Jaume Duch: "El que estem fent és organitzar, reforçar, donar coherència i posar les prioritats on les hem de posar"

30/12/2024

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ens rep al seu despatx per a fer un balanç sobre aquests 100 dies i escatx en el càrrec i explicar-nos els objectius de l'any vinent.

Ara sí que ja han passat uns quants mesos de gestió i m'agradaria, per començar, fer una mica de balanç tant a nivell personal com a nivell de la feina desenvolupada. Com ha anat aquest canvi, no diré dràstic, però important, en la feina?

Dràstic, no. Important, per descomptat. Volia dir un canvi bastant radical, de tipus de feina. Passar de fer una feina d'alt funcionari de la Unió Europea, a passar a fer una feina política, quan ets membre d'un govern, tot i que no estiguis afiliat a un partit. I després també un canvi, des d’un punt de vista personal. Eren 35 anys de vida entre Luxemburg i Brussel·les, des que vaig començar, fa molts anys. De la nit al dia t'has de traslladar a Barcelona i has de canviar la teva manera de viure. Però estic molt content, portem més de 100 dies i val a dir que tinc tota la il·lusió, compromís absolut, i que estic molt content de les coses que hem pogut anar fent aquestes primeres setmanes. Estic molt content de la decisió, que no era necessàriament una decisió automàtica. Hi havia moltes coses a sobre de la taula, però estic content d'haver-la pres i crec que el que estem fent té tot el sentit del món.

Quan us van nomenar conseller, una part de l'independentisme, diria jo, va fer la lectura de què venia a desmuntar l'acció exterior de Catalunya perquè no li interessa. En aquests 100 dies, creu que això ha quedat desmentit?

Jo crec que si es fixen amb el que hem fet aquests dies, aquestes setmanes, veurà que no estem desmuntant res. El que estem fent és organitzar, reforçar, donar coherència, posar les prioritats on les hem de posar, coordinar. És a dir, el que estem fent és una feina positiva i jo crec que qui s’ho miri objectivament s'adonarà que és així.

Un dels canvis inicials, i que va ser com una mica d'avís pels navegants, és aquest canvi de nom. La Unió Europea, va passar d'estar darrere del nom a estar davant. El govern no fa gaire dies va aprovar. Què vol dir això?

Volíem llançar el missatge que en aquest moment ens hem d'ocupar molt directament i molt en profunditat de la Unió Europea. Per descomptat, també de tota l'acció exterior, però començant pel més proper. Per això diem Unió Europea i Acció Exterior. Entre altres coses perquè la Unió Europea no és acció exterior, la UE és el nostre terreny de convivència com a catalans. I per tant, efectivament, volíem posar l'accent en la feina que s'ha de fer a Brussel·les, que s'ha de fer a Estrasburg, que s'ha de fer amb les institucions europees, la interlocució amb aquestes institucions, la visibilitat, la presència, i jo sempre dic, també, la influència. A Brussel·les no només s'hi ha d'anar perquè et vegin, sinó a influir, a participar de decisions que probablement són les que ens marquen una mica el recorregut, el camí que tindrem com a ciutadans europeus, que som els catalans, en els propers anys. Per tant, efectivament, això no vol dir no fer acció exterior, en farem tanta o més que abans, probablement més, però volem posar l'accent a la Unió Europea.

I del Pla Europa, quines són les prioritats?

Bé, aquest pla, de fet, és donar coherència i contingut a tots els elements que tenen a veure amb aquesta presència i aquesta influència a la Unió Europea. I són moltes coses. Això va des del reforçament de la delegació de la Generalitat, del govern de la Generalitat a Brussel·les, que ha de jugar un paper important, fins a reforçar els coneixements d'una part del funcionariat de la Generalitat aquí, a Barcelona, per poder seguir els temes europeus amb més deteniment i amb més aprofitament per la pròpia acció de govern. Vol dir, també, presència a diferents institucions europees, començant pel Comitè de Regions, però també Parlament Europeu, Comissió, Consell... Vol dir moltes coses, però, per assumir-ho tot, l'element global és posar en marxa una nova etapa pel que fa a la presència de la Generalitat en les relacions europees.

De totes maneres, l'Unió Europea, en els últims temps, donaria la sensació que els estats tenen reticència a cedir competències a la Unió. Semblaria que després d'unes dècades de desenvolupament accelerat, en un moment donat, la UE o els estats van dir fins aquí arribem. En aquest escenari, els governs subestatals, com és la Generalitat, tenen algun paper a jugar o han de picar molta pedra?

Les dues coses. Els estats sempre són reticents a perdre competències, tant sigui per dalt com per baix, competències per la part europea, és a dir, competències cedides a la Comissió Europea, al Parlament Europeu o al Consell, però, al final, la realitat s'imposa, i, per tant, aquestes competències es van cedint a mesura que és indispensable fer-ho, i ho hem viscut amb la crisi de l'euro, sempre que s'ha hagut de fer front a aquestes crisis, hi ha hagut un moment on ha calgut traspassar competències a les institucions europees, i quan s'ha hagut de fer, s'ha fet. I també és veritat que hi ha molts estats que són reticents a cedir competències per baix. De fet, hi ha estats que simplement no ho fan. Si posem l'exemple de França, que és un país molt centralitzat, quina és la sessió de competències cap a les regions que hi ha. En el nostre cas, estem en un estat de les autonomies que és un estat quasi federal, això no vol dir que, efectivament, les competències, per entendre, s'han de discutir políticament, s'han de lluitar.

Això va de la mà d'un altre dels temes que us volia posar sobre la taula, que és que heu manifestat explícitament la voluntat d’ajudar al món local a fer acció exterior, a obrir la porta al món exterior, a estar ajudant els estats europeus, per exemple. De quina manera plasmareu aquesta voluntat?

Primer de tot, hem d'entendre que avui dia l'acció exterior la fa tothom, i d'alguna manera l'ha de fer tothom, no només les administracions estatals. L'acció exterior, finalment, és una part de la teva pròpia acció política interna. No pots posar en marxa determinades polítiques
si no tens en compte els factors exteriors. En un món on tot està molt més lligat, on hi ha interdependències enormes, i per tant tothom ha de tenir alguna vessant de cara a l'exterior. I això també succeeix en el cas dels ajuntaments, dels poders locals, de diferents poders territorials. Hi ha ajuntaments importants que tenen els seus propis mitjans i que desenvolupen la seva presència internacional. L'Ajuntament de Barcelona potser és un cas típic, d'ajuntament amb molta presència fora de les fronteres, no només a nivell europeu, a nivell mundial, amb xarxes internacionals de grans ciutats, etcètera. Però aquí hem de tenir en compte també que a Catalunya hi ha al voltant de 950 municipis, i la major part d'aquests municipis són petits o potser mitjans, però no grans. Aquests municipis també han de tenir la seva vessant europea, que per mi té dos factors importants. Un és l'accés als fons, als recursos de la Unió Europea, i a tots aquells projectes que la Unió Europea pugui posar en marxa i que, d'alguna manera, puguin afavorir el benestar de les persones, de la gent que viuen en aquests municipis més petits o mitjans. I el segon element és assegurar-nos que la gent també sent la seva europeïtat, és a dir, que entenen el que vol dir ser ciutadans europeus quan vius en el món rural o quan vius en petits municipis. I aquí el que nosaltres volem fer és ajudar tots aquests municipis a trobar també el seu recorregut europeu. A l'accés a fons europeus, perquè hi ha molts diners en joc, si les coses es fan bé, però també aquest sentit de pertinença a Europa.

Heu encarat una reorganització del departament.

Sí.

I això no ho vau fer a l'inici, sinó després d'aquests 100 dies. Per què heu fet aquests canvis i amb quins objectius?

Primer de tot els hem fet ara, perquè abans de fer canvis has d'estudiar la realitat que tens al davant i has de veure què és el que funciona i què no funciona i, per tant, si es fan canvis la primera setmana és canviar per canviar. Jo crec que les coses s'han de fer sobre la base de la realitat. I hem trigat aquests tres mesos a presentar un pla de reorganització parcial d'aquest departament que, fonamentalment, justament el que busca és que l'organització interna es correspongui amb les prioritats. En aquest cas concret, és una de les coses que ja hem esmentat. Una és la consolidació de les delegacions. Hem creat una direcció general que s'encarregarà de la coordinació d'aquestes delegacions, de donar suport tècnic a les delegacions i, per tant, de permetre a les delegacions fer la seva feina. D'alguna manera, és el suport de la feina que han de fer aquestes delegacions. Fins ara, les delegacions depenien d'un programa temporal, donar aixopluc i ajudar aquesta coordinació. Això és el que posem en marxa ara. I és una prova més que hem vingut a fer la feina de manera seriosa. Segon element, precisament el que estàvem parlant ara, aquest pla d'apropament del món municipal als temes europeus. Per això també hi ha una subdirecció general que s'ocuparà especialment d'aquest tema. Aquests són dos canvis importants. Una altra cosa que crec que és significativa és que la delegada del govern a Brussel·les dependrà directament del conseller. No depèn d'una part de la conselleria. És una manera de demostrar que aquesta és una feina que ha de ser transversal i que s'ha de connectar a les diferents unitats de la conselleria i no només a una part.

Ara parlàveu de transversalitat. Hi ha una realitat de l’acció exterior de Catalunya, que, deixi’m dir-ho, cap conseller ha sortit a solucionar, i és la coordinació dels diferents ens que fan acció exterior. Tenim Prodeca, que fa la seva guerra, tenim Acció, tenim les delegacions de la Generalitat, les de l'Institut Ramon Llull, la de l'Institut Català d'Empreses Culturals. A vegades, sobretot a les ciutats del món on hi conviuen tots, no funcionen coordinadament. Això té solució? Perquè depèn de molts departaments.

Sí, però té solució, entre altres coses, perquè les delegacions no són delegacions del departament, són delegacions del govern, i per tant, les delegacions del govern. Això també es pot llegir en el decret de reorganització del departament. Aquestes delegacions tenen també una tasca de coordinació i d'harmonitzar la feina que puguin fer altres entitats representatives del govern en el mateix país, i això s'ha de fer de manera cordial, de manera consensuada, i no crec que sigui massa difícil. De fet, tenim exemples que jo crec que funcionen bastant bé, per exemple, a Londres, totes les entitats de la Generalitat estan situades en el mateix edifici, la Catalonia House, i el cap de la delegació és qui s’encarrega d'assegurar-se que tot el que passa en aquella casa té un sentit, té una lògica funcional i una lògica, des del punt de vista del que és la representativitat i la imatge de Catalunya, al Regne Unit. Per tant, jo crec que és una cosa que amb una mica de temps i amb bona disposició de tothom és un tema en el qual es pot avançar. Jo no crec que sigui excessivament complicat si cadascú fa la seva feina i tothom sap que la feina de cadascú també depèn de la feina dels altres.

Hi ha un tema que a mi en el seu moment em va cridar l'atenció. El primer discurs públic que fa Jaume Duch com a conseller no està dirigit a altres governs, no està dirigit al cos diplomàtic, sinó a les persones de la Catalunya exterior. I una de les funcions del departament és assistir a aquesta comunitat, que diríem que és la segona ciutat de Catalunya si hi visquéssim tots junts. Quin paper juga la Catalunya exterior en la vostra visió del departament?

Té un paper important i jo crec que també es comença a veure que l'estem reforçant. Hi ha una direcció general específica de la Generalitat per la Catalunya exterior que el que està fent ara és passar revista en quin estat i en quina situació es troben, quin tipus de serveis la Generalitat -amb aquest departament- ha pogut donar als catalans que viuen a fora per intentar millorar i completar aquest ventall. Però, sobretot, és el missatge i efectivament això és el que jo vaig aprofitar amb motiu de la diada. Que els catalans que viuen a l'exterior sàpiguen que el govern considera com a responsabilitat estar pendents d’ells d'alguna manera, poder ser útils, ajudar-los en la seva vida professional, en la seva vida privada amb aquelles qüestions que tinguin a veure amb l'administració de Catalunya, que tinguin a veure amb el seu possible retorn a Catalunya o simplement qüestions en les quals pensem que puguem ser útils. Li donem molta importància a la comunitat catalana a l'exterior perquè, de fet, aquesta és la veritable ambaixada de Catalunya a l'exterior. Els catalans i les catalanes que viuen a altres països i que d'alguna manera quan parlen de Catalunya ens representen i si parlen en positiu ens representen en positiu. Per tant tota la feina que puguem fer de recolzament d'aquesta comunitat a l'exterior la farem amb moltes ganes.

Hi ha un tema que no és competència exclusiva del Departament, què és el català a Europa, un objectiu marcat pel govern de la Generalitat i negociat per partits a l'oposició amb el govern espanyol. Vos, que coneixeu bé els mecanismes alambicats de la Unió Europea, li veieu futur a aquest tema?

Jo sí que li veig futur i ho he dit ja a diverses entrevistes. Jo soc optimista amb aquest tema. Sabem que estem perseguint dos objectius al mateix temps. Un objectiu, que és el principal i final, que és l'oficialitat del català a les institucions europees. I que, efectivament, és una negociació en la qual bona part de la responsabilitat l'assumeix el govern de l'Estat, el ministeri o el ministre d'Afers Exteriors. Però una feina en la qual nosaltres també estem col·laborant, cada vegada que jo surto a un altre país i em reuneixo amb secretaris d'Estat o amb algun ministre, com fa poc en el cas de Portugal, o cada vegada que rebo cònsols o ambaixadors en aquest despatx, parlem d'aquest tema. Fem aquesta feina que, finalment, consisteix a aconseguir que 26 governs de 26 països i de colors polítics diferents votin a favor d'aquesta proposta. Però també hi ha, a més curt termini, aquesta possibilitat que el govern espanyol i el Parlament Europeu firmin un conveni, com el que el govern espanyol ja té des de fa 20 anys amb pràcticament la resta de les institucions europees, perquè es pugui parlar català al Parlament Europeu. Això no treu, insisteixo, que l'objectiu principal i el més important és l'oficialitat. Però si aconseguim que es pugui parlar català al Parlament Europeu i que se senti el català a l’hemicicle del Parlament Europeu, això també ajuda. I sobretot ajuda, d'alguna manera, a aquests països a entendre la lògica i, en el fons, la normalitat que hi ha al darrere de la petició de fer el català una llengua oficial europea.

Deixeu-me aprofitar que ens n’hem anat a la política internacional, per parlar d’un tema que considero molt preocupant, que és l'anul·lació de les eleccions a Romania per ingerència d’un estat estranger, que no havia passat mai a la Unió Europea. Se'n parlava molt, d'aquests temes, de les ingerències, els vots, les xarxes socials... Ja és una realitat, hi ha un estat que ha dit que aquestes eleccions no són netes, les hem de tornar a fer. Ens hem de preparar perquè això sigui una situació corrent?

Ens hem de preparar perquè això no passi. No ens hem de preparar per haver d'anul·lar. Ens estem preparant, des de fa temps, per evitar ingerències en els processos electorals. Que s'ha viscut clarament a Romania, que s'ha viscut també fa poca Geòrgia i que, malauradament, s'ha viscut també algun altre país d'Europa de l'est en aquests últims anys, de manera bastant clara i evident. Però també, de manera més difosa, es veu quan s’examina el que passa a les xarxes socials. Com determinades forces polítiques, normalment molt extremes, comparteixen un tipus de continguts, de desinformació, que el que intenten aconseguir és polaritzar i crear enfrontament dins de la societat de països, en aquest cas, els països de la Unió Europea, i que això pugui tenir conseqüències des del punt de vista electoral. És un tema molt seriós, és una guerra a les xarxes socials de debilitament de les estructures democràtiques dels nostres països.

Hi ha un altre tema que també va en aquesta direcció que debilita les estructures democràtiques dels països, que és aquest discurs anti-immigració, que és molt populista i que fa camí molt ràpidament. Aquesta setmana, The Economist, en un article explicava que la meitat de creixement de l'economia espanyola, que és la que més creix Europa, és deguda a l'aportació de la immigració. Però no aconseguim que aquest discurs pugui contrarrestar l'altre.

Perquè s'han de dir les coses amb molta claredat i aquí tenim molta responsabilitat les persones que participem de la gestió pública o de la gestió política. A Catalunya la immigració representa el 17% de la població. Si parlem de la població, no sé qui dona la impressió que estem al 50 o 60%, estem al 17%. Aquest 17% de la població representa el 30% de la força de treball de Catalunya. El paper positiu que juga aquesta immigració a l'hora de donar empenta a l'economia catalana és enorme. Si no fos per l'arribada d'aquests nous catalans estaríem, des d'un punt de vista econòmic, en una situació molt per sota de l'actual.

Per anar acabant, tornem al departament. Dèiem que aquests 100 dies us han servit per situar-vos i veure on estava parat, encarar aquesta reorganització. Per al 2025, quins són els objectius que us plantegeu?

Hem de desenvolupar els grans objectius que jo vaig presentar a l’inici del mandat davant de la comissió parlamentària al Parlament de Catalunya. La incidència en els temes europeus. Aquí ens hi juguem moltes coses. Els pressupostos de la Unió Europea, com una part d'aquests pressupostos ha de venir cap aquí via fons estructurals, fons socials, fons regionals, fons per la recerca, fons per l'educació. Aquest és un tema fonamental. Segon, tot el tema de la política de reindustrialització de la Unió Europea. Aquí també tenim molt a guanyar si ens preparem i si fem bé les coses, si tenim influència en els llocs on es prenen les decisions. Hem d'estar més presents a organismes internacionals que ens poden obrir fàcilment les seves portes, com l'UNESCO, com algunes altres organitzacions del món de Nacions Unides, o com l'OCDE, i aquí hi estem treballant. Hem de modernitzar i donar-li més visibilitat a la nostra feina en matèria de cooperació al desenvolupament. Amb aquest objectiu d'arribar al 0,7% al 2030. Això es pot fer. És una qüestió de voluntat política i, per tant, també una decisió pressupostària. És un tema en el qual hem d'anar de la mà de moltes organitzacions existents a Catalunya que es dediquen al món de la cooperació, al món de l'ajut humanitari. Hem de posar en marxa aquesta política de contacte entre municipis i realitat europea. I després hi ha tot el tema de la Catalunya exterior. Són sis objectius, finalment, tots molt importants, i que tenen sentit quan se'ls veu en conjunt.

M'havia quedat una pregunta al tinter. Dins d'aquesta reorganització vau decidir cessar dos delegats de l'exterior. Per què aquests dos i no altres?

Doncs perquè hi ha d'haver una certa renovació. Els contractes dels delegats són contractes externs, els delegats no són funcionaris de la Generalitat i en funció de les circumstàncies concretes hi ha llocs on veus que és necessari donar-li una nova empenta a la feina que fa la Generalitat i això és el que hem fet amb tota normalitat. Jo no sé si l'any vinent, o d'aquí dos, o d'aquí tres, o quan sigui, hi haurà altres canvis, hi haurà gent que no arribarà al final del seu període de 4 anys, això és normal i tothom ho ha d'entendre com tal.

A RAB Ràdio, sabeu que ens ocupem d'informar la Catalunya exterior del que passa a Catalunya i el que passa a la Catalunya exterior també. Si voleu aprofitar per enviar a tota aquesta gent que ens segueix una salutació.

Doncs sí, per descomptat, són dates segurament molt propícies per a un missatge una mica més humà i que va en la línia del que deia abans. Els catalans que viuen a fora són molt importants per nosaltres, tant o més que els catalans que viuen a Catalunya. Per qui s'encarrega de l'acció exterior, per qui s'encarrega de la política internacional de la Generalitat de Catalunya, el paper que pot jugar aquesta gent, cadascú en el seu país, amb la seva professió, amb els seus cercles de treball, amistat, familiars, etcètera, és molt important. Tots plegats serien la segona ciutat més important de Catalunya, estem parlant de gairebé mig milió de persones, a diferents llocs del món, i jo crec que aquest és un potencial al qual li hem de donar tota la importància. Per tant, jo els voldria saludar, els voldria desitjar el millor per aquestes festes i per l'any vinent, i sobretot dir-los que estem aquí també per ells i que les portes d'aquest departament estaran sempre obertes pels catalans de l'exterior.