Quina relació té el futbol amb la geopolítica? En parlem amb el politòleg Narcís Pallarès

​Tots sabem que el futbol és més que un joc. Però què té a veure exactament amb les relacions internacionals? Aquesta és una de les moltes qüestions que es tracten al llibre titulat “El gran joc, una anàlisi geopolítica del futbol contemporani” del politòleg i analista en geopolítica i seguretat, Narcís Pallarès, el periodista Alessio Postiglione i l’analista i politòleg especialitzat en relacions internacional Valerio Mancini. Un llibre que ara s’ha traduït de l'italià al català i castellà i que durant aquesta setmana s'estarà presentant a Madrid i a Barcelona, a la biblioteca Ona Llibres.

Foto: Narcís Pallarès

Explica'ns una mica com s'ha portat a terme aquesta traducció de l'italià, tant en aquest cas el català i el castellà?
​
Traduir un llibre és un gran esforç, però és que, a més, fer una doble edició en dues llengües, traducció, ampliació, intentar que els dos textos siguin el mateix, és una feina d'edició molt important. Per tant, el meu sincer agraïment i el meu reconeixement a tot l'equip d'Alta Marea Ediciones, l'Alfonso Zubriaga i el Josep Grosso, que són, diguéssim, els nostres editors, pel seu esforç, per fer-nos confiança, també el David Gargallo, que ha sigut la persona, el curador, i el revisor de l'edició catalana, que ha fet un esforç enorme, perquè l'edició catalana la vaig traduir jo mateix, i aleshores vaig fer aquesta traducció d'edició al mateix temps que millorava aspectes del llibre i ampliava noves coses que han sortit en la geopolítica, en l'actualitat geopolítica i en l'actualitat fotbolística, i per tant, per una casa editorial petita com és Alta Marea, que, a més a més, és una casa de Madrid, que faci un llibre amb doble edició català castellà, per primera vegada a la seva història, doncs és una cosa que mereix un reconeixement i, per tant, aquí el meu sincer reconeixement i agraïment amb ells per fer-nos confiança i per tirar endavant aquest projecte ambiciós de fer un llibre amb doble llengua, amb doble edició, i, diguéssim, millorat i ampliat.


Justament, a l'hora que estaves fent aquesta traducció al català, has incorporat coses noves, novetats que anaven succeint, per tant, l'edició en català, hi ha coses que l'edició en italià no hi són, perquè encara no havien succeït?

És així que ara, en l'edició catalana i castellana, hi ha coses que en l'edició, diguéssim, en l'edició italiana original, que era Calcio, que no hi eren, més que res perquè no hi havia el castre de la Superlliga, tal com el trobem avui en dia. Hi havia el projecte, nosaltres el projecte l'anomenem, diem que hi ha aquest projecte, que és una de les tendències de futur que analitzem en l'últim capítol, on apuntem les 7 tendències que tindrà el futbol global, que és el futbol femení, una altra d'elles és el futbol de les grans corporacions multipropietat, i una altra d'elles és les Superlligues, que són un format que a tot arreu està aprenent peu a la Xina, a l'Àfrica, i que a Europa pot arribar tard o d'hora,
ja que hi ha hagut la sentència del Tribunal de la Còrtera Europea, en el qual autoritza els clubs que van impulsar aquest projecte a que tenen tot el dret a fer una Superlliga, i que ni la UEFA ni la FIFA els pot sancionar, i que no pot coaccionar per raó d'això, i això afecta plenament el Barça, perquè el Barça és un dels clubs impulsors. Aquí expliquem les claus del que nosaltres considerem allà darrere d'aquesta Superlliga, per tant, és una de les coses que ampliem, i després hi ha el fenomen del futbol dels Estats Units, i aquesta nova ciutat del futbol global, que és Miami, compta, desgraciadament, per sobre del Barça, diguéssim, el nostre millor jugador de tota la història, que és en Leo Messi, ha acabat jugant a l'Inter de Miami. 
​

​​​"El futbol i la política tenen relació. I és una cosa positiva"

Els camps de futbol són un lloc de retrobament en el qual la gent es troba i també no només es parla de futbol, sinó també sobre política. Repassant també la història del Barça, hem vist la relació que té el club amb Catalunya, bé, amb la relació política catalana, amb tot el que ha anat passant. Això es veu reflectit en el teu llibre a nivell més internacional. És a dir, la política de cada país es veu reflectida en el futbol que ens trobem?
​
El futbol és un reflex dels moments socials polítics de tots els països i de tots els clubs.  I de fet, no només són un reflex polític i un reflex sociològic, de fet, hi ha altres llibres que estudien cas per cas, però nosaltres diguéssim fer un pas més enllà i nosaltres defensem i intentem demostrar quines són les connexions que hi ha no només amb la política i amb la ciutat d'un país, sinó també amb la geopolítica. És a dir, com en els països, a través del futbol i de les seves eleccions, projecten les identitats d'aquests països, projecten els valors de manera universal. Per tant, en el cas de Catalunya,
i en el cas, diguéssim, del Barça, i tal com estem parlant, diguéssim, en la cadena exterior, el cas del Barça és un cas que afrontem. És interessant quan ho afrontem en l'edició catalana, perquè parlem, diguéssim, del Barça, de cara al públic italià. En aquesta edició, evidentment, parlem del Barça amb gent que ja coneix el Barça, però, diguéssim, ho fem d'una manera que intentem agafar bibliografia d'autors que no són catalans, que no són de Catalunya, sinó que són de fora, autors que confirmen aquesta tesi és el Salva Torres, que ha fet un gran llibre, ha fet dos llibres sobre la història del Barça, l'origen de la simbiosi. Nosaltres, en l'edició italiana, utilitzem aquest llibre per explicar el Barça fora, perquè explica molt bé aquesta simbiosi que hi ha entre el club i entre la nació, però és que aquesta tesi d'en Salva es veu confirmada quan tu agafes llibres d'en Simon Cooper, 


També ho has comentat, aprofitant que aquesta setmana futbolísticament és molt intensa per la final de la Copa Amèrica i de l'Eurocopa. Hem de parlar del ressò que hi ha hagut d'aquestes eleccions franceses, futbolistes que s'han pronunciat al respecte, com el jugador del Barça, Jules Koundé, i fins i tot també el jugador del Madrid, Tchouaméni, que aquest últim ha rebut infinitat de crítiques dels madrilistes dient-li que no es mereix ser jugador del Madrid. Un altre punt que ens fa comprendre aquest lligam del futbol amb la política. Quina interpretació en fas de tot plegat?

Bé, em sembla que ha sigut un cas paradigmàtic i és escaient i perfecte. De fet, si hem de fer una edició ampliada, crec que ho haurem de citar. Segur  que la posareu, no? Perquè l'Eurocopa de nacions és un torneig que neix amb l'objectiu de reconciliar el continent. És a dir, l'Eurocopa de nacions neix en un context de postguerra i com va dir Paul Auster, aquell malaguanyat escriptor americà, nord-americà, malaguanyat perquè ja ha traspassat, ell tenia una frase molt interessant que deia, el futbol és el miracle que ha permès que els europeus puguin odiar-se sense destruir-se. És a dir, el futbol ha sigut aquest punt, diguéssim, on han canalitzat aquestes forces telúriques que hi ha a Europa, perquè Europa ha sigut, i nosaltres ho expliquem al llibre, un territori que ara avui és un territori de pau, de prosperitat i de drets i democràcia, però ha sigut, històricament, el territori on hi ha hagut més guerres durant tota la història. El futbol ha sigut, fins al 1814, que hi ha el Congrés de Viena, ha sigut la guerra total permanent. Després arriben aquests 100 anys de pau, amb el sistema Metternich, que és el Congrés de Viena, i després, fins a la Primera Guerra Mundial, set anys després comencen dos conflictes que pràcticament van destruir el continent. Van arrasar-lo, dues guerres mundials terribles. Aleshores, el futbol va tenir aquesta funció, i en el llibre ho expliquem, d'Anguida de Nui i Jules Rimet, que són dos dels pensadors del futbol modern d'avui en dia, que fan anar enlloc per veure que el futbol podia ser aquest espai, diguéssim, de pau, que era una cosa com els llocs olímpics, però d'una manera més permanent, no cada quatre anys, sinó sempre. El futbol com a espai de pace building, d'espai per construir la pau, i d'espai on les nacions europees trobessin un lloc per poder odiar-se sense destruir-se. I, aleshores, l'Eurocopa de nacions ha sigut això. Recordem que és un torneig que es juga en una època de guerra freda, en una època quan el continent estava dividit per les dues esferes, que eren el bloc comunista i el bloc capitalista, el bloc soviètic i el bloc liberal democràtic, i l'UEFA va ser aquesta organització paneuropea que va permetre que països de l'est vinguessin a jugar. Una competició. De fet, la primera final de l'Eurocopa es va jugar a París, i la van jugar dos països del bloc comunista. I, per tant, el futbol ha sigut sempre això, i que, en aquesta Eurocopa, quan a l'extrema dreta estava a les portes de guanyar unes eleccions a Europa, una extrema dreta que té un passat, diguéssim, feixista, una extrema dreta  que té un passat, en el cas de Le Pen. Recordem que, si mirem els números, jo no me'ls he mirat molt a fons, però si intueix això, si les eleccions franceses hagués influït aquesta mobilització que van promoure aquests jugadors per aquests jugadors, a l'inici van ser molt neutres, van dir, convidem tothom a que vagi a votar, has d'anar a votar perquè el teu vot decideix el futur de França. Per tant, ells deien contra els extremismes. Suposadament era un vot anti Le Pen, podia ser, però, de totes maneres, era un vot contra els extremismes. Recordem que les eleccions franceses han vingut d'un vot centrista que ha pujat. Per tant, ha sigut una implicació enorme. Hi ha hagut jugadors que han dit que el futbol i la política no es poden barrejar. El futbol i la política tenen relació. No passa res, la política està a tot arreu. És una cosa positiva. 
​​