Un Sant Jordi per al record; els pros i contres d'una jornada, fins ara, mai assolida

Una diada de Sant Jordi de rècord que deixa un regust amarg pels catalans. Robert González analitza tots els detalls del dia més important per la cultura catalana.

La diada de Sant Jordi d’enguany ha batut rècords de participació i vendes, tot reforçant-se com la gran festa cultural i cívica dels Països Catalans. Segons dades provisionals de la Cambra del Llibre, s’han venut dos milions de llibres, amb una facturació de 26 milions d’euros, cosa que podria convertir aquesta edició en la més exitosa de la història. La jornada també ha estat marcada per la reivindicació lingüística. Més de 15.000 persones, segons l’organització —i 2.000, segons la Guàrdia Urbana—, van manifestar-se sota el lema d’un “futur íntegrament en català”, convocats per la Plataforma Sant Jordi per la Llengua. El portaveu Adrià Font va denunciar la situació de crisi i censura que viuen els catalanoparlants, especialment en territoris com el País Valencià i les Illes Balears.
En l'àmbit internacional, la iniciativa #BooksAndRoses impulsada per Catalunya Internacional ha coordinat més de 170 actes en més de 40 països, des de Brusel·les fins a Rio de Janeiro. Martí Estruch, director de comunicació del consorci, ha destacat la bona acollida d’aquesta edició i la presència de set periodistes internacionals convidats, que han pogut viure la Diada en directe a Barcelona. Explica al programa CONNEXIÓ que la rebuda dels periodistes internacionals sempre és molt gratificant, sobretot enguany que s'han batut tants rècords de participació. Estruch defensa que no es pot explicar Sant Jordi si no es viu des de dins, és per aquest motiu que any rere any conviden als periodistes d'arreu perquè puguin explicar la Diada als seus països. 
Per altra banda, i com bé ha destacat el politòleg Robert Gonzàlez, a la secció del programa EL GRA I LA PALLA, fa anys que la diada de Sant Jordi té dues cares de la mateixa moneda. Per una banda, defensa que sigui una jornada i festivitat cultural tan potent i que posa en relleu editorials i literatura; però, per altra banda, es complau de la falta d'efectivitat a l'hora de garantir una bona cultura catalana arrelada a la tradició de la diada, amb celebracions folklòriques o cerimònies d'entrega de premis, com les Creu Sant Jordi. González mencionava que enguany, una de les Creus de Sant Jordi, s'ha atorgat a l'actriu Loles León, qui fa no massa, rebutjava fer una entrevista en català, perquè l'havia oblidat. També destaca el parlament en castellà de l'alcalde barceloní, i lamenta que aquestes actituds taquin una diada com és la de Sant Jordi. Aprofita per parlar sobre la manifestació "Per un futur en català" organitzada pe Plataforma Sant Jordi per la llengua, i en destaca la rellevància i força que tenen aquests actes socials per tal que les arrels catalanistes no es desdibuixin en jornades com aquesta.
Finalment, el reportatge del programa se centra a explicar el nou Congrés Cultura Catalana 2025, per commemorar el cinquantè aniversari del Congrés Cultura Catalana 1975-1977. Presidit per Esteve Plantada, el Nou Congrés ja ha començat a teixir la xarxa de manera cultural social i política. L'objectiu principal pretén articular una mobilització transversal de la societat civil, amb vocació de país, i contribuir decisivament en assentar les bases de les estructures, els consensos i les institucions que guiaran, d'ara endavant, Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans.