El Ramir Guiu és un professional de ràdio que ha estat a Ràdio Flix, Cadena SER o 40 Principals. També ha fet la veu en off per documentals i televisions i va estudiar doblatge professional. A més, també és cantautor i va crear La Catalana Ràdio i fa 10 anys que viu a Alemanya. He treballat en empreses audiovisuals com a tècnic de so, audiovisuals, productor d'empreses de serveis audiovisuals, cap comercial i ara és el gerent d'una empresa de serveis audiovisuals per esdeveniments, congressos i certàmens. També va presentar esdeveniments de lluita durant 10 anys com Fight 4Life o Almogàvers Barcelona. I forma part del col·lectiu de catalans a Berlín ajudant a organitzar activitat i tocant en directe o amb equips audiovisuals.És un plaer per a nosaltres poder-te tenir aquí Ramir. A més a més et veiem amb un micròfon professional i veure't amb el micròfon és com més familiar per a tots, no? Sí, ara podríem dir que una mica semi-professional, perquè em dedico a altres coses, però sí que hi vaig dedicar molts anys i molts esforços als mitjans de comunicació i a la ràdio especialment, que ho porto molt a dins. Perquè, justament, com va aparèixer la ràdio al teu camí professional? Jo de jovenet vaig començar a la ràdio fent col·laboracions, després ja m'hi vaig dedicar més professionalment. Vaig estar uns quants anys com a professional. Després ja ho vaig deixar, vaig canviar pel món del tècnic. Vaig estudiar el doblatge professional i tècnic de so i em vaig passar a l'altre costat, al altre costat del micròfon. Tot i que he presentat esdeveniments i he seguit fent coses, presentant alguns events de lluites o d'empreses institucionals. Però la ràdio era una cosa que sempre se m'havia quedat. Crec que hi havia un buit que era fer el format que estic fent de ràdio i que és una mica entre una ràdio convencional i una ràdio podcast, però jo volia que fos en contingut 100% en català, una cosa que trobava que no hi havia. Sí que hi ha ràdios que els locutors parlen en català, però tenim el cas, per exemple, que està passant ara mateix als mitjans corporatius, que és que són en català, però hi ha un contingut molt gran de castellà. Una interferència molt gran és un bilingüisme, que jo vaig pensar que ens feia falta, com a poble, tenir una emissora que pogués ser en un sol contingut encarat cap a una gent en específic que és 100% català. I per això va sorgir aquí la idea de crear la Catalana Ràdio que, com el seu nou indica, és 100% en català. Abans de començar a endinsar-nos amb el tema de la ràdio, quan i per què vas decidir marxar a viure fora de Catalunya? Berlín va ser i ha sigut el primer lloc on has estat vivint? No. Vaig estar vivint a Manchester i a Londres vaig estar molt poc temps perquè em van fer una oferta de tornar cap a Barcelona. I vaig tornar cap a Catalunya, però em va quedar a l'espina clavada de sortir a l'exterior. Sóc una persona que m'agrada conèixer altres cultures i altres idiomes. Estant a Barcelona vaig conèixer la meva parella, que és d'Alemanya, i ella va tornar cap a Alemanya i al cap d'un any vaig prendre la decisió que havia d'apostar per això i vaig moure cap a Hamburg. Després, per temes personals, laborals, ens vam moure cap a Berlín i ja fa uns deu anys, onze, que estem per aquí. Passa molt ràpid el temps, sobretot quan estàs fora. El fet d'estar vivint fora, tenies aquella necessitat de poder fer ràdio en català i escoltar ràdio en català? I això va ser un dels motius perquè neixés La Catalana Ràdio? Jo soc una persona que pateixo bastant o que tinc bastant interès en la conservació de l'idioma i protegir-lo i expressar-lo, parlar-lo i transmetre-ho. La meva filla, per exemple, no ha viscut mai a Catalunya i parla català, no sé si et diria perfecte, però parla com jo. És una de les coses que em sento orgullós a la meva vida d'haver pogut ensenyar a una persona des de zero i jo sol a parlar un idioma. I també això em va ajudar a creure que aquesta gent que no té contacte permanent en gent que parli català necessita un lloc on puguin connectar-se i escoltar només un idioma i poder-lo practicar o sentir que aquesta cultura només el parla el friqui dels seus pares, sinó que hi ha més gent que parla això. I sí, estic en contacte amb el Casal Català de Berlín, amb tot el que faci la Delegació del Govern de la Generalitat a Alemanya, tot el que tingui a veure amb aquest sentiment i l'idioma és una cosa que sí que sempre he intentat portar-ho. I La Catalana Ràdio, evidentment, neix a partir d'una necessitat cultural i també reivindicativa per aquest espai que va deixar la política després de l'1 d'octubre del 2017, que necessitava la cultura catalana ser protegida d'alguna manera, si no era institucionalment i políticament havia de ser a través d'iniciativa privada, com moltes altres emissores, pòdcasts i gent particular que s'anima a tirar projectes endavant, perquè som catalans i ens movem per la cultura catalana. |