"La políca està total i rotundament dominada per homes", Laura Borràs, expresidenta del Parlament

PROGRAMA: "RAB REELS" DEL 8 DE GENER DEL 2024

Vam arrencar l'any amb una interessant entrevista per part de les joves catalanes de l'exterior al programa de RAB REELS. La convidada va ser la Laura Borràs, Presidenta de Junts per Catalunya i l'expresidenta del Parlament de Catalunya. Amb la Clara Gairin des de Luxemburg, la Laia de Luca des d'Itàlia, la Lluna Lécussan des de Mèxic i l'Ariadna López des de Catalunya.

Laura, ets filòsofa catalana. Per què vas decidir a estudiar això a la universitat?

Jo soc filòloga, efectivament, i la filologia és una carrera que el nom prové del grec philo, que és amor, el logos, que és la paraula, la paraula, el pensament, i per tant és una carrera que té un nom molt bonic, que és tots aquells que estimem les paraules. Jo soc una persona que des de molt jove em van interessar molt els estudis humanístics, la música, tirava més cap a aquests àmbits i, per tant, vaig triar filologia i vaig estudiar filologia catalana, primer perquè a mi m'interessava tot, volia estudiar totes les literatures possibles de les llengües que jo parlo i per tant vaig fer filologia catalana i després vaig fer filologia romànica, que era una manera de fer allò que jo volia que encara a la universitat no permetia, que era la literatura comparada, que va ser una disciplina que va arribar importada de França i dels Estats Units, més tard que no pas a estudiar una disciplina que no existia a la universitat catalana i me la vaig fer jo. Vaig estudiar primer la meva, la literatura catalana, i després vaig fer, com que parlo català, castellà, anglès, francès, italià i també una mica de portuguès, doncs vaig voler fer romàniques, que és aquesta dimensió més europea, si voleu, de la literatura, i vaig estudiar-ho amb ganes de pensar que havia d'estudiar una cosa que em fes molt feliç, que m'omplís molt a la vida, i per tant ho he aconseguit perquè vaig estudiar aquesta carrera i després ja vaig ser professora de literatura a la universitat.


En tota la teva trajectòria professional has tingut la possibilitat de viure una temporada a l'exterior. Si és així, ens pots explicar com va ser aquesta etapa?

Sí, jo quan vaig acabar, durant l'elaboració de la tesi doctoral, vaig voler fer estades de recerca a diverses universitats europees i per tant vaig estar fent recerca a Anglaterra i vaig viure a Londres durant un temps i després també a França, i vaig viure l'exemple abans. Després vaig ser professora d'un Erasmus Mundus que tenia la seva seu a Bergamotge d'Alta, a la Universitat de Bergamot i també m'instal·lava quan havia de fer docència, el mes que havia de fer docència, doncs anava i venia. I per tant he pogut viure a diversos països, també he fet molta docència a les universitats finlandeses i també nord-americanes, per tant també he fet estades llargues i també a universitats llatino-americanes com Mèxic i Brasil, i per tant també he pogut estar, per exemple, en llocs a distància, on he tingut l'oportunitat de viure una mica el que seria l'Acadèmia Global, perquè és conèixer les universitats a diversos països en llengües diferents.

I bueno, en 3 anys, 2013 i 2018 va ser directora de l'Institució de Lletres Catalanes. Com és que va arribar aquesta oportunitat?

Mira, jo, que soc professora, que és la meva feina principal i ho he estat sempre, pel fet que havia estat comissària de l'Any Sales, Caldés i Tísner, que són tres autors catalans que se'n celebrava el centenari, el conseller de Cultura em va fer aquesta proposta de si volia dirigir la institució de les lletres catalanes. La institució de les lletres catalanes és una entitat autònoma vinculada al Departament de Cultura que en aquell moment, que hi havia les retallades molt dures amb pressupost de la Generalitat, l'encàrrec que em fa el conseller és o la remuntes o la tanquem, perquè no podem destinar-hi molts fons. Jo vaig començar, quina barbaritat, a tancar una institució republicana, que ens quedava com a exemple del que s'havia fet al nostre país en el temps de la república. Per tant, vaig acceptar el repte de tirar endavant la institució i, efectivament, vaig ser una directora durant cinc anys. És una de les etapes més feliç de la meva vida, de les quals estic més orgullosa, perquè era una institució que estava molt en precari, ja us dic que anava a tancar, i, en canvi, amb un pressupost molt reduït, vam aconseguir fer molta i molt bona feina i, per tant, estic molt orgullosa d'haver pogut començar la meva vocació de servei al Servei del País com a directora de la institució de les lletres catalanes.

​​​​"Estic molt orgullosa de la meva etapa com a directora de la Institució de la Lletres Catalanes"

Quin diries que ha estat el millor moment que has viscut com a presidenta del Parlament? 
​
El millor moment? La veritat és que és un orgull, un privilegi i un honor molt gran ser presidenta del Parlament de Catalunya. I per tant, des de les coses més ordinàries com un ple, presidir un ple, és molt emocionant i rebre les escoles que venen a visitar el Parlament o tots els actes que fèiem, tots per mi tenen aquest punt d'emoció i d'orgull. Però recordo molt dos moments molt emocionants. Un, el moment en què vam poder rebre els presos polítics quan van sortir de la presó i tornaven al Parlament. Aquest va ser un moment molt especial perquè era la sensació que s'havia normalitzat una mica una cosa que no havia d'haver passat mai que és que demòcrates estiguessin a la presó. Això era una barbaritat i per tant rebre'ls al Parlament va ser molt emocionant. I un altre moment va ser quan vam concedir la medalla d'honor del Parlament a tots els represaliats, a totes les persones del poble de Catalunya que havien patit la repressió, als advocats que els han defensat en les causes i per tant a tota gent anònima. Parlo dels presos polítics que havien sortit de la presó, va ser molt emocionant rebre'ls i també donar una medalla a tota la gent que havia patit la repressió. Com que jo no hauria entrat en política si no hi hagués hagut la petició del president Puigdemont que estava a l'exili com a conseqüència de l'aplicació de l'article 155 després de l'1 d'octubre, penso que aquests dos moments són, d'alguna manera, demostren la importància de tenir clar per què ets en un lloc, en quin context i sense oblidar d'on vens. I, per tant, van ser, segurament, dos dels moments més emocionants.


I com que hem dit el millor, quin seria el pitjor moment que no voldries tornar a repetir?

N'he tingut molts, eh? És difícil dir-ne un perquè n'he viscut molts. Sense cap mena de dubte, el pitjor va ser el dia que es va decidir des de la mesa del Parlament aplicar-me d'una manera injusta, d'una manera desproporcionada, d'una manera gent solidària, partidista, a l'article 25.4, que és un article que estava pensat per casos de corrupció i els meus companys, sabent que jo no tinc res a veure amb la corrupció, me l'aplicaven per apartar-me de la política perquè els hi devia molestar des d'un punt de vista de partit. Com que jo he entrat a la política amb una aspiració de país, aquest moment va ser molt dolorós personalment perquè, efectivament, jo he defensat sempre la meva innocència i la meva honorabilitat, però també políticament perquè volia dir que aquesta guerra judicial, no només ens el fa l'estat espanyol, sinó que ja ens el fem nosaltres mateixos des de dins del Parlament,
els partits també independentistes. Per tant, aquest dia, el 28 de juliol de l'any 2022, va ser un dia molt dolorós, molt dur, molt trist, pel que representava personalment, però també de desunió absoluta de l'independentisme, només amb una finalitat molt masquina, molt miserable, i sabent que això tenia unes conseqüències personals per mi i per la meva família, molt greus, perquè l'estat espanyol persegueix aquells que molesten. El problema és quan molestes els que haurien de ser companys de viatge, i això va ser molt dur, molt trist i molt dolorós. I és el que la sentència del judici que havia d'arribar un any després va confirmar que em van condemnar 4 anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació. És a dir, 13 anys més que els polítics que van fer el procés cap a la independència, a mi em van condemnar a més anys. I per què és? Doncs perquè em molesta. I aquesta molèstia, efectivament, fa bé de pensar que jo estic en política per aconseguir la independència al meu país, però alhora és evident que això té costos personals molt, molt elevats. Ets la única dona presidenta d'un partit polític a Catalunya i, a més, d'un partit independentista.

Creus que la política està dominada per homes?​
​
Totalment. Total, rotunda i d'una manera molt evident està dominada per homes. És encara un dels espais on sembla que perquè hi ha aquest políticament correcte que els polítics han de ser feministes o han de tenir un posat més modern en aquest sentit i en realitat és un dels espais més conservadors. I abans dèiem això, hi ha 132 a 0. 132 presidents de la Generalitat, 0 dones. I no sé quants partits polítics hi pot haver, 9, 10, 12, en funció dels que tenen representació al Parlament o els que no la tenen i no hi ha cap dona presidenta. Doncs això també és una anomalia perquè les dones són més del 50% de la població. Per tant, per lògica, si hi hagués un repartiment homogènic, no hauria de ser una excepció. I en canvi, ho soc. Doncs, efectivament, és una anomalia. 

Què és el que podeu fer els polítics perquè els joves ens impliquem bé a la política del nostre país?

Mira, aquesta és una de les reflexions que a mi m'ocupen i em preocupen perquè tinc una filla de 23 anys i per tant la vaig veure molt implicada, molt motivada la tardor del 2017, que en tenia 17, ella, llavors, i estava orquinaona al 2019 i per tant ha estat fins aquell moment molt activa i molt mobilitzada i després hi ha hagut aquest sentiment de desconnexió, potser, amb la política. I per tant em preocupa molt perquè vol dir que, efectivament, els temps són molt durs i la repressió ha fet la seva feina, però no ens podem permetre el luxe de desconnectar de la gent i especialment de la gent jove, i per tant crec que hem de fer molta autocrítica des de l'àmbit polític per saber per què a vosaltres no us interessa la política, quan en realitat és una paradoxa perquè totes les millores que poden venir de les vostres condicions de vida han de sortir de la política per tant és un problema que hi hagi aquesta desconnexió perquè si vosaltres necessiteu coses les heu de dir a qui les pot fer des d'un àmbit legislatiu, per exemple i llavors per això em preocupa molt perquè crec que és una pèrdua per les dues bandes és una pèrdua per vosaltres, que no teniu aquesta interlocució, i és una pèrdua per l'acció política perquè segurament no està treballant de la millor manera possible, que és de la mà de les persones que han de rebre, segurament, totes les coses bones que puguin sortir de la política perquè vosaltres tinguem una vida millor, que és veritablement el sentit de la política ajudar a fer millor, més fàcil, la vida de les persones.