Mèxic teixeix ponts: estratègies governamentals, comerç i defensa de les llengües

Mentre els aranzels de Trump redefineixen el comerç internacional, Mèxic es posiciona com un dels líders regionals amb aliances estratègiques amb altres països.

Els aranzels de Trump agafen un nou rumb, mentrestant a Mèxic, es valora positivament les actuacions del govern, no només en aquesta guerra sinó en altres esdeveniments. Leonardo Alvarado, l'informador de política de Mèxic per RAB Ràdio, recupera un dels temes programa anterior, sobre la CELAC i la visita de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum a Hondures. Explica que la visita va ser molt profitosa en l'àmbit estratègic per tal de crear una regió o congregació basada en principis de l'humanisme que provenen de les lluites per la independència dels països.
Davant d'aquestes actuacions governamentals, Leonardo també comenta el sector comercial i com s'estan dibuixant noves línies de comerç entre Mèxic i Rússia o el gegant Asiàtic. El col·laborador ho explica positivament, tenint en compte les actituds de Trump, ja que Mèxic encara és un líder regional en tot aquest enrenou d'aranzels, tot i la dependència amb els EUA.
En la secció de Miriam Aymamí, on l'arqueòloga teixies ponts i camins entre cultures, parla sobre el nou projecte de Mèxic a favor de la diversitat lingüística. Aquesta iniciativa l'ha dut a terme l'acabada de crear, secretaria per ciència, humanitats, tecnologia i informació, en unes jornades que es van fer al Museu Universitari d'Art Contemporani de Mèxic. S'hi van reunir fins a dues-centes persones de nombrosos col·lectius per a la defensa de les llengües indígenes i originàries.
Aymamí descriu les trobades com una estratègia nacional per donar més sentit i profunditat a les convocatòries de projectes estratègics d'investigació científica i humanística que donarà suport a, a partir d'ara, aquesta nova secretaria, per tal de suplir les necessitats dels col·lectius. D'aquesta manera es preveu recuperar i preservar arts i oficis a través de la recerca, per tal d'unificar els ponts entre els parlants de llengües minoritàries i artesans d'antics oficis, amb el sector més acadèmic.
El programa conclou amb la intervenció d'Alonso Leal explicant la desaparició de les obres de Frida Khalo, una investigació que ha sortit recentment a la llum, però que data des dels 50 fins als 90, i explica per què les autoritats no han actuat fins ara.