Josep Miquel Viñals: "Crec que el Tribunal Constitucional ha actuat d'una forma responsable dintre del que és el marc jurídic romanès"

Josep Miquel Viñals, cònsol honorari d'Espanya a Timisoara, ens parla sobre l'anul·lació de la primera volta de les eleccions presidencials a Romania. Per primera vegada a Europa es desestimen uns resultats per ingerència russa.

• Quines són les raons per les quals s'han anul·lat els resultats?  
  

Bé, hi ha sospites molt fermes, de fet hi ha proves que hi ha hagut incidència russa a tot el procés electoral de la primera volta. Fins i tot la presidència de Romania va publicar una sèrie de documents poc abans de la votació, en què els serveis secrets demostraven que l’agrupació política del senyor Georgescu havia estat rebent fons i instruccions, i que havia estat mantinguda, recolzada,... per institucions d’origen estranger. No es menciona que siguin russes o no, simplement es diu que són agents estrangers.  
La qual cosa ja és un motiu per a procedir a considerar si aquestes eleccions són per l'interès de Romania o d'altres països. I per tant considera la reflexió de la primera volta, fet que fa que també es consideri per la segona fins que no acabin totes les investigacions.

• Semblaria que les denúncies que s'han fet pel tema de la manipulació, diuen que es va fer a través de TikTok. Aleshores, quina forma pot prendre a través d’una xarxa social com ho és aquesta?
  

Realment una estratègia de TikTok, tal com va fer el senyor Georgescu, no se l’esperava ningú, ni tan sols se’l considerava com un possible candidat seriós. Es pensava que ni tan sols passaria del 5% necessari per ser considerat per entrar al Parlament, diguem-ne. No eren les eleccions parlamentàries, però sí que el 5% era una indicació del que podia passar la setmana següent. I, en canvi, va obtenir el 22% dels vots. Com ho ha fet? Jo no tinc TikTok i no he vist cap dels vídeos que hagi pogut fer aquest senyor. El que sí que sé és que s'han activat milers de comptes que repetien els missatges. Uns missatges molt bàsics i molt centrats en denunciar, d’una forma molt populistes, uns problemes i d’aportar unes solucions molt simples. I això, d'una forma molt senzilla, ha calat entre un grup de població que està molt pendent de les xarxes. Es parla molt de la gent jove -de 18, 19 o 20 anys- perquè no té gaire experiència del món de la política. I perquè, a més a més, se’ls animava a compartir aquests missatges a les persones de la seva família, entre d’altres. També de zones potser una mica més rurals, que els han arribat aquests discursos als avis per indicació dels néts i els han volgut fer cas. Realment no ho sé, però el fet és que aquest 22% és una xifra enorme pel que és el sistema institucional de Romania. I això correspon a tenir una base darrere. No únicament d’un senyor que ha aparegut del no-res.  

• A nivell judicial, com han pogut decretar aquesta manipulació? Basant-se en aquests 25.000 comptes, que entenc que van descobrir que eren falsos?  
  

El tema no és que hi hagi 25.000 comptes. Tu, com a candidat pots tenir el sistema de promoció de les teves idees que vulguis, això no és el problema. El problema és com has arribat a tenir això i qui hi ha darrere de tot això. Els serveis secrets amb els seus informes han posat sobre la taula que si darrere de tot plegat hi ha una potència que sabem, que no ho oblidem, és una constant a la zona. Una potència, que és Rússia en aquest cas, que destaca pels seus desitjos d'interferir en els processos electorals de la zona, i no només de la zona, de tota la Unió Europea, de desestabilitzar, de crear caos i d'apropiar-se o de vendre una imatge pròpia que els interessa a ells, llavors aquí sí que hi ha un problema important pel país. El problema no és el nombre de comptes que tinguis comprats, ja en poden ser 100.000. El problema és qui hi ha darrere i quins interessos persegueix. I qui és realment llavors el senyor Georgescu.
Que jo sàpiga, les investigacions segueixen el seu curs, segurament en aquest moment no ho sabem tot. En el futur, suposo que sí que se sabran moltes coses.  

• El fet que el Tribunal Constitucional hagi anul·lat aquestes eleccions, és un precedent important per a Romania, però també per a Europa, perquè és molt estrany que unes eleccions siguin anul·lades i s'obligui a un recompte dels vots.  Creus que això realment suposa donar a un tribunal un paper que fins ara no havia tingut a la política romanesa? Creus que pot tenir una influència determinant en el futur de les comptes electorals a Romania?  
  

Bé, no sé si és únicament a Romània, la Constitució romanesa dona al Tribunal Constitucional el dret d'intervenir si considera que hi ha un motiu. Cal tenir en compte que no soc jurista i que no ho sé explicar com a tal. Però, si considera que les eleccions estan viciades d'alguna forma en contra dels interessos del país, el Tribunal Constitucional pot fer-ho. Ha de vetllar perquè la Constitució romanesa es respecti. I, tal com estem veient, darrere de les ingerències d'una potència estrangera en el procés electoral de Romània, el desig de no estar-hi lligat i la independència romanesa expressada dins la Constitució, són raons que han considerat suficients per anul·lar les eleccions.  
Tot i que no sempre amb l'acord de tots els partits. Per exemple, l’USR, que era l'altre partit que passava a la segona ronda, i que, evidentment, tenia possibilitats de guanyar. D’entrada han estat bastant en contra d'aquesta decisió. Crec que el Tribunal Constitucional ha actuat d'una forma responsable dintre del que és el marc jurídic romanès.

• Aquesta decisió es va saber a menys de 48 hores que se celebrés la segona volta.  En quin punt deixa les eleccions? Què passarà?  
  

Bé, no se sap quan es repetiran les eleccions. Se suposa que serà a la primavera, cap a l’abril, potser. L'important ara és que els partits, diguem-ne, institucionals, han expressat ja fa uns dies, i ahir va haver-hi la primera reunió seriosa entre ells, el desig d'organitzar un govern. Perquè una setmana després de les eleccions presidencials, hi va haver eleccions parlamentàries. Per tant, tenim un Parlament on els partits, diguem-ne, prooccidentals, Unió Europea, OTAN, etcètera, han expressat el desig de fer un govern de coalició entre els quatre. I que, a la vegada, pugui presentar un o més candidats per les presidencials, quan arribi el moment. Amb l’anhel de transmetre a la població, una sensació d’unitat, la qual cosa serà difícil, però fan l’esforç d'unificar candidats, o el govern, i d’ensenyar a la població que la política està per servir-los. 
Una de les queixes que hi ha, és que la gent ha votat aquests partits perquè se senten molt deslligats de tot el que és la política tradicional. Jo en certa manera hi puc estar d’acord, però no crec que la gent tan jove, de 18 o 19 anys, que ha votat aquest senyor tingui cap experiència en això. Ells s'han guiat per altres criteris. En qualsevol cas, l’important és que la política proeuropea ha reaccionat i crec que aconseguiran crear un govern conjunt.

• Ens has anticipat una mica al futur després de la formació d'aquest nou govern que sembla que coaliarà les diverses forces amb una orientació europeista. Això podria significar que hi hagi un candidat comú de totes aquestes forces europeistes, en aquestes possibles eleccions presidencials a la primavera? O ens trobarem en una situació similar al que hem viscut aquestes darreres eleccions?  
  

No ho sé. En aquest moment no ho sap ningú. Per dir si hi haurà un candidat presidencial únic o si cada formació voldrà tenir el seu candidat. El que sí que es comenta és que no poden ser els mateixos candidats que hi ha hagut fins ara. Hi haurà d’haver gent nova, una imatge nova, gent amb un passat completament net. I ja se senten noms, que són gent acadèmica, de molt alt nivell, alguns d'ells, com escriptors o rectors d’universitat. Jo en conec alguns i són gent que sabem que podrien estar amb capacitats perfectament per representar el país, més enllà de certes derivatives polítiques no desitjades o excessivament partidistes. Al cap i a la fi, un president representa tothom, no representa un partit.