Amina Hussein: "Hi ha molts pocs mitjans occidentals ara mateix a la zona de Rojava i tots aquests atacs no els veiem"

Diumenge 8 de desembre va caure el règim de baixar al Assad a Síria. Tot i que es pot veure com a un gran pas, hi ha un sabor agredolç pel que pot passar a partir d'ara, sobretot per la població kurda, que segueix patint atacs per part de Turquia i al nord no hi ha treva. Hem parlat amb Amina Hussein per parlar del tema periodista kurda resident a Barcelona des del 2006.

• Com cau el règim d'Al Assad?

Va ser una sorpresa perquè després de 14 anys de guerra, sempre penses que això acabarà en algun moment, però el fet que finalitzés en menys de deu dies a mi em va xocar. Perquè un règim que aguanta tants anys, una guerra, un conflicte,... que col·lapsi en menys de deu dies va ser molt fort per mi, la veritat.

• Justament aquesta caiguda sorprenent, si la volem dir així, no és tampoc una qüestió que es pugui jutjar únicament pel que passava a l'interior de Síria, sinó que tots tenim bastant clar que hi havia diverses potències estrangeres amb interessos i intervenint d'una manera directa en el desenvolupament del conflicte a Síria. Turquia per una banda, Israel com hem vist després, Rússia per una altra, Iran per una altra. Creus que l'actitud o els interessos polítics de cadascuna d'aquestes potències ha tingut una importància decisiva amb aquesta caiguda tan ràpida?

Sí, jo crec que sí. De fet, la majoria dels polítics kurds de la zona nord-est de Síria diuen que és un pla de totes aquestes potències que tenen paper en la crisi van participar en la crisi de Síria, especialment Turquia, com has dit.
També parlen de rússia i Iran després del conflicte de Hezbollah i Israel al Líban, i també la guerra d'Ucraïna i Rússia, que va fer que aquests dos aliats del règim. No és que el deixéssin sol o sense suport, si no que va ser un suport molt menor que al principi d'aquest conflicte. I Turquia crec que ara mateix és un dels guanyadors i protagonistes d'aquest conflicte.

• Portaven més de 50 anys de dictadura, però què passa ara? Com s'ha d'actuar? Què toca fer?

El que veiem aquests dies fa una mica de por i preocupa perquè veiem cares que potser per la gent de Síria, o algú que coneix una mica el tema, són una mica estranyes per a nosaltres. Quan vaig néixer hi havia l'Assad pare al govern, després el fill, Baixar Al Assad. No hem conegut un altre règim. No sabíem què era la democràcia, no sabíem què era la votació, no sabíem què són els drets humans o com s'actua amb els drets de les dones. Però el que veiem ara és una mica diferent, perquè un règim islamista a un país com Síria, que és divers d'ètnies, de religions, fa por i és molt alarmant. Veiem molts vídeos, imatges d'execucions, de vulneració de drets humans, de segrests de dones, i tot això fa por, preocupa, i no sabem realment què passarà. Com actuarà aquest govern? Quins seran els seus primers passos? Però totes les senyals diuen que no serà bo o millor que Al Assad.

• De fet, el partit que, teòricament, prendrà el poder a la Síria, Hayad Tahrir al Sham, i en particular al seu líder, Al Jawlani, s'han presentat aquests darrers dies a les entrevistes que han fet a la CNN i altres mitjans internacionals, com a moderats, respectuosos de la diversitat i de les minories, disposats al pacte, etcètera. És una cosa tan angelical que sembla quasi difícil de creure. Creus que en aquests moments els passos a donar són els del diàleg entre totes les forces, tant del nord, del sud, per intentar formar una espècie de govern d'unitat per afrontar aquest període de transició? O realment creus que amb la gent de Hayad Tahrir al Sham és impossible pensar que hi pugui haver aquest tipus de govern de la diversitat?

Precisament d'això, ahir parlava una amiga síria. Des que van formar el govern amb dirigents polítics, que abans estaven a la província de Idlib, que ja estava controlada per Hayat Tahrir al Sham des del 2016. La majoria dels actuals ministres de Síria eren d'allà i la majoria eren professors o mestres de religió a les escoles. Van formar aquest govern sense tenir en compte les minories del país, de 14 o 15 ministres que hi ha, només hi havia una dona, amb els kurds del nord-est encara no hi han tingut cap contacte. El govern es va formar a partir d'aquest grup i van posar la bandera d'independència, o de la "revolució", com ho diuen ells. Tampoc van tenir en compte les minories religioses del país, ni cristians, ni els xiïtes, etcètera. Només es van tenir en compte ells mateixos, un règim islamista sunnita. Fet que és alarmant.

• Ara parlaves de les minories, quin futur els espera?

Tot i que és una situació una mica complicada, encara tinc una mica d'esperança. Esperem que això acabi bé i que tothom pugui tenir representació en aquest nou govern, o, més ben dit, pel proper govern, ja que aquest només serà per tres mesos. És de transició. No sé com anirà, si seguirà així. Crec que acabarà malament. Potser, fins i tot, pitjor que el d'Al Assad. Però desitjo que estiguem equivocats i que aviat sortim als mitjans per dir: ens havíem equivocat, són bons. Però ara per ara no se sap. Si parlem del que ha passat els darrers dies, particularment els atacs de l'exèrcit turc i de les seves milícies amb Antlip, al nord de Rojava, i els intents de bombardejar Raqqa, d'acostar-se i d'intervenir dins el territori que ara és de l'administració autònoma de Rojava, no dona la impressió que almenys la part de l'exèrcit siri més proper a Turquia tingui moltes ganes de compromís.

• Creus que la situació de la població kurda de Rojava és una situació d'amenaça vital?

Sí. De fet, crec que, des que va caure el règim, són uns dels pitjors dies per l'administració de Rojava. Van haver-hi moltes operacions militars turques des del 2018, quan van ocupar la ciutat d'Afrin, a l'oest de Síria, i van acabar al 2019 amb altres ciutats. Milers de persones van fugir de casa seva per aquests bombardejos i atacs de Turquia. Però ara mateix són dies pitjors que aquelles operacions militars, perquè no hi ha un govern central amb qui es pugui comptar. Els aliats i els Estats Units encara no han donat cap pas ni una garantia als kurds de què seguiran amb la seva administració. Les seves bases encara estan a la zona nord i nord-est de Síria, però els turcs estan aprofitant aquest buit del país per amenaçar, per atacar i per ocupar més ciutats. De fet, la ciutat de Manbij, va ser ocupada fa dos dies per aquests grups islamistes recolzats per Turquia i la seva intenció és destruir la presa de Tishreen, que és de les més importants del país. De fet, crec que és l'única que subministra electricitat a milions de persones. L'administració avui ha anunciat que la presa està gairebé fora de servei. La ciutat de Kobani també està molt amenaçada perquè volen posar-la en un setge. Com es pot veure, la situació dels kurds és molt vulnerable ara mateix.

• Ara parlàvem d'aquests atacs de Turquia cap a la població kurda. Creus que tenen suport per part de la Unió Europea i dels Estats Units?

Potser suport com a tal no, però els EUA va dir clarament que a l'oest del riu Eufrates, els kurds no tindrien el seu suport. Que si hi ha algun atac a l'est del riu, pot ser que facin alguna cosa, però atacar a Turquia no ho faran mai, perquè és un dels seus aliats a l'OTAN. Però potser podrien ser mediadors entre l'administració autònoma i Turquia. De fet, avui publicaven la notícia de què n'hi ha una de francesa i estatunidenca entre aquestes dues administracions per veure si arriben a un acord o que comencin a negociar per fer un alto foc i que deixin de bombardejar les zones de Rojava.

• Has parlat de la necessitat de tenir aliats. Potser els més importants que té la gent de Rojava sou vosaltres, la diàspora kurda. O també altres minories, com els catalans, que us donem un suport absolutament necessari i convençut. Creus que més enllà d'aquest suport de la diàspora i d'altres minories, podem tenir l'esperança que el Kurdistan tindrà aliats en aquest moment tan difícil de la seva història?

Catalunya sempre ha estat un aliat i un suport adicional per al poble Kurd, especialment per al poble de Rojava, perquè el Parlament de Catalunya és l'únic del món que va reconèixer l'administració autònoma com una entitat política. Els Kurds van agrair-los-ho d'una forma brutal a través de les xarxes socials amb el hashtag de gràcies Catalunya. Ara mateix, un ministeri d'exteriors d'Israel va dir que s'havien de protegir totes les minories de Síria, inclús els Kurds i tindran el nostre suport. Els Estats Units sempre ho diuen, però realment, a part de fer un paper de mediador, no fan res més. I la diàspora kurda, el que estem fent i podem fer és ensenyar tot el que està passant a Rojava perquè els mitjans ara estan més centrats a Damasc. Hi ha molts pocs mitjans occidentals ara mateix a la zona de Rojava i tots aquests atacs no els veiem.

• Per què creus que no hi ha aquesta presència informativa en aquests moments a Rojava? 

Crec que ara mateix el que més els interessa o el que més ven als mitjans és Damasc. Les imatges d'horror de la presó de Sednaya, o tot el que està passant a Alep. Quan totes les fronteres de Síria estaven tancades, tothom anava a Rojava. Era un dels somnis de gairebé tots els corresponsals, entrar a l'Administració. Però després, el Líban i Jordània van obrir les fronteres i els grups de HTS i altres, com que volen que tothom parli bé d'ells i que blanquegin la seva imatges, van deixar que tothom hi entrés i féssin la seva feina. De fet, hi havia dos equips de corresponsals occidentals a Rojava els primers dies del conflicte d'Alep, però quan van obrir les fronteres de Damasc, van marxar i van entrar a Síria des del Líban.

• I la pregunta indispensable, Amina, què podem fer per ajudar?

Podem parlar més de Rojava, als mitjans. Que tothom parli d'aquests atacs i donar més suport i solidaritat. Potser és una de les coses més importants que podem fer en aquests dies tan difícils pel poble kurd.