull, l'ISSEC, d'empreses culturals. Després, acció. Després, turisme. Nosaltres ja estàvem bastant ben col·locats. Tenim la sort que Londres és una ciutat gegant, de 10 milions de persones, quasi. Vam començar presentant-nos i a dir, “mira, nosaltres no venim aquí a fer mal a ningú, sinó a complementar les entitats existents i l'oferta cultural que hi ha”. En el seu moment, érem conscients que hi havia hagut més concerts, però per motius que desconeixíem havien desaparegut, la pandèmia suposem que havia ajudat. I decidir trucar a la porta de cada entitat, parlar amb ells, introduir-nos, i a tothom li va agradar bastant.
Oriol: No, però crec que, indirectament, Londres és molt cruel, a vegades. Quan tu arribes, és una ciutat enorme, hi ha molta gent i et pots sentir molt sol. Llavors la gent necessita trobar-se amb grups, i molts d'aquests són catalans, perquè és el que tens més proper. Si t'agrada cantar, aniràs a la coral catalana, si t'agrada el barça, aniràs a la penya blaugrana, i si no, t'apuntaràs a Catalans UK, que és el casal català de referència, i aniràs a la Happy Hour a fer una birra. Llavors, nosaltres, sabent com és l'escenari d’aterratge, ho fèiem perquè la gent tingués aquests moments d'unió i de comunió. Sabíem que no hi ha res millor que un concert, perquè tothom se sumi. Potser les altres són molt més concretes, però la música és alegria, molta harmonia en un mateix lloc, sabíem que seria una bona excusa.
Benet: Ho vam intentar amb totes les ganes i bona voluntat del món. Ens feia molta il·lusió que poguessin venir els Figaflawas. També volíem que vinguessin els Oques Grasses. De fet, volem que vinguin. Sabem que és un grup que té molt de reclam i tothom ens ho ha demanat. Fins i tot els castellers d’Edimburg. Jo crec que seria una comunió on vindria més gent. Però sí, ho vam intentar. Potser nosaltres ens vam equivocar amb les dates. Però jo crec que va ser un mix. No crec que fos un error nostre, o dels artistes, sinó que no hi havia prou demanda. I vam decidir posposar-lo. Encara no sabem quan el farem. La fórmula no va funcionar. I realment aquí és quan aprens com seguir davant. Per això el següent ha sortit més bé.
Oriol: A vegades no és tant dels èxits o no èxits, sinó de qui escolta aquests èxits. Llavors, si els escolta gent molt jove, a Londres no els trobaràs. Perquè a Londres hi va la gent que ja està amb la carrera professional una mica feta. Llavors es tracta d’anar jugant amb aquesta idiosincràcia que hi ha a nivell de coneixença de la música catalana i de què arriba i què no. Benet: Sí, perquè fa 15 anys el programa Erasmus era fantàstic. I les universitats angleses segueixen sent fantàstiques. Però malauradament, avui en dia, hi van els estudiants més privilegats, que tenen les millors notes. Llavors, no hi ha tanta quantitat d'estudiants joves, que potser escoltaran més els Figaflawas. La majoria de catalans a Londres, ara tenen un fill o dos. Oriol: Tornant al vídeo, això és bastant estratègic. Teníem un compte d'Instagram amb 20 seguidors, tots amics nostres. Vam pensar com guanyar certa notorietat i començar a poder difondre els pròxims concerts i, alhora, començar a crear una mica la marca Bona Gents. També vam tenir la idea de fer un post col·laboratiu amb els Tiets i la Julieta, i amb els futurs artistes, com ara els Pets i la Ludwig, i els que vindran, per així poder arribar a la visibilitat volguda. Jo crec que ho hem encertat, aquí.
Benet: Estem molt feliços, encara no ens ho creiem, honestament. Oriol: Una mica de síndrome de l'impostor. Benet: Segur que hi ha gent que el mereix molt més que nosaltres. Si ens ho arribes a dir fa dos anys, que rebríem un premi així, no ens ho haguéssim cregut. Ens dona moltes ganes de seguir endavant. Ens ajuda també a seguir lluitant en una ciutat complicada. I volem reivindicar que tothom, sobretot la gent més jove, que s'embarquin a fer projectes que els il·lusioni, perquè és un camí on coneixes molta gent, aprens moltes coses, i sempre ets a temps, després, de treballar a una oficina, i segur que és molt més enriquidor l'altre camí. Oriol: I demostra i ens esperona que tu pots posar el català i Catalunya, perquè no només ha de ser perquè el català, sinó Catalunya com a tal, com a actor protagonista, a Londres, a una ciutat que queda força lluny, i tot i així, que funcioni. Si nosaltres ho hem pogut fer, i som dos, i ho hem tirat d'il·lusió i de ganes, també ho pot fer gent a altres llocs, no exactament com Bona Gents, sinó en altres projectes, però que tinguin el català com a protagonista.
Oriol: Jo penso, no és el mateix anar a un concert així, a Catalunya, que allà. Perquè, per exemple, centenars de persones havien volat a Londres, per fer el cap de setmana allà, però també per anar al concert. I els de Londres tenen ganes de casa. I aquesta barreja de ganes per totes bandes té alguna cosa màgica. Aporta una força que no sé explicar-ho, però que és molt maco.
Benet: Sí, però també hi juga el paper de fer-ho en èpoques nadalenques. Els artistes a l'estiu tenen molta feina, tenen tot de festivals a Catalunya, a pobles, etcètera. Ells també estan més relaxats, també els fa més il·lusió poder tocar a una ciutat com Londres, ser epicentre musical és molt enriquidor i una experiència que crec que la recordarem tots.
Oriol: Tenim dos o tres conceptes de concerts que ens fan molta il·lusió i que d'alguna manera anem pujant graons. Ara, crec que en el procés en què estem, com que tot és nou, ens agradaria poder fer algun artista amb més oients, perquè no en cap cas és més o menys bo, però una mica més conegut o més coneguda.
Oriol: La Mushka no és per què no s'intentés en el seu moment. De fet, us donaré un títol, una exclusiva. I és que va estar molt a punt que fos Tiets i Mushka. Molt, molt a punt. Però no es va donar. De fet va tocar fa tres setmanes. No ho vam portar nosaltres, però va venir a Londres.
Benet: Sí, un segur. No estan tancats, però algun caurà.
Benet: Ens agradaria molt dir-ho, però és que no... No es pot. No es pot, perquè no està tancat, no està confirmat. Només podem dir que hem tingut converses interessants i bastant recíproques.
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ens rep al seu despatx per a fer un balanç sobre aquests 100 dies i escatx en el càrrec i explicar-nos els objectius de l'any vinent.
si no tens en compte els factors exteriors. En un món on tot està molt més lligat, on hi ha interdependències enormes, i per tant tothom ha de tenir alguna vessant de cara a l'exterior. I això també succeeix en el cas dels ajuntaments, dels poders locals, de diferents poders territorials. Hi ha ajuntaments importants que tenen els seus propis mitjans i que desenvolupen la seva presència internacional. L'Ajuntament de Barcelona potser és un cas típic, d'ajuntament amb molta presència fora de les fronteres, no només a nivell europeu, a nivell mundial, amb xarxes internacionals de grans ciutats, etcètera. Però aquí hem de tenir en compte també que a Catalunya hi ha al voltant de 950 municipis, i la major part d'aquests municipis són petits o potser mitjans, però no grans. Aquests municipis també han de tenir la seva vessant europea, que per mi té dos factors importants. Un és l'accés als fons, als recursos de la Unió Europea, i a tots aquells projectes que la Unió Europea pugui posar en marxa i que, d'alguna manera, puguin afavorir el benestar de les persones, de la gent que viuen en aquests municipis més petits o mitjans. I el segon element és assegurar-nos que la gent també sent la seva europeïtat, és a dir, que entenen el que vol dir ser ciutadans europeus quan vius en el món rural o quan vius en petits municipis. I aquí el que nosaltres volem fer és ajudar tots aquests municipis a trobar també el seu recorregut europeu. A l'accés a fons europeus, perquè hi ha molts diners en joc, si les coses es fan bé, però també aquest sentit de pertinença a Europa.
Josep Miquel Viñals, cònsol honorari d'Espanya a Timisoara, ens parla sobre l'anul·lació de la primera volta de les eleccions presidencials a Romania. Per primera vegada a Europa es desestimen uns resultats per ingerència russa.
La qual cosa ja és un motiu per a procedir a considerar si aquestes eleccions són per l'interès de Romania o d'altres països. I per tant considera la reflexió de la primera volta, fet que fa que també es consideri per la segona fins que no acabin totes les investigacions.
Que jo sàpiga, les investigacions segueixen el seu curs, segurament en aquest moment no ho sabem tot. En el futur, suposo que sí que se sabran moltes coses.
Tot i que no sempre amb l'acord de tots els partits. Per exemple, l’USR, que era l'altre partit que passava a la segona ronda, i que, evidentment, tenia possibilitats de guanyar. D’entrada han estat bastant en contra d'aquesta decisió. Crec que el Tribunal Constitucional ha actuat d'una forma responsable dintre del que és el marc jurídic romanès.
Una de les queixes que hi ha, és que la gent ha votat aquests partits perquè se senten molt deslligats de tot el que és la política tradicional. Jo en certa manera hi puc estar d’acord, però no crec que la gent tan jove, de 18 o 19 anys, que ha votat aquest senyor tingui cap experiència en això. Ells s'han guiat per altres criteris. En qualsevol cas, l’important és que la política proeuropea ha reaccionat i crec que aconseguiran crear un govern conjunt.
Diumenge 8 de desembre va caure el règim de baixar al Assad a Síria. Tot i que es pot veure com a un gran pas, hi ha un sabor agredolç pel que pot passar a partir d'ara, sobretot per la població kurda, que segueix patint atacs per part de Turquia i al nord no hi ha treva. Hem parlat amb Amina Hussein per parlar del tema periodista kurda resident a Barcelona des del 2006.
També parlen de rússia i Iran després del conflicte de Hezbollah i Israel al Líban, i també la guerra d'Ucraïna i Rússia, que va fer que aquests dos aliats del règim. No és que el deixéssin sol o sense suport, si no que va ser un suport molt menor que al principi d'aquest conflicte. I Turquia crec que ara mateix és un dels guanyadors i protagonistes d'aquest conflicte.
Torna 'Nosfreratu' i amb ella les històries de vampirs, l'essència gòtica i el terror clàssic, per gaudir de Nadal. Arriba la temporada de Nadal i en Marcel Buisan ens porta les millors novetats audiovisuals per passar unes festes, sobretot, terrorífiques. Comencem parlant de Nosferatu, la nova adaptació de Robert Eggers, que compta amb la figura estel·lar de Willem Dafoe.
Dos mestres de la bellesa audiovisual retornen a la pantalla gran amb dues estrenes molt esperades: Parthenope, de Sorrentino i Queer, de Luca Guadagnino. Obrim el debat de si aquests dos films estaran a l'altura de les dues pel·lícules estrella dels dos directors. Seguim amb novetats esperades, com la segona temporada d'El joc del calamar, a Netflix. Parlem de terror sociològic amb Heretic, una pel·lícula de Scott Beck, Bryan Woods que compta amb la participació d'Hugh Grant. En català, Buisan ens porta el documental d'El liverpool Català, un llargmetratge que rendeix homenatge a l'onada musical que va viure Osona, durant els anys vuitanta. Per acabar, portem dues pel·licules que recomanem veure durant aquest Nadal; la primera Carol, de Todd Haynes, i finalment, Trading faces, de John Landis. Dos films que parteixen de dos desconeguts que Nadal ajuntarà de casualitat, a Carol per enamorar-se i a Trading Faces per intercanviar-se els llocs de treball i ser part d'un objecte d'estudi secret. Les llums de Nadal fomenten el consumisme en època de consum massiu o és tan sols un mite? Parlem amb Jaume Escofet i Enric Llarch per tal de posar resposta a un dels debats més candents del moment. Últim programa de CONNEXIÓ CATALUNYA del 2024! Com sempre, donem espai a l'actualitat del moment per parlar de com el Govern ha fet marxa enrere sobre el canvi d'assignatures que havia anunciat. Parlem també de les actualitzacions del jaciment d'Els Pedrets, de Blanes, amb una nova descoberta d'una sitja del s. I dC, i també avancem alguns detalls del nou Museu Thyssen que obrirà a la capital catalana, l'any 2027.
En aquest programa comptem amb la visita dels membres de BONA GENTS, la productora catalana que s'encarrega d'apropar la música del país a la comunitat catalana que viu a Londres. Després de la Julieta, The Tyets, Els pets i La Ludwig Band, venen als nostres estudis per parlar del projecte i com afronten l'any vinent. El Nadal és protagonista des de fa ja unes setmanes. Això és degut a una alta demanada de Nadal cada any més anticipat, perquè la societat any rere any reclama que la temporada nadalenca perduri molt més, és per això que cada any, les llums de Nadal tenen un protagonisme més elevat. Parlem amb Jaume Escofet i Enric Llarch, especialista en contaminació lumínica i economista, respectivament, per tal de parlar sobre quina relació tenen les llums de Nadal i el consumisme extrem que es genera durant aquestes dates. Per acabar i tancar aquest CONNEXIÓ CATALUNYA, especial de Nadal, visitem el despatx del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior per tal de fer un balanç d’aquests primers mesos de gestió i repassar alguns dels objectius fixats de cara al 2025. L'any 2024 ha patit greus conseqüències del canvi climàtic i l'escalfament global, en forma de desastres meteorològics que restaran en la història per sempre. El nostre vulcanòleg, Ivan Sunyé, ja és de tornada a Roma. En aquest últim episodi de l'any ens centrem a fer un repàs de la DANA, els huracans de Florida i la desforestació i incendis de l'Amazones com a catàstrofes conseqüents de l'escalfament global i el canvi climàtic.
Sunyé ens explica que l'escalfament global fa que hi hagi un augment d'energia que es descarrega en forma d'esdeveniments atmosfèrics que es produeixen amb molta més freqüència. L'Escalfament global també fa que els incendis forestals augmentin de manera dràstica, així com passa a l'Amazones. El pulmó de la Terra està al límit dels seus recursos, i segons Sunyé, s'ha d'aplicar urgentment nous objectius que frenin aquesta desforestació; ens explica el que es va parlar a la COP16, dedicada a la protecció de la seva biodiversitat. Aquest és un programa en el qual parlem de les guerres les quals també tenen un gran impacte que afecta més enllà de l'àmbit social i urbà, així com a la biodiversitat o l'atmosfera. Declara Sunyé que aquests impactes són completament evitables. Acabem amb algun consell sobre com fer un 2025 més sostenible de manera individual. |
Qui som?RAB Ràdio és una emissora de ràdio en línia que va néixer el 2019 amb la voluntat de connectar a tots els catalans que viuen a l'exterior amb Catalunya. Aquest lloc web fa servir tecnologies de màrqueting i seguiment. Si ho rebutges, renunciaràs a totes les galetes, excepte les que són imprescindibles per fer anar el lloc web. Alguns dels productes pot ser que no funcionin tan bé sense les galetes de seguiment. Dona de baixa les galetesAmb el la col·laboració de:
|