La Carmina Munté és una de les guardonades per l'IPECC

​"És d'agrair que es doni aquest tipus de reconeixement als catalans de l'exterior"

​
La Carmina Munté ha estat una de les guardonades enguany per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) amb un Premi Josep Maria Batista i Roca. Ens explica com ha rebut aquesta notícia i què suposa per a ella aquest reconeixement. Va marxar de Girona fa més de 12 anys i va arribar a Londres on ha estat molt vinculada al Casal de Catalans a UK i també a la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC).
​

Com has rebut aquesta notícia que se't donava aquest premi de l'IPPEC?
​Bé, doncs com he dit, va ser una sorpresa, perquè la veritat és que no m'ho esperava. Saps que jo soc la secretària general de la FIEC i a principis d'any es planifiquen totes les activitats on la FIEC participarà i jo sabíem que a l'abril una de les activitats és l'entrega dels premis Batista i Roca. I jo no tenia ni idea que jo era una de les nominades. Llavors uns dies abans de fer-se oficial em van demanar una biografia perquè jo era una de les candidates. No nominada encara, però una de les candidates. Va servir molt per revisar tota la meva llista d'activitats. Un currículum, no? Els 13 anys que porto fora. I bàsicament al cap d'una setmana em van confirmar que era una de les guardonades. Una notícia que ve, que també és d'agrair que es doni aquest tipus de reconeixement. 


Explica'ns una mica en aquest escrit que vas fer d'aquest currículum vitae, com podríem dir-ho de català a l'exterior, què és el que més ens pots destacar del que vas escriure?
Bueno mira, començaré des del principi de tot. Jo fa 13 anys que soc a Anglaterra i bàsicament la raó principal és un tema professional. Però sí que és veritat que a Nissan, que és l'empresa on estic, a principis del 2011-2012 hi havia molts de catalans. Llavors vam fer un grup on fèiem activitats. I aquí una de les primeres que van sortir és que hi havia un casal que es deia Catalans UK, que evidentment quan ets fora del país no ho saps, i que feien un sopar tertúlia. Llavors el primer que vam anar era un sopar a Tartúlia amb el David Fernández de la CUP el 2012. Això fa 12 anys, imagina't. I després vam començar evidentment amb el network de gent del casal. Es començava a parlar molt que hi havia una associació que s'estava creant que es deia NC, l'Assemblea Nacional, que es havia fundat a Barcelona, que a veure què podíem fer a l'exterior, perquè evidentment la NC estava focalitzada en treballar dins del país, no fora. Llavors vam posar-nos en contacte amb la Carme Forcadell. I van començar a haver-hi les assemblees exteriors que en deien que n'hi havia a la majoria de països. Llavors revisant això, vaig ser una de les fundadores de l'ANC. Vaig ser coordinadora durant dos anys i mig. I vam organitzar la V, vam organitzar tots els actes que començaven a haver-hi, que llavors es va devenir un procés. Què més? Els d'Òmnium Cultural van organitzar, l'activitat dels Catalans Want To Vote, que eren vuit castells fets a la mateixa hora a vuit capitals importants d'Europa. Nosaltres hi érem organitzant-ho. Llavors el 9N, que va ser un èxit brutal a Londres, amb unes cues de hores i hores. I anar fent, llavors em porta a col·laborar amb el Casal a partir del 2017 i conèixer FIEC i treballar des de l'exterior no tant en un perfil tan polític com el de l'ANC, però sí molt més social i cultural. I vaig estar al Casal durant quatre o cinc anys fins que vaig acabar com a presidenta i va venir el Covid. I aquí es va acabar tot perquè no hi havia ni trobades, tothom estava connectat online. Tot el que teníem previst de fer, que bàsicament són trobades en persona i festes majors i tal, va quedar tot penat. Llavors vam intentar fer un cicle de concerts. Sabíem que hi havia molta gent a Catalunya, sobretot del sector de la música, literatura, poesia, cinema, que se'ls havia acabat la feina perquè no podien treballar ni fer cap concert ni cap obra. Llavors vam fer un cicle de deu cantautors que els fèiem online via YouTube, perquè l'Instagram Streaming encara no havia sortit, i ho fèiem via Instagram, al principi i després a YouTube. La veritat és que va estar molt bé. I a partir d'aquí hem tornat a engegar. Al final de la meva biografia el que dic és que ara torno a estar al casal. Ho vaig deixar després del Covid un parell d'anys. Va ser molt difícil, va ser molta feina i molt poc resultat. I bé, a partir d'aquí on em vaig posar més va ser amb la seva escola com a voluntària. El casal de Londres té l'escola catalana a Londres com a entitat adjunta. I són 90 alumnes de moment, cada dissabte donant classes de català entre dos i tretze anys. I ha sigut notícia últimament, vosaltres us en vau fer raó, que el Departament d'Educació de la Generalitat l'ha homologat com a escola a l'estranger, que és la primera. Jo hi estic com a voluntària, em fa molta gràcia, perquè ajudo als mestres amb les classes on tenen més nens, per tenir-ho tot una mica més controlat. I llavors l'altra cosa que he posat en la biografia, és que durant aquests darrers dos anys he estat molt més vinculada a la FIEC, ajudant a la gestió i a la bona feina que fan com el Toni, la Montserrat, l'Elisenda, l'Eulàlia... Imagina't el que pot donar de si més de 12 anys.

"Vam organitzar la Via Catalana a Londres on van venir fins a 800 persones"

Jo t'imagino quan et van demanar aquesta biografia, que potser no sabries per on començar, i a mesura que anaves tirant un any enrere, anaves escrivint i escrivint, escrivint oi?
La veritat és que ha sigut maco i s'ha d'agrair el fet que aquests premis et facin fer això, recopilar una mica el que has fet durant... en aquest cas el meu cas són 13 anys, però hi ha molta gent que porta molts més anys fora i col·laborant la cultura i la llengua catalana. I sí, la veritat és que vas recopilant i dius, mare meva, i recordes coses. Per exemple, quan l'ANC England encara no estava fundada, però hi havia un grup de gent molt involucrada, i el que vam fer va ser organitzar la Via Catalana aquí a Londres. Jo vaig ajudar l'organització i va resultar que, bueno, se'ns va acudir fer entrepans, perquè la gent que vingués tingués un entrepà de fuet. Clar, van venir 800 persones. Ens vam trobar el dia abans i al matí fent 800 entrepans. És una d'aquelles coses que recordem tallant i fent pa amb tomàquet a casa d'un company, que va ser un espectacle, i hi ha moltes coses molt agraïdes de formar part de la diàspora. Aquesta és una d'elles, però n'hi ha moltes més, sobretot en temes de conèixer gent, de poder parlar amb gent com vosaltres, que si fos a Catalunya no tenim ni idea que existim. L'oportunitat de conèixer gent que són catalans, però que viuen a l'altra punta del món és molt bo. I jo, per exemple, per feina viatjo bastant. Moltes vegades, em diuen, que hi ets tu per aquí? Ens veiem i fem una cervesa encara que sigui a l'altra punta del món. I això és molt agraït. És impressionant.​