Bona Gents: "Volem reivindicar que, sobretot la gent jove, s'embarqui a fer projectes que els il·lusioni"

Bona Gents, una productora formada per Benet Aragay i Oriol Vidal, van decidir acostar la música catalana a Londres i han organitzat dos concerts amb entrades esgotades. El primer va ser dels Tiets i la Julieta, i el segon dels Pets i la Ludwig Band. Avui comptem amb ells per tal que ens parlin d'aquest projecte, dels concerts que s'hi han fet i del premi rebut.

• Què és i d'on surt el projecte Bona Gents? 
  

Benet: L'Oriol i jo treballàvem junts a l'oficina d'acció de la Generalitat a Londres, ajudant moltes empreses catalanes que volien anar comercialitzar allà. En el meu cas, eren més aviat petites, familiars. I l'Oriol ajudava, o seduïa, més aviat, empreses més multinacionals per tal que s'instal·lessin a Catalunya. Arrel de treballar en aquesta feina i també d’integrar-nos dins les diferents entitats catalanes que hi havia al Regne Unit, vam pensar: per què no fem alguna cosa? I anava rondant pel cap fins que un dia l'Oriol em va proposar el següent.

Oriol: Sí, era un diumenge una mica de ressaca, que va sortir una conversa súper esporàdica amb el Xavier Coca, el cantant dels Tiets. Parlant i més fent broma que altra cosa, li vaig dir: “escolta, veniu a tocar a Londres”. Ja ens coneixíem. Ens vam conèixer al Cruïlla. Estàvem a la barra, fent un d’aquests “curros” que fas per guanyar quatre duros quan estàs estudiant a la universitat. Jo estava allà de cap de barra, i el Xavi era un dels que servia. Aquí ens vam conèixer, ens vam caure bé, vam seguir l'amistat, i aquesta conversa es va donar 6 anys després a Londres, un diumenge. El dilluns jo vaig anar a veure el Benet i li vaig dir “tu, crec que tenim alguna cosa”. Estem molt connectats a la cultura catalana, ara ja tenim una excusa per fer un projecte, que és amb el que el Benet m'insistia i anàvem parlant. I d'aquí, de les ganes i d'aquesta conversa, neix el que és Bona Gents.  
 

• Parlem una mica dels concerts que vau organitzar, el del 2023 va ser un concert amb la Julieta i els Tiets. I aquest novembre vau acollir els Pets i la Ludwig Band. Com és aquest procés d'aconseguir muntar aquests concerts amb aquests artistes, i que a sobre us vingui tanta gent?  
  

Benet: És un camí ple d’aprenentatges. A nosaltres ens agrada portar un artista més consolidat i un una mica més emergent. També hem de tenir molt en compte el tipus de públic que tenim a Londres. Ara potser m'equivoco, però és la segona comunitat catalana resident a l'exterior, o la tercera, potser. Però també s’han de tenir en compte els que no estan empadronats, perquè també hi són. Bàsicament, s’ha d'entendre una mica el públic al qual et pots dirigir. A nosaltres potser ens agradaria portar a certes altres bandes, però després seríem quatre gats. I la vida a Londres és complicada, no pots anar portant gent per amor a l'art. I pel concert del 2023 ens agradaven molt els Tiets, i en la Julieta hi vèiem molt de potencial.  

Oriol: El fet de fer dos artistes és una cosa que neix de les ganes, i també a nivell estratègic. Perquè no en sabíem res de la indústria. Partíem de zero. Als dos ens encantava la música, però que t'agradi la música i conèixer com funciona la indústria són dos mons diferents. I allà dèiem... Els Tiets són molt coneguts, però potser si fem dos artistes, ataquem dos públics diferents, i per tant aconseguim portar més gent. Encara que ens pugui suposar una mica més de cost, però com que és el primer que fem, hem d'assegurar l’espectacle, i volem un èxit rotund, que sigui entrades esgotades. Teníem ganes d'atacar diferents grups i edats, sabíem que els Tiets eren més transgeneracionals, i potser la Julieta atacava un públic més jove. A partir d’aquí, vam anar construint aquest concepte d'emergent i consolidat, que poder un dia en són dos consolidats, o dos emergents. Jo crec que ens hi sentim bé, portant-ne dos.  

• A mi em genera curiositat saber com us ho feu per difondre. Clar, hi ha molts catalans a Londres, però uns treballen a les finances, els altres han anat a estudiar, i uns altres són del món de l'esport, però no els teniu tots junts en una llista de correu de catalans a Londres, o sí, com us ho feu?  
  

Benet: No, però quasi, perquè vam tenir la sort que treballàvem a la Catalonia House. A baix hi ha la delegació, hi ha l’Institut Ramon Llull, l'ISSEC, d'empreses culturals. Després, acció. Després, turisme. Nosaltres ja estàvem bastant ben col·locats. Tenim la sort que Londres és una ciutat gegant, de 10 milions de persones, quasi. Vam començar presentant-nos i a dir, “mira, nosaltres no venim aquí a fer mal a ningú, sinó a complementar les entitats existents i l'oferta cultural que hi ha”. En el seu moment, érem conscients que hi havia hagut més concerts, però per motius que desconeixíem havien desaparegut, la pandèmia suposem que havia ajudat. I decidir trucar a la porta de cada entitat, parlar amb ells, introduir-nos, i a tothom li va agradar bastant.  

• De totes maneres, perdoneu, té un punt de camicase, sobretot pel primer concert. Perquè t’ho jugues amb tot, porteu uns certs grups, jugant en un espai, els tècnics, la música, el llums, i potser acaben sent quatre gats.
  

Oriol: No, però crec que, indirectament, Londres és molt cruel, a vegades. Quan tu arribes, és una ciutat enorme, hi ha molta gent i et pots sentir molt sol. Llavors la gent necessita trobar-se amb grups, i molts d'aquests són catalans, perquè és el que tens més proper. Si t'agrada cantar, aniràs a la coral catalana, si t'agrada el barça, aniràs a la penya blaugrana, i si no, t'apuntaràs a Catalans UK, que és el casal català de referència, i aniràs a la Happy Hour a fer una birra. Llavors, nosaltres, sabent com és l'escenari d’aterratge, ho fèiem perquè la gent tingués aquests moments d'unió i de comunió. Sabíem que no hi ha res millor que un concert, perquè tothom se sumi. Potser les altres són molt més concretes, però la música és alegria, molta harmonia en un mateix lloc, sabíem que seria una bona excusa.  

• Al cap i a la fi, heu anat a buscar grups que tenen una consolidació, i que són semblants, perquè al final la Julieta i els Tiets tenen coses bastant semblants, els Pets i la Ludwig també van de la mà... I la promoció que vau fer va ser a través de petits videoclips. De fet, també havien de venir els Figaflawas i el Triquell al maig, en principi.

Benet: Ho vam intentar amb totes les ganes i bona voluntat del món. Ens feia molta il·lusió que poguessin venir els Figaflawas. També volíem que vinguessin els Oques Grasses. De fet, volem que vinguin. Sabem que és un grup que té molt de reclam i tothom ens ho ha demanat. Fins i tot els castellers d’Edimburg. Jo crec que seria una comunió on vindria més gent. Però sí, ho vam intentar. Potser nosaltres ens vam equivocar amb les dates. Però jo crec que va ser un mix. No crec que fos un error nostre, o dels artistes, sinó que no hi havia prou demanda. I vam decidir posposar-lo. Encara no sabem quan el farem. La fórmula no va funcionar. I realment aquí és quan aprens com seguir davant. Per això el següent ha sortit més bé.

• Tot i que els Figaflawas, després dels èxits d'aquest estiu, són molt més coneguts. El maig era abans dels èxits.  

Oriol: A vegades no és tant dels èxits o no èxits, sinó de qui escolta aquests èxits. Llavors, si els escolta gent molt jove, a Londres no els trobaràs. Perquè a Londres hi va la gent que ja està amb la carrera professional una mica feta. Llavors es tracta d’anar jugant amb aquesta idiosincràcia que hi ha a nivell de coneixença de la música catalana i de què arriba i què no.  

Benet: Sí, perquè fa 15 anys el programa Erasmus era fantàstic. I les universitats angleses segueixen sent fantàstiques. Però malauradament, avui en dia, hi van els estudiants més privilegats, que tenen les millors notes. Llavors, no hi ha tanta quantitat d'estudiants joves, que potser escoltaran més els Figaflawas. La majoria de catalans a Londres, ara tenen un fill o dos.  

Oriol: Tornant al vídeo, això és bastant estratègic. Teníem un compte d'Instagram amb 20 seguidors, tots amics nostres. Vam pensar com guanyar certa notorietat i començar a poder difondre els pròxims concerts i, alhora, començar a crear una mica la marca Bona Gents. També vam tenir la idea de fer un post col·laboratiu amb els Tiets i la Julieta, i amb els futurs artistes, com ara els Pets i la Ludwig, i els que vindran, per així poder arribar a la visibilitat volguda. Jo crec que ho hem encertat, aquí.  

• Vau reure el premi de Joan B. Cendrós la passada nit de les Lletres Catalanes, celebrada per Òmnium. Com el rebeu i què suposa? Sou relativament nous i ja teniu un premi. Què us motiva de rebre això?  

Benet: Estem molt feliços, encara no ens ho creiem, honestament.  

Oriol: Una mica de síndrome de l'impostor.  

Benet: Segur que hi ha gent que el mereix molt més que nosaltres. Si ens ho arribes a dir fa dos anys, que rebríem un premi així, no ens ho haguéssim cregut. Ens dona moltes ganes de seguir endavant. Ens ajuda també a seguir lluitant en una ciutat complicada. I volem reivindicar que tothom, sobretot la gent més jove, que s'embarquin a fer projectes que els il·lusioni, perquè és un camí on coneixes molta gent, aprens moltes coses, i sempre ets a temps, després, de treballar a una oficina, i segur que és molt més enriquidor l'altre camí.  

Oriol: I demostra i ens esperona que tu pots posar el català i Catalunya, perquè no només ha de ser perquè el català, sinó Catalunya com a tal, com a actor protagonista, a Londres, a una ciutat que queda força lluny, i tot i així, que funcioni. Si nosaltres ho hem pogut fer, i som dos, i ho hem tirat d'il·lusió i de ganes, també ho pot fer gent a altres llocs, no exactament com Bona Gents, sinó en altres projectes, però que tinguin el català com a protagonista.

• A l'últim concert. Devíeu flipar, no? En aquest moment, quan veieu això, tota aquesta gentada, després de la feina prèvia arribar a aquest punt, deu ser increïble.  

Oriol: Jo penso, no és el mateix anar a un concert així, a Catalunya, que allà. Perquè, per exemple, centenars de persones havien volat a Londres, per fer el cap de setmana allà, però també per anar al concert. I els de Londres tenen ganes de casa. I aquesta barreja de ganes per totes bandes té alguna cosa màgica. Aporta una força que no sé explicar-ho, però que és molt maco.  

• És això que dèieu, no? Que no només hi va anar la gent que viu allà, sinó que va venir gent expressament a veure el concert, que dius, ostres, probablement a Catalunya també te'ls pots trobar, no, aquests concerts?  

Benet: Sí, però també hi juga el paper de fer-ho en èpoques nadalenques. Els artistes a l'estiu tenen molta feina, tenen tot de festivals a Catalunya, a pobles, etcètera. Ells també estan més relaxats, també els fa més il·lusió poder tocar a una ciutat com Londres, ser epicentre musical és molt enriquidor i una experiència que crec que la recordarem tots.  

• N’hi haurà més o no? Tenim alguna exclusiva?  

Oriol: Tenim dos o tres conceptes de concerts que ens fan molta il·lusió i que d'alguna manera anem pujant graons. Ara, crec que en el procés en què estem, com que tot és nou, ens agradaria poder fer algun artista amb més oients, perquè no en cap cas és més o menys bo, però una mica més conegut o més coneguda.  

• Com, potser, la Mushka?  

Oriol: La Mushka no és per què no s'intentés en el seu moment. De fet, us donaré un títol, una exclusiva. I és que va estar molt a punt que fos Tiets i Mushka. Molt, molt a punt. Però no es va donar. De fet va tocar fa tres setmanes. No ho vam portar nosaltres, però va venir a Londres.

• De totes maneres, el 2025 veurem un altre concert de Bona Gents? 

 
Benet: Sí, un segur. No estan tancats, però algun caurà.  

• Jo he dit la Mushka per dir un nom que està a la boca de tothom, però si voleu dir qui és aquesta persona misteriosa, ho podeu dir, eh?  

Benet: Ens agradaria molt dir-ho, però és que no... No es pot. No es pot, perquè no està tancat, no està confirmat. Només podem dir que hem tingut converses interessants i bastant recíproques.  

• El dia que ho tingueu tancat, entreu per Skype al Connexió Catalunya i ens ho expliqueu. I ara, mentrestant, que els oients vagin fent les seves apostes.  
  
  

Oriol: Hòstia, és que en tinc ganes, eh? Estava pensant a veure com dir-ho sense dir-ho. Ja us farem l’exclusiva quan ho sapiguem segur.