"La gent no sap que a Madrid es fa molta locució d'anuncis en català", Eva Raya, actriu de veu

L'Eva Raya és locutora de ràdio i actriu de veu que ha pogut la veu a molts dels anuncis que veieu per televisió, tant en castellà com en català i és la veu al darrere d'algunes marques. Moltes vegades escoltem la veu però no sabem qui hi ha al darrere. 

Explica una mica sobre la teva feina, com vas arribar aquí a Madrid i com ha estat ficar-se en tot aquest món de fer coses en català, amb la teva veu en català, a Madrid i no a Catalunya.

Jo als 12 anys, vaig marxar a Catalunya, era molt petita encara, vaig estar uns anys vivint a Alacant i vaig venir a Madrid a estudiar a la universitat. Hi ha dues coses per les que estic molt agraïda d'haver estudiat català i de conèixer l'idioma,que mai hauria pensat a la meva vida que seria així. I és que quan vaig acabar la carrera jo volia ser reportera gràfica i em van agafar a Catalunya Ràdio de becària, per fer la beca d'informatius de la política central que hi ha aquí, i això de saber que català ja em va obrir aquesta porta, que sempre estaré molt agraïda en això perquè és una forma molt bona d'aprendre com és la política, com és viure el dia a dia de la política, d'anar als misteris, al Congrés dels Diputats, a la Moncloa, que normalment la majoria de periodistes estan en una redacció i en aquest cas jo vaig tenir aquesta oportunitat que em va agradar moltíssim. I després em va obrir portes a l'hora de fer publicitat. Jo fins aleshores feia ràdio musical sempre,i em van trucar per fer publicitat, que vaig començar fent publicitat en castellà, i no sé com va sortir això de que tu parles català. Doncs a Madrid es fa molta de la publicitat en català, perquè ja es fa tot en el mateix estudi, per un producte, i des de llavors estic fent publicitat en català, aquí a Madrid, i és una cosa inèdita per mi. I després et diria que hi ha una tercera cosa per la qual també estic molt agraïda, saber parlar català, que són els idiomes, ara estic aprenent a parlar francès, estic aprenent els inicis, però hi ha cosetes que s'assemblen una mica al català, i altres idiomes com l'anglès, que el català les vuit vocals que té, s'assemblen una mica més a l'inglès que, per exemple, les vocals del castellà. I jo sempre he dit que quan parlo anglès parlo amb accent català, però ja em va bé, perquè tens una mica més l'orella més feta, aquests fonemes, i també és una cosa que m'agrada, el català.

Per la gent que us dediqueu a fer veu, feu la veu, però no se us veu, no us veiem per la pantalla quan surten els anuncis.  I li has de donar vida a tots els personatges, com els actors de dublatge que li han de donar i deixar una mica de la seva essència i de la seva qualitat d'actors o d'actrius en el personatge que estan doblant.
Penso que quan es fa el doblatge, és una mica el 50% d'aquesta actuació, és el so, sempre no és el mateix veure una imatge sense so i amb so,canvia moltíssim, i a vegades és el 50% més de la potència d'aquesta imatge. I els companys de doblatge ho fan fenomenal i és veritat que és una professió que està molt oblidada, tant a nivell de reconeixement com a molts nivells de tot. I va ser una cosa molt bonica, sí, em va semblar molt bonic el reconeixment que es va fer a la gala dels Premis Goya. 

Igual que en el cas dels anuncis, moltes vegades et queda la veu de la persona que està fent allà i si la sents fora d'allò, ve al cap el producte o la marca que estiguis fent l'anunci. Ens podries dir alguna cosa que t'hagi cridat o que te'n recordis molt, algun anunci que hagis fet o alguna cosa que t'hagi marcat més?
Faig moltes marques diferents, però sí que de vegades quan parlo amb la gent hi ha alguna persona que m'ha dit que reconeix la teva veu d'una cosa, però no sé de què. Potser pels anuncis, potser per la ràdio, no sé, perquè també som molts anys, i sí que m'ha passat alguna vegada al taxi o alguna cosa així que em digui que la teva veu em sona, però no sé dir. I després també tinc l'altra part que és que no et reconeixo per res, perquè és veritat que quan parlem s'ha de fer una mena d'actuació o alguna mena de forma per vocalitzar, per parlar, per emetre la veu, que a vegades és bastant diferent a quan parles normalment. I a vegades també tinc aquesta cosa de no et reconeixo per res parlant, i altres que reconeixo molt i no sé de què. 

No t'ha passat mai que quan algú que t'ha reconegut la veu i t'ha dit: no pensava que feies aquesta cara, perquè quan sentim una veu ens imaginem una cara al darrere i la idealitzem a aquella cara?
Totalment. Sí, sí, sí. Sempre tenim aquest concepte, com els llibres, que quan llegeixes un llibre sempre fas la teva idea com és el personatge. I a vegades després la veus quan han fet una pel·lícula d'aquest llibre i és com que no és per res com jo me l'havia imaginat, no? I és una mica així. A vegades pensen també que soc, no sé, una model o algo així, que se'l passa. I clar, després no és així. Però bueno, és també una màgia, no?, que és la màgia de la ràdio. També sempre m'ha agradat molt això, que et fas la teva imaginació d'una recreació d'alguna cosa que després no té res a veure, però s'ha fet la màgia amb la veu. A mi m'agradava la ràdio perquè era aquesta cosa de ser anònima, encara que parlés per un munt de gent, per milions de persones, però jo no sortia a cap lloc, i ningú em reconeixia pel carrer, ni res, i això m'agradava molt. Després hi ha companys que li agraden, no? Que també són actors de doblatge i actors físics, no? Però bé, en el meu cas, prefereixo que no estar en l'anonimat. 
​