Canta les havaneres com si hagués nascut a una taverna de la Costa Brava, pero Oyuna Baturova és nascuda a Buriàtia, una remota república asiàtica de la Federació Russa. L'amor la va portar a Catalunya, on lidera el grup de música popular i tradicional Aiguabarreig, protagonistes destacats del 35è Aplec Internacional d'Adifolk que es va celebrar a la ciutat austríaca de Villach, amb més de 600 participants catalans.
Baturova va captivar l'audiència local amb una selecció de temes de populars i tradicionals catalans, des d'havaneres eternes com "El meu avi" o "La bella Lola" fins a una versió en alemany i català d'"El meu país" de Lluís Llach. La cantant va conversar amb RAB Ràdio a l'estudi mòbil que l'emissora va instal·lar a l'Espai "Catalonia meets Caríntia" de la Delegació del Govern a l'Europa Central, i va compartir detalls d'aquesta experiència inigualable de portar la música popular i tradicional catalana arreu d'Europa.

L'historiador Manfred Car ha dedicat molts anys a investigar l'exili català a Àustria després de la derrota de 1714, quan més de 25.000 catalans van trobar aixopluc sota la protecció de l'emperador Carles VI. Entre ells, va estudiar especialment la figura de Ramon de Vilaplana-Perles, que va ser la mà dreta del rei Carles a la cort catalana i després de 1714 i durant més de 30 anys va esdevenir primer ministre de l'imperi austríac. 
Car va fer una conferència emmarcada en la programació paral·lela a l'Aplec Internacional d'Adifolk, dins l'Espai "Catalonia meets Caríntia", organitzada per la Delegació del Govern a l'Europa Central que encapçala Krystyna Schreiber, encarregada de presentar l'historiador austríac. Després de la disertació, Car va passar pels micròfons de l'estudi mòbil de RAB Ràdio instal·lat al mateix espai.

La Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) representa més de 500 corals catalanes que agrupen més de 30.000 cantaires arreu del país. Com és natural, participen activament dels aplecs internacionals que organitza Adifolk. La 35a edició, celebrada a Villach, a l'estat austríac de Caríntia, va comptar amb la participació de PradesCor, de Prades (Baix Camp) i del Cor de Cambra de la FCEC, una mena de selecció nacional de cantaires. 
Montserrat Cadevall és la presidenta de la FCEC i va passar pels micròfons de l'estudi mòbil de RAB Ràdio, instal·lat a l'espai "Catalonia meets Caríntia" a la ciutat de Villach, seu del 35è Aplec Internacional d'Adifolk. Cadevall va explicar que la participació dels cantaires a l'aplec va més enllà de mostrar el potencial de les corals catalanes. També implica l'intercanvi artístic i cultural amb corals locals, com es va poder veure en les actuacions conjuntes realitzades a l'esglèsia principal de la ciutat austríaca.

L'èxit d'organització i assistència del 35è Aplec Internacional d'Adifolk a la ciutat austríaca de Villach ha servit per demostrar que "Catalunya és un país seriós que pot esdevenir un soci confiable i responsable", segons la delegada de la Generalitat a l'Europa Central, Krystyna Schreiber, en declaracions a RAB Ràdio.
Schreiber va conversar amb RAB Ràdio a l'estudi mòbil que l'emissora de la Catalunya Exterior va instal·lar durant tot el cap de setmana a l'Espai "Catalonia meets Carintia", una iniciativa conjunta de la delegació i el govern de l'estat austríac de Caríntia que va organitzar activitats paral·leles a l'Aplec Internacional, com ara conferències, tast de productes i presentacions de vins catalans, audiovisuals, tallers de cultura popular, etcètera.
Tot l'equip de la delegació de la Generalitat a l'Europa Central es va bolcar en cos i ànima per ajudar a que l'Aplec Internacional d'Adifolk fos un èxit absolut. Segons Schreiber, calia fer-ho "perquè cal aprofitar totes les oportunitats que se'ns presenten per promocionar al màxim Catalunya", i sobretot per "construir ponts i generar espais de confiança a llarg termini". Un esdeveniment com l'aplec "que és una cosa popular, de la gent", era una ocasió "que com a país no podíem deixar passar".

Gairebé dos anys de feina molt intensa, els organitzadors de l'Aplec Internacional d'Adifolk van poder gaudir amb satisfacció d'un cap de setmana ple d'actuacions, cercaviles i espectacles que van portar la cultura popular catalana a la ciutat austríaca de Villach,. Així ho va manifestar el president d'Adifolk, Ivan Besora, als micròfons de RAB Ràdio, L'emissora de la Catalunya Exterior va instal·lar un estudi mòbil a l'espai "Catalonia meets Caríntia", on els governs de Catalunya i del land austríac de Caríntia van organitzar activitats paral·leles durant tot el cap de setmana.
"L'acollida de la gent de Villach ha estat extraordinària. S'han bolcat amb l'Aplec Internacional, participant, assistint i gaudint de les propostes dels 25 grups i entitats vinguts de Catalunya", explica Bessora, tot afegint que "no només hem portat una selecció acurada de la cultura popular catalana, sinó que hem pogut intercanviar la riquesa de la nostra cultura amb la de Caríntia en general i Villach en particular". Algunes de les actuacions han inclòs la participació de grups locals, com ara l'actuació de les corals catalanes conjuntament amb corals de Villach a l'esglèsia de la ciutat.
El president d'Adifolk ha explicat que cada Aplec Internacional implica una feina prèvia de gairebé dos anys, des que se fa la tria de la ciutat seu fins que se celebra finalment la trobada anual, Bessora ha destacat que la Delegació de la Generalitat a l'Europa Central, liderada per Krystyna Schreiber, es va involucrar amb cos i ànima amb l'èxit de l'Aplec de Villach, i va avançar que la ciutat seu del 36è Aplec Internacional es coneixerà al més de novembre durant la gala anual d'Adifolk, que es farà enguany a a la ciutat de Parets del Vallès.

La inauguració del 35è Aplec Internacional d'Adifolk –que va dur més de 600 persones membres de agrupacions de cultura popular catalanes a la ciutat de Villach (Caríntia, Àustria)– va ser presidit per la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret. Immediatament després de l'acte, la consellera va seure davant dels micròfons de RAB Ràdio, que va desplaçar un equip a la ciutat austríaca i va instal·lar un estudi mòbil a l'espai "Catalonia meets Caríntia".
Meritxell Serret va destacar l'enorme potencial internacional de la cultura popular catalana, i va posar de relleu la tasca impagable que fan les entitats catalanes del sector que participen a l'Aplec Internacional d'Adifolk, que  fa 35 anys que duu. una selecció del bo i millor a ciutats d'arreu d'Europa. "La cultura popular pot esdevenir una eina molt potent de diplomàcia pública, a l'hora de mostrar el tarannà d'un país".

RAB Ràdio emetrà des del Day of the Book Festival de Kensington, a l’àrea metropolitana de Washington DC, el 23 d'abril, on entrevistarà autors i traductors de títols catalans a l'anglès, així com membres destacats de la comunitat catalana de la regió.
L’endemà, el 24 d'abril, RAB Ràdio emetrà en directe des de la Ciutat del Quebec, entrevistant personalitats que participaran de la celebració de la Diada organitzada per la Delegació del Govern als EUA i Canadà, incloent-hi l'actriu Mercè Sampietro i el músic Alfred Iniesta, a més a més de membres destacats de la comunitat catalana del país. Finalment, el 27 d'abril, la ràdio emetrà en directe des dels Gotham Production Studios de Manhattan, amb la participació d'autors, traductors i membres destacats de la comunitat catalana de Nova York.
En totes les emissions, RAB Ràdio acompanyarà la programació especial amb una projecció continuada in situ d'un vídeo animat que explica la llegenda de Sant Jordi en anglès, així com una exposició de llibres d'autors catalans publicats en anglès i francès. Aquestes emissions especials compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d’ONA Llibres, RIU Hotels i la Fundació Paulí Bellet, entre d'altres.
Amb aquesta iniciativa, RAB Ràdio continua la seva tasca de promoure la cultura catalana arreu del món i aprofundeix en les relacions entre Catalunya i les comunitats catalanes a l’exterior. A través de les seves emissions especials per Sant Jordi, RAB Ràdio oferirà als seus oients una finestra a la riquesa i diversitat de la literatura catalana i de la seva comunitat en el món.