Augmenta un 5,2% el nombre de catalans a l'exterior, ho detalla l'Antoni Montserrat, FIEC

La població catalana resident a l’exterior, registrada als consolats, augmenta un 5,2% en un any i arriba a 386.486 persones a 1 de gener de 2024, aquestes són les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) ha reunit a la seva pàgina web. N'hem parlat amb l'Antoni Montserrat, vocal d'estudis i anàlisis de la FIEC al programa de l'A Banda i Banda del passat divendres 22 de març.

Aquí pots consultar totes les dades publicades per la FIEC.

Justament ahir es va fer públic les dades de la demografia dels catalans de l'exterior i jo vull que avui ho comentem i en parlem per analitzar tot plegat, perquè clar, sí que és veritat, doncs jo vull saber si respecte als altres anys hi ha hagut un augment d'aquests catalans a l'exterior, ja ha baixat el nombre, com ha anat tot plegat?
Sempre per aquestes mateixes dates, l'Instituto Nacional de Estadística, l'INE, fa públiques les dades de lo que es diu el padrón de españoles residentes en el extranjero, el PERI, tancades, en aquest cas, el primer de gener de 2024.  Aquestes dades s'elaboren sobre la base dels registres consular i inclouen totes les persones que resideixen a cada circonscripció consular, tant els amb dret de vot com els menors de 18 anys. D'acord amb aquestes dades, el primer de gener de 2024 els catalans inscrits a consulats espanyols d'arreu del món som 386.486, ni uno más ni uno menos. I això suposa un augment d'una mica més de 19.119 persones respecte de l'any passat, en percentatge seria un augment de 5,2% respecte de l'any anterior. La xifra d'espanyols inscrits a arreu dels consulats del món s'apropa poquet a poquet als 3 milions, ja està a 2.908.000 i és un augment també de 118.832 persones respecte de l'any passat, i això representa en percentatge un 4,2%, és a dir, la xifra de catalans residents a l'exterior hauria augmentat un 5,2%, mentre que la xifra total d'espanyols hauria augmentat un 4,2%. Bé, és una dada que ens indica diverses coses. Per una banda, hi ha una certa repesa de la inscripció als consulats per part dels catalans residents a l'exterior, el que significa dues coses. Per una banda, que hi ha més persones que han deixat Catalunya per venir cap al país que sigui, primera cosa, i segona cosa, que les diverses iniciatives que està adoptant el govern espanyol per concedir la nacionalitat espanyola a diversos col·lectius que ja viuen a l'exterior estan tenint un èxit enorme. Es combinen les dues coses i és important assenyalar-ho, perquè no tot aquest augment és degut única i exclusivament a migració. El total d'altes consulars que hem tingut de catalans durant l'any 2024 són 32.675, és a dir, 33.000 catalans s'han inscrit a consulats durant l'any 2023. Però durant el mateix període hi ha hagut 13.556 baixes. És el tema del retorn del que ja hem parlat alguna vegada i que ara en parlarem mínimament. La diferència entre aquestes altes consulars i les baixes és la que ens dona aquest salt migratori final d'un augment de 19.119 persones. Bé, és interessant, doncs, assenyalar que, efectivament, com tantes vegades venim dient des de la FIEC, hi ha un augment moderat, si voleu no espectacular però persistent i continuat, de persones que deixen Catalunya per anar a residir a l'estranger. Però al costat d'això també s'està donant un fenomen que cada vegada és més important, que és l'èxit que estan tenint les diverses mesures del govern espanyol per concedir la nacionalitat espanyola a diversos col·lectius. En els darrers 2 anys, a 2021 i a 2022, havíem observat un cert descens del nombre de catalans residents a diversos països, sobretot del Cònsult d'Amèrica. Ara, i això, sembla que és una tendència que s'ha superat perquè, respecte de l'any anterior, el nombre de catalans residents o inscrits als consulats ha crescut a tot arreu. A Europa, doncs, som ja més de 200.000, 200-2.343, exactament. I, bé, no és cap sorpresa que els països on hi ha més catalans residents continuïn sent França, gairebé en 57.000 catalans residents, el Regne Unit en 36.000, Alemanya en 32.000, Suïssa en 19.000, Andorra en 17.000, etcètera, etcètera. A Luxemburg som quasi ja 1.200. I, després, en el cas... Bé, els països que més han crescut durant l'any 2023 són bàsicament els residents del Regne Unit, a França, a Alemanya i a Turquia. I, esclar, la gent em dirà, home, i com és que hi ha molta migració de catalans a Turquia? No. El que passa és que a Turquia hi ha una gran comunitat o una comunitat significativa de persones descendents de jueus cefardites. I totes aquestes persones han optat per prendre la nacionalitat espanyola i, efectivament, la comunitat catalana a Turquia ha crescut enormement en termes numèrics. Però, sense que això signifiqui, ni molt menys, que és que està vent i una gran emigració de catalans cap a Turquia. No és el cas i tots ho sabem perfectament. I si després anem al cas d'Amèrica Latina, doncs, observem també que el creixement ha continuat a pràcticament tots els països, tampoc sorprèn. És a dir, a Argentina, amb 33.000 residents, a Estats Units, que és on més creix la comunitat catalana, que ara ja està a més de 27.000, a Mèxic, a Brasil, a l'Equador... I també es vol assenyalar que la tendència dels cinc o sis darrers anys d'una reducció tremenda de la comunitat catalana a Venezuela s'ha aturat. És a dir, Venezuela havia arribat a tenir quasi 11.000 catalans residents, actualment està a 7.600. És a dir, que hi ha hagut una sortida important de catalans residents a Venezuela per les circumstàncies prou conegudes d'aquest país, però que aquesta tendència, aquest darrer any, s'ha frenat. També s'ha recuperat el nombre de catalans residents a Colòmbia, a Perú, a República Dominicana, etc. I a la resta del món, doncs, mira, com sempre, no han assigut mai ni Àsia, ni Àfrica, ni Oceania grans destins de l'emigració catalana. I, doncs, en general, bueno, hi ha moments lleugers o simplement, doncs, hi ha una continuïtat pel que fa al nombre de catalans residents, etc. I l'última cosa, o una de les últimes coses que potser és interessant destacar, sens dubte, és una mica els percentatges per edat. La comunitat catalana a l'exterior, de menys de 16 anys, representa ja gairebé el 21% dels residents exteriors. Penseu que fa 10 anys, en l'any 2009, representava només el 16%. Això vol dir dues coses. Una, que hi ha una emigració significativa de famílies catalanes senceres, per una banda, i per l'altra banda, doncs, que les comunitats catalanes a l'exterior són molt productives. Molt productives en el sentit que, efectivament, neixen molts nens catalans a l'exterior. I això, doncs, és una bona cosa. Bueno, en definitiva, a la conclusió, tindreu ocasió, aquells que estigueu interessats, en llegir-ho, perquè tot això es publicarà a partir de demà, amb un comunicat que, a la fi, difondrà a tots els mitjans de comunicació, a totes les comunitats catalanes de l'exterior, i que es penjarà a la nostra pàgina web, i on podreu seguir, diguem-ne, en detall, tota aquesta evolució de la comunitat catalana. Però, en fi, és bo recordar, una vegada més, que som 386.000 residents a l'exterior, que, insisteixo, són aquells que estan inscrits als consulats. Sempre hi ha un 10%, un 15%, depèn dels països de catalans que no estan inscrits, sobretot a Europa, que com que és un espai de lliure circulació, l'Unió Europea, sobretot,doncs hi ha molta gent que, bueno, que això d'inscriure's a l'ambaixada. És a dir, que sempre tens un 10-15% de catalans que no estan inscrits. O sigui, tenim aquests 386.000 inscrits, però probablement la xifra real, doncs, ultrapassa els 400.000. Però, bueno, els que tenen, des del punt de vista de la llei, la condició de catalans a l'exterior i tots els beneficis que se'n puguin derivar, doncs són aquells que estan inscrits. Perquè avui per avui, si tu vols gaudir dels avantatges, per exemple, dels diversos programes vinculats al Registre de Catalans de l'Exterior o de les activitats que poden, algunes vegades, oferir algunes entitats o alguns casals catalans, han d'estar inscrits, efectivament, en algun consulat o d'alguna manera que et permeti acreditar la teva condició de català de l'exterior. 

Canviem de tema perquè, la setmana passada Pere Aragonès va anunciar eleccions per al proper 12 de maig, i, bé, vam parlar quan van haver-hi les eleccions generals l'any passat d'aquesta situació de la derogació d'aquest vot pregat, que ja ho hem anat comentant, però explica'ns una mica quins seran els terminis pel que fa als vots dels catalans castigueu a l'exterior per a aquestes eleccions, perquè, clar, és menys de dos mesos per a les eleccions i això sembla que serà difícil o complicat.

Serà molt complicat. Una vegada més ens enganxen, sense haver pogut fer la campanya explicativa que volíem fer, bé, sí que havíem fet algunes coses al voltant del vot pel Parlament Europeu, algunes se'ns serveixen per a aquesta campanya, però moltes altres no. És a dir, no descobreixo res, si dic que això ens va agafar de sorpresa absolutament a tothom, ningú s'esperava, evidentment, aquesta convocatòria electoral i, bé, evidentment, els poders polítics, sigui a Espanya, sigui a Catalunya, doncs quan convoquen unes eleccions mai pensen si els terminis que ells fixen per les eleccions són convenients o són idònis pels catalans o espanyols residents a l'exterior. Aquest és un tema que, desgraciadament, sempre importa molt poc i això fa que t'agafin moltes vegades en unes condicions o en una situació una mica precària. Bé, el decret de convocatòria de les eleccions es va signar ahir, el president aragonès el va signar ahir, i és des d'ahir que comença a comptar tot aquest termini de 54 dies, que és el que ha d'haver-hi entre la convocatòria electoral i el vot. El primer problema que tenim és que l'haver-se convocat les eleccions en el dia d'avui i en el dia d'ahir, o sigui, en el dia d'ahir, el dia 19 de març, per 100 actes, doncs això fa que el CERA, és a dir, el cens electoral que s'utilitzarà per a aquestes eleccions sigui el tancat a primer de gener de 2024. És a dir que són 290, 2.529 persones les que tenen dret de vot en aquestes eleccions. Ara bé, tots aquells que es van inscriure al CERA després del primer de gener, doncs han de fer entre els dies 25 de març i primer d'abril el que es diu la reclamació d'inclusió. I això farà que molt probablement la xifra final de votants a les eleccions estigui per sobre dels 293.000. És a dir que segurament hi haurà un miler més dels que figura en el CERA tancat a primer de gener. Això és una mica el primer problema, perquè moltes persones no preveien això, s'han inscrit durant el mes de gener, jo ja he començat a rebre correspondència d'algunes persones que em diuen és que jo em vaig a votar el 2 de gener. Doncs mira, hauràs de fer la reclamació d'inclusió entre el 25 de març i el 1 d'abril per assegurar-te que podràs votar. La reclamació d'inclusió és un tràmit molt fàcil que es fa a les enbaixades i que es resol favorablement en un 99% dels casos. És a dir que la gent no ha de patir per això. Un cop això estigui fet, doncs comença a córrer els terminis per rebre la tremesa de la documentació electoral. Que es rep en dues tongades. Reps una primera tremesa de documentació electoral entre el 6 i el 12 d'abril, que és una primera tremesa que únicament conté els documents diguem-ne de caràcter administratiu. És a dir, el certificat de vot, el sobre, el certificat d'inscripció al cens, etc. El sobre que hauràs d'adreçar a la junta electoral. És a dir, és una primera tremesa, com dic, entre el 6 i el 12 d'abril. I després hi ha una segona tremesa de documentació que serà entre el 17 i el 21 d'abril, que és aquella en què t'envien o bé t'envien les paperetes, o bé et donen l'adreça telemàtica des de la qual pots descarregar-te les paperetes. Això és la novetat, diguem-ne, amb el nou sistema de vot, eliminat el tràmit aquell que s'havia de fer del famós voto rogado. I ara ja directament, entre el 17 i el 21 d'abril, teòricament hem de rebre la documentació i l'accés a aquella pàgina web des de la que ens podem descarregar les paperetes. Finalment, un cop tot això. Bé, entre el 17 i el 21 d'abril, si no hi ha recursos o impugnacions contra llistes, que sempre n'hi ha. És a dir, sempre hi ha alguna impugnació davant de la junta electoral contra alguna llista. Si hi ha impugnacions en alguna de les 4 circunscripcions catalanes, no serà fins al 21, sinó fins al 27 d'abril. Això són coses que s'han de tenir en compte. I un cop ja tens la documentació o ja tens l'adreça de la pàgina web des d'on et pots descarregar les paperetes, doncs fas el teu vot, sigui per correu o sigui... Si ho fas per correu, ho has de fer entre el 17 d'abril i el 7 de maig, enviant el teu vot per correu al consulat o a l'ambaixada, no a la Junta Electoral Provincial, com es feia molts anys enrere, que encara hi ha gent que després de tants anys continua pensant-se que ha d'enviar el vot a la Junta Electoral Provincial, com es feia fa 5 o 6 anys. I clar, aquests vots es perden, perquè, evidentment, s'anulen. No, el vot per correu s'envia al consulat o a l'ambaixada. I això s'ha de fer entre el 17 d'abril i el 7 de maig. I, finalment, el dia o els dies en què pots anar a votar físicament en urna el teu consulat o ambaixada és entre el 4 i el 9 de maig, tots dos inclusiu. I, finalment, per qui estigui interessat, el recompte del vot exterior es fa 5 dies després de les eleccions. Les eleccions són el 12 de maig. En conseqüència, el recompte del vot exterior es farà el 17 de maig a totes i cadascuna de les 4 circunscripcions. Som els primers a votar i els últims a saber el resultat. Sempre és emocionant si el vot exterior pot canviar alguna situació. Esperem que les diverses campanyes d'informació puguin funcionar. Sabem que la Generalitat està preparant una campanya més o menys intensa per donar explicacions sobre el sistema de vot. El Ministerio de Asuntos Exteriores ja ha començat la seva campanya. La FIA començarem la nostra campanya també aquest cap de setmana. I bé, esperem que entre tots aconseguim arribar a aquests 293.000 catalans amb dret de vot. Si després aconseguirem que votin tots, segur que no. Ja ho he dit abans i crec que això també és important remarcar-ho, que d'aquests 293.000 catalans amb dret de vot, aproximadament la meitat. L'ideal és que aquests 50%, com a mínim, dels catalans residents a l'exterior, que ja són quasi 150.000, efectivament puguin votar i tinguin la possibilitat d'influir d'una manera o d'una altra en els resultats electorals.
​